diumenge, 10 de juny de 2012

Cuita el Sol 2012. Però... On és?! On és?!!!

A dos quarts de quatre arriben a Àreu los Àtletics per iniciar l’ascens al Monteixo.

Lo David Buchaca (Buchi), lo Joan Vilana (Planes), lo Jordi Vilana i lo Xavi Alet, amb les grenyes al vent. Sortida del cotxe. Mirada al cim. 1680 metres de desnivell per endavant i no veuen lo protagonista. On és?! On és?! Criden. No veuen lo sol. I ara que cuitarem?

Acabament d’inscripcions, recollida de dorsals i a equipar-se. Foto d’equip i inici de l’escalfament (Bé, lo Xavi ja venia calent del forn). Primer cop d’efecte, ensopegada del Jordi i caiguda còmica desprès de 25 passets. Jeu a terra amb l’ampolla d’aigua a una mà i lo frontal a l’altra! Quin “cantamanyanes”!

A les 16:30 hores sortida de les noies i júniors... la resta cap a la sortida, control de material, frontals, paravents... Tot a punt! Bé, lo Buchi encara busca ara lo frontal però acaba entrant a la línia de sortida... el tenia a la butxaca... quin despistat lo Buchi...

A les 17:00 hores es dóna la sortida. 200 metres suaus i comença l’ascens infernal, lo Xavi agafa ritme... aquest any mos corre amb bastonets! Darrera seu lo Jordi fa el que pot per mantenir-lo a prop i lo Joan i lo Buchi fan el que poden i punt... Los corredors igual que cabres pujant costa amunt pel dret... tothom passa per on pot. On és?! On és!? Ara tampoc hi ha camí!

La pujada continua, lo Xavi no afluixa, aquells pals semblen de dos metres, lo Jordi des del darrera l’hi endevina les grenyes a certa distància i més avall, lo Buchi, veu la silueta del Jordi. Ja no hi ha opció, fins al cim!

Desprès d’una hora i trenta-un minuts lo Xavi fa cim, rebaixant vuit minuts lo temps de l’any passat, aquelles costes dels Tres Ponts han donat lo seu fruit! Més tard i amb una hora i trenta-quatre minuts arriba lo Jordi, desfet, a la última pujada ha perdut lo Xavi de vista. Lo Buchi mos arriba amb una hora i quaranta-un minuts, tot un èxit en la seva primera participació i lo Joan, sempre constant des del principi fins al final, arriba amb una hora i quaranta-quatre minuts, rebaixant en quatre minuts lo temps de l’any passat.

Missió complerta, paravent sobre la samarreta i la pell humida i inici del descens.

En arribar al poble desprès de gairebé dues llarguíssimes hores de baixada... Sorpresa! Lo Josep Maria (lo mestre) ens convida sí o sí a menjar a Casa Peirot, on la Maria Teresa i lo mestre mos tracten com a reis. Pa, pernil, formatge, beure, coca i xocolata, cafè... Tips com uns lladres i cap a casa.
Qualsevol no torna aquí!


Enhorabona nois! Força Atlètic!

Cap comentari :

Publica un comentari