Marató de Boumort 2021

En l'edició de 2021, que tindrà lloc el dia 30 d'Octubre, us oferirem la mitja marató (23K) i una cursa d'11K.

Us esprem el proper 30 d'Octubre a Organyà!

Continua llegint...

Bones festes i feliç 2021!

L'Atlètic Santa Fe us desitja unes bones festes i un feliç 2021. Agrair-vos, un any més, la confiança que heu dipositat amb nosaltres durant aquest any 2020, que esperem sigui renovada aquest proper 2021.

Volem començar l'any nou carregats d'energia i ho volem fer amb tots i totes vosaltres, amb el vostre compromís i les vostres ganes. Ho farem plens de la mateixa il·lusió que ens ha portat fins aquí.

Continua llegint...

Anul·lada la Marató de Boumort 2020!

Lamentem comunicar-vos l'anul·lació de l'edició 2020 de la Marató de Boumort. L'organització de la Marató de Boumort ha estat treballant en diferents escenaris i possibles alternatives però malauradament la situació sanitària actual ens ha fet optar per la prudència. Ha estat una decisió complicada, però meditada.

Gràcies per la vostra comprensió.

Continua llegint...

Queda't a casa. Per totes.

Per aquelles persones que han perdut la vida i per aquelles persones que perdran la vida. Per elles, per les famílies, per nosaltres, per totes, per tots.

Queda't a casa! 

Força Atlètic!

Continua llegint...

Bones festes i feliç 2020!

L'Atlètic Santa Fe us desitja unes bones festes i un feliç 2020. Agrair-vos, un any més, la confiança que heu dipositat amb nosaltres durant aquest any 2019, que esperem sigui renovada aquest proper 2020.

Volem començar l'any nou carregats d'energia i ho volem fer amb tots i totes vosaltres, amb el vostre compromís i les vostres ganes. Ho farem plens de la mateixa il·lusió que ens ha portat fins aquí.

Continua llegint...

Marató de Boumort. Inscripcions obertes!

Ja podeu formalitzar la vostra inscripció a la Marató de Boumort del proper dissabte 26 d'Octubre de 2019!

Us esperem el proper 26 d'Octubre a Organyà!

Continua llegint...

Arriba una nova edició de la Marató de Boumort. Som-hi!

Després d'una tercera edició passada per aigua, fang i neu iniciem la quarta edició de la Marató de Boumort, que tindrà lloc el proper dissabte 26 d'Octubre de 2019 a Organyà. La cursa transcorrerà pels indrets més emblemàtics de la zona i de la Serra de Boumort, mantenint les dues distàncies (Marató - 45 km i Mitja Marató - 23 km) i la caminada de marxa nòrdica de 14 km, a més del Petit Boumort i les curses per a la mainada. La Marató de Boumort és una opció molt recomanable per  aconèixer aquest meravellós entorn de cérvols i boscos de pins, justament acabada la brama del cèrvol.

La Serra de Boumort és un Espai d'Interès Natural Nacional d'una riquesa faunística impressionant que forma par de la Reserva Nacional de Caça del Boumort. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos o àguiles conviuen en aquesta immensa serra de bellesa extraordinària.

Obrirem inscripcions en breu! Podreu trobar tota la informació de l'esdeveniment a http://atleticsantafe.cat/maratoboumort/

Us hi esperem!

Continua llegint...

Marató de Boumort. A punt!

Tercera edició de la Marató de Boumort. T'ho perdràs?

Continua llegint...

Bon Nadal i feliç any 2018!

L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2018 sigui millor que el 2017. Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2018, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 

I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí.

Força Atlètic!

Continua llegint...

La Marató de Boumort. La força més forta.

Amb els primers rajos de sol il·luminant només el cim i el mercuri esperant impacient una enfilada primaveral s’inicia la segona edició de la Marató de Boumort. Amb el mar sobre els caps un bon grapat de participants inicien el seu camí amb puntualitat britànica.

Desenes de petjades gravades sobre un terreny encara tou i humit a causa de les pluges precedents. La llarga serp de colors partida en dues parts iguals durant un temps prudencial. Dues cues i dos caps. Terreny salvatge i abrupte. Meravellós entorn de cérvols i boscos de pins.

El creuament de la delimitació imaginària de la Reserva de Caça de Boumort ofereix aquell aire fresc i pur. Aquella pau i aquella calma. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos o àguiles conviuen en harmonia allunyats del desig de sang dels “toreros” de muntanya. Assassins (alguns) de tots els éssers vius. De tots.  Irrespectuosos (alguns) amb el medi ambient i amb totes les legislacions vigents. Amb totes. Promotors (alguns) del trencament de tots els ecosistemes. De tots.

Trencadors de vides i trencadors de cors. Aquella seguretat de conviure exclusivament amb la flora i la fauna. Sense trencadors de vides, amb trencadors de cors. La supervivència i la llei. La llei de la natura.

El mar sobre els caps també a la part alta de la cursa. Una escopinada en un oceà. La sensació de qualsevol persona davant tan gran espectacle natural. La ment en la competició. La ment en blanc. Moments i idees en forma de diapositives que van passant dins els caps.

Tan a prop i tan lluny. El Cap de Boumort. Aquella pilona blanca abrigada amb la senyera. Aquella bandera desgastada pel pas del temps. Aquella senyera que no tornarà a ser la mateixa. Aquella bandera que no tornarà a escalfar com abans.

Una escopinada en un oceà. La Serra de Boumort ens ho mostra. El dolor a les cames i a les cuixes es concentra entre les dues, en la unió. El dolor sempre és viu. Baves a la barbeta. Blanques, seques, esteses amb el revers de les mans de manera poc uniforme. Una capa fina de sal que recobreix tot el cos. La força i l’esforç van de la mà. Aquella força. La força més forta. La força de voluntat.

La pilona, abrigada amb la senyera, segueix allà dalt. Aquella bandera que no tornarà a escalfar com abans. Les muntanyes amaguen el sol lentament i és hora de tornar a casa. Les sensacions persisteixen a dins i segueixen passant imatges en forma de diapositives dins els caps. La vida també segueix allà dalt. Aquell aire fresc i pur. Aquella pau i aquella calma.

Una escopinada en un oceà. La Serra de Boumort ens ho mostra. Trencadors de vides i trencadors de cors. Aquella seguretat de conviure exclusivament amb la flora i la fauna. Sense trencadors de vides, amb trencadors de cors.

Un milió de gràcies a tots els participants i a totes aquelles persones que ho han fet possible. Aquella força. La força més forta. La força de voluntat.

Organyà, a 24 d'Octubre de 2017

CLASSIFICACIONS - GALERIES FOTOGRÀFIQUES

Continua llegint...

Segona Marató de Boumort. A punt!

Segona edició de la Marató de Boumort. T'ho perdràs?

Continua llegint...

Davant les actuacions de l'Estat d'aquest matí als diferents departaments de la Generalitat i els seus treballadors, el Club Atlètic Santa Fe manifesta:

1. El nostre respecte i suport a les institucions catalanes davant les actuacions que s'estan duent a terme durant el dia d'avui.
2. El nostre desig de viure en un país amb llibertat d'expressió, de reunió i d'acció.
3. El nostre compromís ferm amb la democràcia i el dret a decidir.

Per tot això convoquem a tot el mon de l'esport a mobilitzar-se en les diferents concentracions que oficialment s'estan convocant. Així també demanem a totes les federacions, clubs i esportistes que es manifestin públicament a través dels seus canals de comunicació per defensar les institucions, drets, llibertats i la democràcia.

Continua llegint...

Segona Marató de Boumort. 21 d'Octubre de 2017.

La segona edició de la Marató de Boumort tindrà lloc el 21 d'Octubre de 2017 a Organyà i transcorrerà pels indrets més emblemàtics de la zona i de la Serra de Boumort. Dues curses de diverses distàncies (Marató - 45 km i Mitja Marató - 23 km) i una caminada de marxa nòrdica de 14 km, a més del Petit Boumort i les curses per a la mainada, donaran a conèixer aquest meravellós entorn de cérvols i boscos de pins, justament després de la brama.

La Serra de Boumort és un Espai d'Interès Natural Nacional d'una riquesa faunística impressionant que forma par de la Reserva Nacional de Caça del Boumort. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos o àguiles conviuen en aquesta immensa serra de bellesa extraordinària.

La brama del cérvol és el seu estendard. Una competició entre els mascles, que amb els seus potents i constants brams es disputen les femelles i creen els seus propis harems, marcant el seu territori i lluitant amb els mascles competidors amb les banyes. Un dels més grans espectacles naturals que ens ofereix el nostre país.

Una competició després de la competició. Persones i animals. En acabar la brama s'iniciarà la Marató de Boumort, la segona edició d'una cursa per muntanya que promet emocions fortes.

Continua llegint...

IX Arruix de Santa Fe. Tothom a l'Arruix!

Podeu portar senyeres, estelades, la del toro o la de l'àguila, a l'Arruix de Santa Fe. La celebració de la novena edició d'aquesta coneguda cursa vertical (la sisena conjuntament amb el Campionat de Catalunya de Paramuntanya) tindrà lloc el proper dissabte 3 de juny a les 17:35 hores a la vila d'Organyà.

La muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Tornarem a resseguir el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 1883. Un camí difícil, un camí rigorosament marcat, el camí de la llibertat.

Esperem comptar amb tots vosaltres per tornar a gaudir d'un dia fantàstic. I ens veiem el dissabte 3 de juny a Organyà! Podeu realitzar les vostres inscripcions clicant aquí! I trobareu tota la informació sobre l'esdeveniment clicant aquí!

Força Atlètic!

Continua llegint...

Els Petits Jocs Olímpics. Preparats, llestos... ja!

El Club Atlètic Santa Fe i l'AMPA d'Organyà, prenent el relleu del Comité Olímpic Internacional, organitzaran una nova edició dels Petits Jocs Olímpics. El camp de futbol de la vila serà l'escenari de tant reconegut esdeveniment, que se celebrarà el divendres 14 d'abril de 2017 de les 10:30 a les 13:00 hores.

Aquesta vegada, els Petits Jocs Olímpics, seran més grans. Amb més participants, més jocs, més emoció i més diversió. Molta competitivitat entre els més petits de la casa, que no poden faltar a la cita, una cita que l'any 2016 va comptar amb més d'un centenar de nens i nenes.

Les curses de diverses distàncies, les curses amb tanques, les curses de relleus, el salt de llargada, el triple salt, el llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de javelina o el llançament de pes seran algunes de les activitats que podran practicar els més petits, esperonats des de molt a prop pels més grans.

L'esdeveniment està obert a tothom, és totalment gratuït i no fa falta inscripció prèvia. I és una cita obligada pels menuts, que tenen aquesta data marcada en color vermell a la seva petita agenda escolar.

Força Atlètic!

Continua llegint...

Mitja Marató de Balaguer. Els fills del franquisme.

Prement fort, tapant les orelles amb les mans. Contra la paret, el despertador. El malparit no deixa de sonar. Massa d’hora i és a prop. Els ulls mig clucs. Ulleres i lleganyes. I algun badall.

Carretera i manta. En poca estona apareix la boira fregant la superfície de la Terra. La boira, la gran venedora de dies tristos. I aquelles persones enamorades de la boira. Aquelles persones orgulloses del seu clima. Aquelles grans venedores de fum.

Peu a terra. Petites gotes d’aigua en suspensió sota els peus de Sant Crist de Balaguer. La temperatura és baixa i no pujarà. El mercuri és Plutó a les Terres de Lleida.

Uns que baixen i uns altres que pugen, per arribar a un mateix punt del mapa. Petit país que això permet. Uns han dormit i uns altres no. Massa festa. Oi! Una porticada plaça medieval de gran bellesa, el caliu de la gent i una traïció.

La localització de la ubicació de l’espai de repartiment de dorsals és una prova difícil. És una prova de foc. Mapa en mà. Massa preguntes i poques respostes. Paret per paret amb la majestuosa caserna de la Guàrdia Civil. Imperial bandera de tres franges horitzontals presidint el recinte, avui borrosa per la boira. L’àguila de Sant Joan Evangelista que va marxar volant l’any 1981 però va deixar els ous. Els fills del franquisme.

Un embut. La sortida estreny una carrera que flueix pels carrers de la ciutat del Sant Crist. Una ciutat plena de cons de senyalització. Taronja. Ziga-zaga, ziga-zaga. Uns que vénen i uns que hi van. Gestos amb el cap i gestos amb la mà. Alguns crits i alguns insults. Alguns de forts. Girs, giravoltes, tombarelles. Mitja volta, giragonsa, marxa enrere, Balaguer. Preguntant s’arriba a Roma. Tornarem.

Cara amunt deixant la laberíntica ciutat enrere. Tètrica. De banda a banda de carrer. Una mica de mareig. Carretera i boira. Un dia gris sobre l’asfalt, sense aconseguir percebre el més mínim atractiu durant el camí. Lleig, com el dia. Lleig, com l’aneguet. Uns que vénen i uns que hi van. Mitja volta, giragonsa, marxa enrere, Balaguer.

La mateixa tornada. La tornada d’una cançó dolenta. Prement fort, tapant les orelles amb les mans. Aquells carrers estrets. La plaça porticada. Aquella plaça medieval. Carrers estrets que desemboquen a l’origen i desemboquen al final. Molt a prop de la caserna de la Guàrdia Civil de Balaguer, amb aquella bandera onejant borrosa entre la boira. Aquella bandera que va perdre l’àguila que va deixar els ous. Els fills del franquisme.

El caliu, l’escalfor de la gent, els colors. Massa colors. Una traïció. Aquella mateixa traïció. Un traspàs en el mercat d’hivern a esquenes del club que l’ha vist nèixer, i que l’ha vist crèixer. Aquella cara. Aquella samarreta blanca. Aquell cap de porc. Prement fort, tapant ulls i orelles amb les mans. Falten mans. Blau Peten. Mitja volta, giragonsa, marxa enrere, Balaguer. 

Aquella bandera que va perdre l’àguila que va deixar els ous. Els fills del franquisme. Mitja volta, giragonsa, marxa enrere, Balaguer.

Força Atlètic!

Classificació MM - Classificació 10K - Classificació 5K

Continua llegint...

Cursa dels Nassos d'Oliana. Mirant a terra el podeu veure.

El paisatge blanquinós de primera hora del matí va deixant pas a l'herba verda que esperava, impacient sota el gebre, la sortida de l'astre rei per poder mostrar tota la seva esplendor.

El sol lluita contra el mercuri per aconseguir una temperatura agradable durant la jornada. El sol guanya amb retard. El mercuri no es mou en els instants previs a la Cursa dels Nassos d’Oliana.

Integrants de l'Atlètic Santa Fe

Vista clara i sumptuosa avui des de la presa del pantà. L’aigua és símbol de riquesa, però de vegades la pobresa augura felicitat i alegria. La inauguració de la infraestructura va anar a càrrec del Generalíssimo, símbol inequívoc de tristesa, de repressió i de molts grisos. De dies grisos i de “grisos” repartint hòsties tots els dies. 

Aquesta vegada és la Cursa dels Nassos, la competició que l’any passat va ser una farsa, la més matinera de les curses de fi d’any. Serps de colors que onegen sobre l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a l’inici del camí.

El castell d’Oliana és el principal atractiu del recorregut, penso. Mirant a terra el podeu veure. Majestuós.

Dos atletes van amb una “llebre” que marca el temps. Imposa el ritme. Per gràcia o per desgràcia no són caçadors. Amb dos toreros de muntanya us asseguro que no torna a Oliana. Tanquem l’any sense víctimes humanes. “Només” han patit la seva ira centenars d’animals indefensos. I l’excusa és la sobrepoblació.

El duel més disputat i la "llebre" al fons

I el rellotge. Aquells atletes més matiners van tornant a Oliana massa aviat. No han pogut gaudir de l’entorn. No han pogut gaudir del castell. Del castell?

El castell està documentat els anys 919 i 920 amb el nom de Castro Uliana, sota els dominis dels comptes d’Urgell. El poder de l’església que encara manté. L’església que va ser consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel bisbe Eribau d’Urgell. I ja només queda en la documentació. Mirant a terra el podeu veure.

Set de nostres i molts altres. Bonic esdeveniment per tancar l’any. Esport i diversió. Una bona organització que acomiada a tots i a totes les participants amb un got de xocolata desfeta. I una altra vegada sense coca. Amb galetes, però sense coca. És com una nit de fi d’any sense raïm. És com una nit de fi d’any amb olives. Arbequines.

Després de la cursa

I aquí acaba l’última crònica de l’any. Acomiadem aquest any 2016 amb la voluntat d’haver intentat aconseguir que tothom gaudeixi de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe. Aconseguir treure un somriure, només un únic somriure a una sola persona amb la lectura d’una crònica, ja és un èxit per nosaltres. És un gest enorme.

No és fàcil, us ho ben asseguro, però nosaltres hi hem posat tota la nostra ciència, que és molt poca, i tota la nostra il·lusió, que és immensa. Algunes vegades encertarem i unes altres no, però sabem que sou conscients de la dificultat que alberga.

I amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots els lectors i desitjar-vos un feliç 2017. Sense vosaltres, aquesta feina, perdria el sentit. Mirant a terra el podeu veure.

Moltes gràcies.

Classificacions

Continua llegint...

Felicitació de Nadal. El temps vola.

L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2017 sigui millor que el 2016. Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2017, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 

I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí.

Força Atlètic!

Continua llegint...

Belluga't per la Marató! Aquells fills de puta de Fígols.

Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres. Per sort, l'Atlètic Santa Fe no els ha donat mai ni aigua. No vam moure ni el dit petit del peu esquerre. L'aigua tèrbola mai serà aigua clara. Dos-cents setanta euros i vuit cèntims. Dos-cents setanta euros i vuit cèntims recaptats mitjançant l'activitat "Belluga't per la Marató!". Dos-cents setanta euros i vuit cèntims de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques.

Dos-cents setanta milions de gràcies a tots els qui heu col·laborat amb l’activitat. Dos-cents setanta milions de gràcies a tots els quins us heu “bellugat” per la Marató de TV3, a tots aquells i totes aquelles que heu cregut fermament que la vostra presència en una activitat ajudava a sumar.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran, aquesta gent és la quina ha aconseguit que, dilluns al matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra cultura, i que immediatament després haguem sentit un calfred; indicador d’orgull, sorpresa i satisfacció. Vuit milions quatre-cents noranta mil sis-cents set euros entre tots (8.490.607 €). I la pell... de gallina. Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres.

L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut (o de la millor manera que ha sabut), i va ingressar els dos-cents setanta euros i vuit cèntims el mateix dilluns, a primera hora. En efectiu, tal i com varen ésser recollits.

Vam sortir del banc (de la competència) amb una rialla a la cara (poques vegades sortim d’un banc amb una rialla a la cara, si no t’ha atès el Secretari del Club). Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts, i que havíem intentat fer tot el possible per a recollir dos-cents setanta euros i vuit cèntims. I que els havíem donat. Només dos-cents setanta euros i vuit cèntims. És el nostre granet de sorra, que per nosaltres és immens. Aquells fills de puta de Fígols no han pogut amb nosaltres.

Gràcies a tots els qui ho heu fet possible. A tots aquells i a totes aquelles que ens heu fet sentir una mica més grans, més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber i/o ens han fet arribar les seves aportacions igualment. I també volem agrair a Nòrdic Walking la seva col·laboració, que ens ha permès incrementar aquest donatiu, que també és seu.

Força Atlètic!

Continua llegint...

Belluga't per la Marató. Caminada solidària.

Ja hi tornem a ser. El temps, vola. El proper diumenge dia 18 de desembre de 2016 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta que recorrerà el nou sender entre els dòlmens de la Vall de Cabó.

En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les 10 hores del matí i resseguirem el nou sender entre dòlmens obert en motiu de la Marató de Boumort. El recorregut té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes. Tots els participants rebran  un esmorzar complet.

Els beneficis aconseguits durant l'activitat (cadascú aportarà la voluntat) seran destinats íntegrament a la Marató de TV3.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

Donatiu. L'Atlètic Santa Fe amb els més necessitats.

L'Atlètic Santa Fe, club organitzador de la Marató de Boumort, ha realitzat el donatiu dels aliments no consumits durant aquesta primera edició de l'esdeveniment al Banc d'aliments de l'Alt Urgell. És el nostre granet de sorra.

Esperem que aquest petit donatiu pugui servir per ajudar a aquelles persones més necessitades i properes. És per elles.

Continua llegint...

Sota la mirada dels cérvols. Vídeo promocional Marató de Boumort.

La primera edició de la Marató de Boumort arriba el 22 d'Octubre de 2016 per mostrar al món un espai natural d'una bellesa espectacular i ple d'història. Neix per a la recuperació d'unes línies esborrades dels mapes, antics senders per a una nova competició. Sota l'atenta mirada dels cérvols comença una festa amb cabuda per a tothom.

El vídeo promocional de la Marató de Boumort ens mostra alguns d'aquests racons...

Continua llegint...

Marató de Boumort. Sota la mirada dels cérvols.

La primera edició de la Marató de Boumort tindrà lloc el 22 d'Octubre de 2016 a Organyà i transcorrerà pels indrets més emblemàtics de la zona i de la Serra de Boumort. Dues curses de diverses distàncies (Marató - 45 km i Mitja Marató - 23 km) i una caminada de marxa nòrdica de 14 km, a més del Petit Boumort i les curses per a la mainada, donaran a conèixer aquest meravellós entorn de cérvols i boscos de pins, justament després de la brama.

Continua llegint...

IV Km Vertical Vall de Lord. Quatre gats i són molts.

Gairebé clandestina. Molts. Massa participants en una cursa desconeguda. Difícil de detectar. Difícil d’esbrinar el dia de la seva celebració. Difícil d’endevinar l’horari de sortida. Té mèrit només el fet de ser-hi present. Intel·ligents i ben informats. Fanàtics, els participants. En cas contrari, seria impossible la seva presència.

Sant Llorenç de Morunys, nucli de població situat sobre la presa del pantà de la Llosa del Cavall, el més petit dels catorze municipis que formen part de la comarca del Solsonès. Un altre cul de món de gran bellesa i entorn salvatge.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major, com un castell de focs silenciós que inicia la gresa. Sense soroll i sense fum, però de tots colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyants de luxe, els dos socis fundadors més actius, la mà dreta del President i el manc del Secretari.

Foto d'arxiu. Perdent facultats.

I l’estratègia de cada any. Un cotxe a dalt i un cotxe a baix. Un vehicle al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid i més còmode. O no. Aquesta vegada però, s’anul·la el sopar de rigor a Cambrils per indisponibilitat de la majoria dels membres.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. La intensa calor serà la jutgessa d’aquesta quarta edició de la competició. Apreta fort. Ben molls abans de començar. Enganxa.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Esgarrapant i tot. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

Meravellosa vista. Recuperació de les forces sota un sol intens. Merda! Les claus del cotxe! Només portem les claus del cotxe de baix? Idea brillant. La culpa és del Secretari. El President és un visionari, ha intuït el desastre en plena pujada. Algunes discussions i alguns insults. Alguns de forts. Haurem de baixar a peu? Algú trobarem per baixar. Lloc per un, per tornar a pujar de nou i recollir a la resta de l’expedició.

Pareu! Pareu! Teniu lloc? Un BMW nou de trinca amb només dues persones a dins que es dirigeix cap a Sant Llorenç de Morunys. Cinc corredors bruts i molls. Una bona fortor. Un xofer i un acompanyant molt fins, amb cara de circumstàncies. Quin compromís...

Posem cara de pena. Sí... Un moment! Un moment, que posarem una tovallola (per acomodar el President a la part posterior del vehicle). Quina falta de respecte. Però si té el títol de President...

Avall. I amunt novament a buscar els altres. L’entrega de les claus i avall una altra vegada amb els dos cotxes.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un parell de llesques de pa amb tomàquet i botifarra per tothom. Un formatge pels guanyadors. I aquella nostàlgia en passar per Cambrils sense parar.

Força Atlètic!

Classificacions

PD: Arribar a trobar la classificació és de matrícula d'honor. El BMW ha rebut una neteja intensa. Em comenten que es troba estacionat en algun punt de Cardona amb les portes obertes de bat a bat.

Continua llegint...

Excursió al Canigó. El sol sobre el mar.

Atenció a totes les unitats! Recepció de crònica! Recepció de crònica! Gentilesa del Pere Roy...

Hem fet el cim del Canigó. I no ho hem fet com ho fa la majoria, l'hem fet nocturna. Hem sortit de Coll de Jou a les 23:55 i hem fet el cim a les 6:02, amb uns 1700 metres de desnivell per un recorregut de 12,5 km. Per tant, un recorregut de 25 km en un temps d'onze hores.

L'experiència ha estat extraordinària, en el transcurs de la nit hem pogut veure la fauna salvatge, sobtada en el seu terreny quan menys s'ho esperava. Hem gaudit de poder veure cabirols, llebres, isards, marmotes i salamandres d'un tamany considerable, que ens han sorprès a tots. A més, amb els frontals hem vist com després de la puja que caigué durant el vespre les tonalitats blanques de les fulles de la vegetació, i en enfocar a les considerables pedres amb el nostre frontal, brillaven com si fossin d'or, ja que el material que predominava era el quars. Ens ha deixat meravellats.

Una vegada arribats al cim, fosc encara, havíem d'esperar una mitja horeta per a la sortida del sol. Des del cim es podia distingir l'horitzó del mar. En un inici es veia molt tapat pels núvols i ens hem emportat una petita desil·lusió. Mentrestant, però, ens hem pres un cafè amb el fogonet que portava el Xesco, sense sucre i remenant-lo amb un ganivet mig rovellat que portava en Boix i que ha deixat quelcom que el feia més consistent.

Aleshores ha arribat el moment clau, les 6:38 hores. Tot de sobte, a l'horitzó del mar, hem vist com despuntava l'astre rei, un sol com poques vegades hem pogut veure, els núvols ja no el tapaven i per a que us en feu una idea ens hem quedat bocabadats! Ha anat sortint com si fos un rovell d'ou amb un vermell intens. Tots hem coincidit en que les càmeres no feien justícia amb el que podien veure els nostres ulls. Possiblement ha estat la millor sortida del sol que hem pogut veure mai.

Poc després de les set hem començat el descens. Els primers 100 metres impressionaven molt, era molt dret. Particularment, jo he agafat por, però amb l'ajuda dels companys hem baixat tots sans i estalvis. Després hem pogut veure de dia el que havíem pogut veure de nit, uns paisatges impressionants amb unes valls verdes i amb una vegetació digne de qualsevol paradís de muntanya.

El cansament ja es notava. Sense dormir en tota la nit hem arribat al cotxe molt cansats i amb la felicitació entre tots per haver viscut una experiència que no oblidarem en molts anys.

Hem deixo que érem cinc. Cinc nois. El Xesco, l'Uri Besora, el Litos, el Josep Maria Boix i el Pere Roy. Potser ha estat una explicació extensa, però no tenim cap dubte de que l'hem viscuda molt intensament. 

Gràcies a tots per regalar-nos aquest dia tan especial.

Continua llegint...

VIII Arruix de Santa Fe. Aquella mateixa data.

Un cercle vermell en el calendari, encara de paper per aquelles persones més tradicionals. Aquelles persones clàssiques i melancòliques que encara fan el camí a peu. Aquelles persones que donen un pas enrere per fer-ne dos endavant. Aquelles persones que tornen a fer els camins dels nostres padrins. Els camins de les bèsties.

Aquelles persones altruistes i treballadores. Aquelles persones que fan la feina sense esperar res a canvi. Aquelles persones que converteixen la idea en una realitat. Aquelles persones que desafien el temps i no tenen por de res. Aquelles persones extingides. Aquelles bones persones.

Aquelles bones persones que, un dia indeterminat de fa molts anys, van marcar una data en el calendari. Aquelles persones que van aconseguir que cada vegada més individus marquin aquella data en el calendari, de paper reciclat. Aquella mateixa data dins un cercle vermell.

Una gran festa. Una fila de colors infinits desfilant fins a l’ermita de Santa Fe. Un retrocés en el temps. El camí que va marcar Jacint Verdaguer un dia de juliol de 1883, aquell camí de la llibertat. I aquella mateixa data.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita. El camí que acaba a la creu. Mai abans havia vist tantes persones durant el recorregut. Aquelles persones encarregades d’impulsar els corredors fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe, fins al final. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

La pluja no gosa espatllar la jornada. La pluja només remulla lleugerament els corredors per arribar fins a la balconada que desemboca en un entorn sumptuós. Aquella vista espectacular. Una única pluja de sensacions. La Santa que ens protegeix i aquella seguretat. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

Una parada en el temps. Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... respirar. I el vent del cim. És l’aire de la llibertat. És l’aire que acompanya els corredors. És aquell aire tan nostrat. És aquell aire tan preuat. El vent del cim que para el temps i observa la vida, en aquella mateixa data.

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Gràcies a tots els qui heu convertit aquest somni en una realitat. Gràcies a tots els participants i a totes aquelles persones que ho heu fet possible.

Gràcies a totes aquelles persones que van aconseguir fer la pujada una mica més suau només amb la seva presència i els seus crits. Els pèls de punta i la pell de gallina. Un milió de gràcies i el meu més sincer agraïment, també us el mereixeu.

Ah! I gairebé se’m passa per alt! En aquella mateixa data em vaig sentir més orgullós que mai d’aquest CLUB! El nostre CLUB. En aquesta mateixa data. Avui més fort que mai...

Força Atlètic!!!

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Classificacions i galeria multimèdia

Continua llegint...

VIII Arruix de Santa Fe. Tot s'hi val!

Podeu portar senyeres, estelades, la del toro o la de l'àguila, a l'Arruix de Santa Fe. La celebració de la vuitena edició d'aquesta coneguda cursa vertical tindrà lloc aquest proper dissabte 28 de maig a les 17:35 hores a la vila d'Organyà.

La muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Tornarem a resseguir el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 1883. Un camí difícil, un camí rigorosament marcat, el camí de la llibertat.

Esperem comptar amb tots vosaltres per tornar a gaudir d'un dia fantàstic. Fins dissabte! No hi falteu que la farem grossa!

Força Atlètic!

Continua llegint...

XXXVI Cross de primavera de La Seu. Enviat especial.

No me'n recordo de l'última crònica que va escriure un invitat. I això que sempre hem deixat les portes obertes a rebre les cròniques de tots els corredors. Per fi, avui, arriba una nova crònica d'un enviat especial de l'Atlètic Santa Fe al XXXVI Cross de Primavera de La Seu. I us tornem a recordar que ens podeu enviar les vostres cròniques de les curses que realitzeu i les publicarem. El cronista oficial comença a estar esgotat...

Aquest diumenge 8 de maig a la comarca de l’Urgellet no només hi va haver la Vertical Quiri. També es va celebrar lo XXXVI Cross de Primavera de La Seu, que no són pocs.

Ja és mala sort (on sort no té perquè ser organització/previsió) que pocs esdeveniments esportius que  hi ha a la comarca, diferents de lo bàsquet o lo futbol (bé... de futbol només més avall de la Reula), els facin coincidir lo mateix cap de setmana. Com diuen a la Meseta, "lo bueno si junto y al mismo tiempo, dos veces bueno".

Bé, doncs a lo Cross de Primavera, màxima expressió actual de l’atletisme de base a la comarca (per sort ja no l’única, ja que l’Arruix pels xics està agafant embranzida), també hi van haver les noves generacions de l’Atlètic. Que constin al nostre corresponsal hi havia lo Sadu xic (que es diu Sadu) i lo Joui xic (que es diu Genís). Diuen que també hi havia lo Roger, lo fill de lo Jordi i la Rosa... però és que lo corresponsal és una mica free-lance i només es fixa en el que li interessa (o això, o que no li agrada fer extres).

radioseu.cat

Sota un cel amenaçador de patac d’aigua, a la cursa de P-5, lo Sadu va fer una sortida de menys a més. De seguida va avançar posicions per mantenir-se gairebé durant tot lo passeig en quarta posició, per rematar la feina a l’Andria i entrar tercer a la meta. Cal destacar que en aquesta cursa vam descobrir un talent ocult, o millor dit, oculta. La Laura, la mare de lo Sadu, que va fer uns sprints que ni la Marion Jones. A més, va fer doblet en participar en la cursa sènior acompanyant a lo Sadu gran, que hi va participar per acabar de perfilar l’estat de forma per afrontar la pujada definitiva a veure la Santa. Davant de tal exhibició, creiem que és lo moment perquè s’apunto a lo club i tasti ja les mels de l’alta competició.

L'enviat especial al Cross de Primavera. Foto d'arxiu.

Al cap de 10 minuts sortien los xics de P-2, on lo Genís amb la samarreta de la Llar d’infants  (abans es deia Guarde) enfundada, emulant a lo seu cosinet valencià, va fer també una cursa de menys a més... En efecte. La por escènica el va captivar en lo moment del "pistoletasso", quedant-se una mica “ressagat” (li’n diríem endarrerit), més aviat paradet... ah, que no era això... que va ser la llebre que li va fallar (era la mateixa que feia de reporter, que vol fer "pluriempleo" i ja sabem que no hi posa massa empenyo en lo que li manen). Per sort, es va resoldre lo malentès i també va efectuar una remuntada gens menyspreable.

I fins aquí és tot lo que lo reporter mandrós va poder captar amb la seva mirada objectiva abans de mullar-se. La resta seria ciència ficció. 

Esperem explicar-ho de nou l’any vinent. Llàstima, això si, que de cròniques de trobades atlètiques de xics només les puguem fer a la primavera. 

Salut i quilòmetres.

Autor: Jordi Garcia "lo Joui"

Continua llegint...

Vertical Quiri 2016. Brrrum, brrrum!

Encara són noves? Van passant els anys i encara són noves? I el Quiri no és un Sant. Això és un muntatge. No m’ho he cregut mai, jo.

Però els corredors són uns il·lusos. Contents i enganyats. Cap a Sant Quiri, tots cap a Sant Quiri. Alguns espavilats es queden a la Palanca de Noves. A Sant Quiri, diuen. Les corredores no ho són tant.

L’any passat es va embalar un corredor a la sortida i va baixar a girar a la Palanca. Va dir que no havia pogut parar i no va fer la corba que inicia la pujada a la sàdica ermita. Però jo no ho sé. I com que no ho sé, no ho dic.

Despertadors contra les parets. És massa d’hora. Elles surten abans, gairebé abans de sortir el sol. Aquesta vegada tampoc sortirà, romandrà amagat darrere de les denses nuvolades d’escuma de sabó. Un privilegi?

Retrobaments. Copets a l’espatlla i encaixades de mans. Algun gest amb el cap i algun gest amb la mà. Elles pugen. Ells baixen, per veure-les passar. Aplaudiments. Una mica d’eufòria. Pessigolles a la panxa, una mica més grossa del compte, encara. Molts globus sota el pit. Aerostàtics, alguns.

Moltes baixen quan ells encara pugen. Van tard i els veuen passar. Una esquella i no hi ha vaques. Alguna cabra, sí. Boja.

“Tengo una vaca lechera, no es una vaca cualquiera, me da leche merengada, ay! que vaca tan salada... Tolón, tolón! Tolón, tolón! Un cencerro le he comprado y a mi vaca le ha gustado. Se pasea por el prado, mata moscas con el rabo... Tolón, tolón! Tolón, tolón! Qué felices viviremos cuando vuelvas a mi lado, con sus quesos, con tus besos. Los tres juntos! Qué ilusión!".

Ho heu llegit cantant, però ha estat una confusió. Eren cabres o vaques? És la primera crònica de l’any i encara he d’acabar d’afinar, normalment no em passen aquestes coses. Sóc força fiable. No acostumo a perdre el cap a mitja crònica.

Mans enlaire per tocar l’esquella de la creu del cim de Sant Quiri (1485), que va sonant sense parar. El reglament de la cursa diu que s’ha de tocar amb la mà. No farem cap comentari, però si el Bruce Lee aixequés el cap cauria mort una altra vegada. Tantes facilitats...

Muntanya de forma piramidal. Una ermita construïda fa més de mil anys. El dolor de les persones a dins. Un quadre salvatge. Fa por. Algú ens podria explicar el seu orígen?

Baixada fins a l’esplanada per recuperar les forces perdudes. Un cap com un timbal. Alguns que no parlen i uns altres que parlen per tots. Sempre he sentit a dir que tenim dues orelles i només una boca perquè hem d’escoltar el doble del que parlem. La pluja arriba a temps per aigualir el final i acaba la comèdia.

Tranquils, podeu pujar al tot terreny que ha preparat l’Atlètic Santa Fe per fer una baixada rodada i seca. Aneu pujant que és de set places. Encara hi cap més gent! Ple? Cinturons de seguretat ben cordats? Set corredors asseguts i contents, avui no es mullaran. Des de dins del cotxe un corredor juganer se'n riu d'algun que ha de baixar a peu. El cotxe és ple.

Cop de clau. Brrr... Brrr... No en vol. Un altre cop de clau.  Brrr... Brrr... El cotxe no s'engega. La bateria està esgotada després de dues hores amb els llums encesos. Set persones a dins preparades per baixar fins a Noves de Segre. Silenci llarg i sostingut. El cotxe és ple. El cotxe no es mou. Està ben quiet. Cops de clau. I el cotxe, quiet.

Set contra un. La força de les màquines contra la força de l’home. El cotxe no es mou, de la mateixa manera que tampoc s'han mogut alguns corredors durant la cursa. Pinces? No. Pinces? No. Pinces? Brrrum, brrrum! Botifarra i manta!

Força Atlètic!

Classificacions, Galeries fotogràfiques

Continua llegint...

Xerrada sobre nutrició esportiva. Divendres 6 de maig.

El divendres 6 de maig, a les 21:30 hores i a la sala de les Homilies, tindrà lloc una interessant xerrada sobre nutrició esportiva. La xerrada anirà a càrrec d'en Sebastiàn Aguerrebehere.

En Sebastián és llicenciat en INEFC, entrenador nacional d'atletisme, entrenador nacional de voleibol, entrenador nacional de cestoball i sots-campió mundial de cestoball, socorrista titular, ex-entrenador de l'ACELL Espacial Olímpics, especialista en nutrició esportiva i conferenciant de nutrició a nivell internacional.

La xerrada està orientada a esportistes, ja siguin populars, semi-professionals o professionals, tractant totes aquelles coses relacionades amb l'abans, el durant i el després de l'entrenament o la competició. I a totes aquelles persones interessades en la millora dels seus hàbits alimentaris. És gratuïta i oberta a tothom.

A més, tots els assistents que ho desitgin, rebran gratuïtament un test corporal valorat en 50 euros. No us ho perdreu, oi?

Força Atlètic!

Continua llegint...

Nova secció de ciclisme. Com un nen amb sabates noves.

Fruit de la petició d'algunes persones vinculades al ciclisme, hem decidit crear una nova secció per tal de poder incorporar a tots el amants de la bicicleta a la nostra gran família (m'ha quedat emotiu i tot aquest tros final...). L'Atlètic Santa Fe estrena la secció de ciclisme amb la voluntat d'oferir a tots els socis i sòcies un major ventall d'activitats i serveis. 

El Club ja forma part de la Federació Catalana de Ciclisme i tramita les llicències federatives per a tots aquells socis interessats. I per a aquelles sòcies, també. Amb la llicència federativa queden coberts els accidents que puguin patir tots els esportistes federats durant la pràctica de l'esport. Sortida individual o col·lectiva de club. Entrenament individual o col·lectiu. Participació en competició federada. Participació en activitat esportiva de la Federació Catalana o dels clubs afiliats. 

Esperem comptar amb el suport de totes aquelles persones vinculades al ciclisme per tal de poder fer una mica més gran l'Atlètic Santa Fe i la nova secció que estrenem. Si ets un amant de la bicicleta, fes-te soci de l'Atlètic Santa Fe i gaudeix de tots els avantatges que oferim per només 15 euros anuals. T'apuntes?

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic (info@atleticsantafe.cat).

Força Atlètic!

Continua llegint...

Els Petits Jocs Olímpics. Plantem les llavors.

Un sol radiant que augura l'enyorada primavera dóna la benvinguda a tots els presents. Un degoteig constant de participants i d'acompanyants van arribant a l'estadi. Olímpic, avui. Un centenar de participants i un centenar d'espectadors han estat els encarregats d'omplir de gom a gom el camp de futbol. 

L'esverament inicial deixa pas a l'inici de l'activitat. El major esdeveniment esportiu internacional és a punt de començar. A pèl, sense cerimònia d'inauguració i amb una única bandera onejant al ritme imposat pel vent, amb l'emblema de l'Atlètic Santa Fe. Do, re, mi, fa, sol, la, si...

Coca i xocolata per agafar forces i calmar una mica els nervis. Primer contacte amb el martell, amb el disc o amb la javelina. Una de prova i comença la competició.

La música de fons anima la festa. El llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de pes, el llançament de javelina, el salt de llargada, el salt d'alçada, les curses amb tanques o les curses de relleus són algunes de les proves dels Petits Jocs Olímpics.

Molta competitivitat entre els menuts atletes. El cansament es va acumulant durant el matí, el sol es va amagant darrere de les nuvolades. Els Petits Jocs Olímpics cada dia són una mica més grans. Més reconeguts. Més concorreguts. Més importants.

L'energia inicial va deixant pas a l'esgotament. El repartiment de llaminadures entre tots els petits campions tanquen l'edició 2016 dels Petits Jocs Olímpics. Una més.

Algun futur campió potser haurà passat per Les Lloredes durant alguna de les edicions dels Petits Jocs Olímpics, ja que "som lo que sembrem" i, l'Atlètic Santa Fe, està plantant les llavors.

Moltes gràcies a tots els petits participants, als pares i mares que van col·laborar i a tots els espectadors. I, per sobre de tot, a l'AMPA de l'Escola Miret i Sans d'Organyà.

Us deixem l'enllaç a la galeria d'imatges de la jornada...

Galeria fotogràfica dels Petits Jocs Olímpics

Força Atlètic!

Continua llegint...

Els Petits Jocs Olímpics. Escola de campions.

El Club Atlètic Santa Fe i l'AMPA d'Organyà, prenent el relleu del Comité Olímpic Internacional, organitzaran una nova edició dels Petits Jocs Olímpics. El camp de futbol de la vila serà l'escenari de tant reconegut esdeveniment, que se celebrarà el divendres 25 de març de 2016 de les 10:30 a les 13:00 hores.

Aquesta vegada, els Petits Jocs Olímpics, seran més grans. Amb més participants, més jocs, més emoció i més diversió. Molta competitivitat entre els més petits de la casa, que no poden faltar a la cita, una cita que l'any 2015 va comptar amb un centenar de nens i nenes.

Les curses de diverses distàncies, les curses amb tanques, les curses de relleus, el salt de llargada, el triple salt, el llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de javelina o el llançament de pes seran algunes de les activitats que podran practicar els més petits, esperonats des de molt a prop pels més grans.

L'esdeveniment està obert a tothom, és totalment gratuït i no fa falta inscripció prèvia. I és una cita obligada pels menuts, que tenen aquesta data marcada en color vermell a la seva petita agenda escolar.

Força Atlètic!

Continua llegint...

Cursa dels Nassos d’Oliana 2015. L’home.

L’home dels nassos arriba primer a Oliana. Potser viu a Oliana. Personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Però només és visible l’últim dia, ja que té un sol nas i pot ser qualsevol persona. La innocència de la mainada, que corre per veure’l passar.

A Oliana també corre la mainada. A Oliana corre tothom. A Oliana apareix el dia que els hi dóna la gana. Amb cinc nassos aquesta vegada. A Oliana corre tothom. Espantats. Cinc nassos. Segurament el cotxe que hi havia al mig d’un carrer estret proper a la sortida era seu. És un malparit, com l’home del sac. Jo no el vaig veure.

L’home del sac vaga pels carrers a la recerca de nens perduts. És un personatge de la cultura popular que fa por a les criatures. Segresta els nens i els fica dins del sac. Espanta. La imatge d’un drapaire amb el sac a la ment. Present en diversos països del món. Països llunyans i distàncies molt llargues que recorre a peu, com l’home valent. Jo no el vaig veure.

L’home valent, com l’home del sac però sense el sac. Com l’home dels nassos però sense els nassos. L’home més fort del món però sense el món. A la muntanya i a peu. Sempre a peu. Tothom el veu. Tothom el mira. No surt mai i el món el veu. Jo no el vaig veure. Invisible amb el món sota els peus.

L’home invisible que ben vestit es pot veure. Aquell home que entra a les cases del poble i que no pot ser vist. Aquell home que fuig als turons i pot trobar el llop. Aquell home que jo no vaig veure.

I el sol que sempre surt i el món no el veu. A Oliana sempre surt i ningú el mira. Darrere la boira roman amagat, com l’home del sac. Sense boira per la cursa. Esplèndid dia per a rebre a tots els homes. A totes les dones també. Encoberta primavera a les portes de fi d’any. Femenina primavera nadalenca que ha trencat el gebre de la matinada.

Serps de colors que onegen sobre l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a l’inici del camí. Homes i dones. L’home dels nassos, l’home del sac o l’home valent.

L’home llop que es transforma en una nit de lluna plena. Un criatura llegendària universal. Un home amb la força, l’astúcia o la rapidesa d’una bèstia. La desgràcia de les persones que es creuen en el seu camí. Molt gran. El nas, la boca o les orelles. Jo no el vaig veure.

L’home de les orelles que té tantes orelles com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Menys popular que l’home dels nassos. O que l’home del sac, l’home valent o l’home llop. L’home que apareix un parell de dies abans d’acabar l’any i que pot ser qualsevol persona. Jo no el vaig veure. Tampoc el vaig veure però potser hi eren tots, i no només l’home dels nassos que tenia el cotxe en el carrer estret.

 

L’home valent que reuneix les característiques de tots aquests homes. Totes. L’home que pot ser qualsevol d’aquests homes. L’home que va arribar darrere de cinc homes. Com els cinc nassos de l’home dels nassos. El d’Oliana. Té nassos. Jo no el vaig veure.

Xocolata desfeta sense coca. Com un dia de fi d’any sense l’home dels nassos o una nit de lluna plena sense l’home llop. Com una trapelleria sense l’home del sac o com el trenta de desembre sense l’home de les orelles. Com un dia sencer sense veure a l’home valent corrent, l’home que reuneix els atributs de tots aquests homes. L’home que hauria de ser el més fort del món. I les dones?

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

Felicitació de Nadal. Amb el cor a la mà.

L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2016 sigui millor que el 2015 (no costarà gaire). Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2016, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 

I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí. Si voleu reportar alguna crítica... A veure, les crítiques s'han de dirigir exclusivament, directament i sense filtres al departament de presidència. Queda clar?

Força Atlètic!

Continua llegint...

Belluga't per la Marató. Dilluns.

Tres-cents noranta-cinc. Tres-cents noranta-cinc euros recaptats mitjançant l'activitat "Belluga't per la Marató!". Tres-cents noranta-cinc euros de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra la diabetis i l'obestitat

Tres-cents noranta-cinc milions de gràcies a tots els quins heu col·laborat amb l’activitat. Tres-cents noranta-cinc milions de gràcies a tots els quins us heu “bellugat” per la Marató de TV3, a tots aquells i totes aquelles que heu cregut fermament que la vostra presència en una activitat ajudava a sumar.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran, aquesta gent és la quina ha aconseguit que, dilluns al matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra cultura, i que immediatament després haguem sentit un calfred; indicador d’orgull, sorpresa i satisfacció. Set milions quinze mil tres-cents seixanta-set euros entre tots (7.015.367 €). I la pell... de gallina.

L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut (o de la millor manera que ha sabut), i va ingressar els tres-cents noranta-cinc euros el mateix dilluns, a primera hora. En efectiu, tal i com varen ésser recollits.

Vam sortir del banc (de la competència) amb una rialla a la cara (poques vegades sortim d’un banc amb una rialla a la cara, si no t’ha atès el Secretari del Club). Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts, i que havíem intentat fer tot el possible per a recollir tres-cents noranta-cinc euros. I que els havíem donat. Només tres-cents noranta-cinc. És el nostre granet de sorra, que per nosaltres és immens.

Us deixem l’enllaç directe a la galeria fotogràfica de l’activitat...

Galeria d'imatges "Belluga't per la Marató 2015"

Gràcies a tots els quins ho heu fet possible. A tots aquells i a totes aquelles que ens heu fet sentir una mica més grans, més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber i/o ens han fet arribar les seves aportacions igualment. I també volem agrair a Nòrdic Walking la seva col·laboració, que ens ha permès incrementar aquest donatiu, que també és seu.

Força Atlètic!

Continua llegint...

La Marató de TV3. Belluga't per la Marató.

Ja hi tornem a ser. El temps, vola. El proper diumenge dia 13 de desembre de 2015 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a la diabetis. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta fins a la Font Bordonera. En aquest espai s'obsequiarà a tots els participants amb un bon dinar (si el temps ho permet). L'excursió serà oberta a tothom. Grossos i xics, pobres i rics.

En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les 11 hores del matí (hem modificat l'horari de sortida indicat en el cartell) i seguirem fins a la coneguda font per parar a dinar. Posteriorment tornarem a la vila de les Homilies a peu o, amb cotxe. Aquells participants que no vulguin quedar-se a dinar podran seguir fins a Organyà per a ésser a dinar a casa. El recorregut té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes.

L’excursió tindrà un cost de 10 euros que seran destinats íntegrament a la Marató de TV3 i el Club obsequiarà a tots els assistents amb el dinar. Esperem no haver d'entrar en números vermells.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

Recull d’experiències. Turp, Ares i càmeres.

Ei! Sí, sí! Hola! Un, dos! Un, dos! Provant! Amb el nou cronista desaparegut en combat i el vell cronista amb una muntanya de papers a sobre la taula arriba amb retard un recull d’experiències de l’Atlètic Santa Fe.

Un parell d’excursions i una entrevista. Una entrevista i un parell d’excursions. La Serra de Turp, la Serra d’Ares i les càmeres.

Un entorn privilegiat. Les càmeres captant alguns dels racons i els ulls descobrint nous indrets. La Serra de Turp i la Serra d’Ares. Tan a prop i tan lluny.

Un poble vigilat per les càmeres durant els darrers dies. “El Foraster”, “Cafeïna Tour” i algunes excursions. Molta publicitat per alguns i molt poca per uns altres. Descompensació. Quatre dies. Quatres gats. I la soga... al coll.

La directiva de l’Atlètic Santa Fe davant de les càmeres, guanyant terreny. Un cop de puny damunt de la taula. Petits entre els grans i grans entre els petits. I amb aquella fe. La fe de la santa, que també és la nostra. Santa Fe.

I aquest dijous estarem davant de la pantalla, veient “Cafeïna Tour”. Arribant al punt més àlgid amb l'aparició de la directiva de l’Atlètic Santa Fe, entrant a la casa de tothom. Mal afaitats, no massa mudats, més aviat despentinats...

Compensats! Per aquelles dones de més edat. Les del públic, les de la coral, les de les sardanes... Perruqueries plenes poques hores abans. Un dissabte de comunions. El millor dels seus vestits. Fa gràcia. Fan goig.

Ho deixo aquí, que és tard i vol ploure. I tinc son. I feina. I son. I feina. I no tinc temps. I son. I feina...

Força Atlètic!

Recull de fotos de les excursions

Continua llegint...