divendres, 9 de desembre de 2016

Belluga't per la Marató. Caminada solidària.

Ja hi tornem a ser. El temps, vola. El proper diumenge dia 18 de desembre de 2016 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta que recorrerà el nou sender entre els dòlmens de la Vall de Cabó. Tots els


En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les 10 hores del matí i resseguirem el nou sender entre dòlmens obert en motiu de la Marató de Boumort. El recorregut té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes. Tots els participants rebran  un esmorzar complet.

Els beneficis aconseguits durant l'activitat (cadascú aportarà la voluntat) seran destinats íntegrament a la Marató de TV3.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

dijous, 27 d’octubre de 2016

Donatiu. L'Atlètic Santa Fe amb els més necessitats.

L'Atlètic Santa Fe, club organitzador de la Marató de Boumort, ha realitzat el donatiu dels aliments no consumits durant aquesta primera edició de l'esdeveniment al Banc d'aliments de l'Alt Urgell. És el nostre granet de sorra.


Esperem que aquest petit donatiu pugui servir per ajudar a aquelles persones més necessitades i properes. És per elles.
Continua llegint...

dilluns, 19 de setembre de 2016

Sota la mirada dels cérvols. Vídeo promocional Marató de Boumort.

La primera edició de la Marató de Boumort arriba el 22 d'Octubre de 2016 per mostrar al món un espai natural d'una bellesa espectacular i ple d'història. Neix per a la recuperació d'unes línies esborrades dels mapes, antics senders per a una nova competició. Sota l'atenta mirada dels cérvols comença una festa amb cabuda per a tothom.

El vídeo promocional de la Marató de Boumort ens mostra alguns d'aquests racons...


Continua llegint...

dimarts, 30 d’agost de 2016

Marató de Boumort. Sota la mirada dels cérvols.

La primera edició de la Marató de Boumort tindrà lloc el 22 d'Octubre de 2016 a Organyà i transcorrerà pels indrets més emblemàtics de la zona i de la Serra de Boumort. Dues curses de diverses distàncies (Marató - 45 km i Mitja Marató - 23 km) i una caminada de marxa nòrdica de 14 km, a més del Petit Boumort i les curses per a la mainada, donaran a conèixer aquest meravellós entorn de cérvols i boscos de pins, justament després de la brama.



Continua llegint...

diumenge, 31 de juliol de 2016

IV Km Vertical Vall de Lord. Quatre gats i són molts.

Gairebé clandestina. Molts. Massa participants en una cursa desconeguda. Difícil de detectar. Difícil d’esbrinar el dia de la seva celebració. Difícil d’endevinar l’horari de sortida. Té mèrit només el fet de ser-hi present. Intel·ligents i ben informats. Fanàtics, els participants. En cas contrari, seria impossible la seva presència.

Sant Llorenç de Morunys, nucli de població situat sobre la presa del pantà de la Llosa del Cavall, el més petit dels catorze municipis que formen part de la comarca del Solsonès. Un altre cul de món de gran bellesa i entorn salvatge.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major, com un castell de focs silenciós que inicia la gresa. Sense soroll i sense fum, però de tots colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyants de luxe, els dos socis fundadors més actius, la mà dreta del President i el manc del Secretari.

Foto d'arxiu. Perdent facultats.

I l’estratègia de cada any. Un cotxe a dalt i un cotxe a baix. Un vehicle al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid i més còmode. O no. Aquesta vegada però, s’anul·la el sopar de rigor a Cambrils per indisponibilitat de la majoria dels membres.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. La intensa calor serà la jutgessa d’aquesta quarta edició de la competició. Apreta fort. Ben molls abans de començar. Enganxa.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Esgarrapant i tot. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

Meravellosa vista. Recuperació de les forces sota un sol intens. Merda! Les claus del cotxe! Només portem les claus del cotxe de baix? Idea brillant. La culpa és del Secretari. El President és un visionari, ha intuït el desastre en plena pujada. Algunes discussions i alguns insults. Alguns de forts. Haurem de baixar a peu? Algú trobarem per baixar. Lloc per un, per tornar a pujar de nou i recollir a la resta de l’expedició.

Pareu! Pareu! Teniu lloc? Un BMW nou de trinca amb només dues persones a dins que es dirigeix cap a Sant Llorenç de Morunys. Cinc corredors bruts i molls. Una bona fortor. Un xofer i un acompanyant molt fins, amb cara de circumstàncies. Quin compromís...

Posem cara de pena. Sí... Un moment! Un moment, que posarem una tovallola (per acomodar el President a la part posterior del vehicle). Quina falta de respecte. Però si té el títol de President...

Avall. I amunt novament a buscar els altres. L’entrega de les claus i avall una altra vegada amb els dos cotxes.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un parell de llesques de pa amb tomàquet i botifarra per tothom. Un formatge pels guanyadors. I aquella nostàlgia en passar per Cambrils sense parar.

Força Atlètic!


PD: Arribar a trobar la classificació és de matrícula d'honor. El BMW ha rebut una neteja intensa. Em comenten que es troba estacionat en algun punt de Cardona amb les portes obertes de bat a bat.

Continua llegint...

Excursió al Canigó. El sol sobre el mar.

Atenció a totes les unitats! Recepció de crònica! Recepció de crònica! Gentilesa del Pere Roy...

Hem fet el cim del Canigó. I no ho hem fet com ho fa la majoria, l'hem fet nocturna. Hem sortit de Coll de Jou a les 23:55 i hem fet el cim a les 6:02, amb uns 1700 metres de desnivell per un recorregut de 12,5 km. Per tant, un recorregut de 25 km en un temps d'onze hores.

L'experiència ha estat extraordinària, en el transcurs de la nit hem pogut veure la fauna salvatge, sobtada en el seu terreny quan menys s'ho esperava. Hem gaudit de poder veure cabirols, llebres, isards, marmotes i salamandres d'un tamany considerable, que ens han sorprès a tots. A més, amb els frontals hem vist com després de la puja que caigué durant el vespre les tonalitats blanques de les fulles de la vegetació, i en enfocar a les considerables pedres amb el nostre frontal, brillaven com si fossin d'or, ja que el material que predominava era el quars. Ens ha deixat meravellats.

Una vegada arribats al cim, fosc encara, havíem d'esperar una mitja horeta per a la sortida del sol. Des del cim es podia distingir l'horitzó del mar. En un inici es veia molt tapat pels núvols i ens hem emportat una petita desil·lusió. Mentrestant, però, ens hem pres un cafè amb el fogonet que portava el Xesco, sense sucre i remenant-lo amb un ganivet mig rovellat que portava en Boix i que ha deixat quelcom que el feia més consistent.

Aleshores ha arribat el moment clau, les 6:38 hores. Tot de sobte, a l'horitzó del mar, hem vist com despuntava l'astre rei, un sol com poques vegades hem pogut veure, els núvols ja no el tapaven i per a que us en feu una idea ens hem quedat bocabadats! Ha anat sortint com si fos un rovell d'ou amb un vermell intens. Tots hem coincidit en que les càmeres no feien justícia amb el que podien veure els nostres ulls. Possiblement ha estat la millor sortida del sol que hem pogut veure mai.


Poc després de les set hem començat el descens. Els primers 100 metres impressionaven molt, era molt dret. Particularment, jo he agafat por, però amb l'ajuda dels companys hem baixat tots sans i estalvis. Després hem pogut veure de dia el que havíem pogut veure de nit, uns paisatges impressionants amb unes valls verdes i amb una vegetació digne de qualsevol paradís de muntanya.

El cansament ja es notava. Sense dormir en tota la nit hem arribat al cotxe molt cansats i amb la felicitació entre tots per haver viscut una experiència que no oblidarem en molts anys.



Hem deixo que érem cinc. Cinc nois. El Xesco, l'Uri Besora, el Litos, el Josep Maria Boix i el Pere Roy. Potser ha estat una explicació extensa, però no tenim cap dubte de que l'hem viscuda molt intensament. 

Gràcies a tots per regalar-nos aquest dia tan especial.

Continua llegint...

diumenge, 29 de maig de 2016

VIII Arruix de Santa Fe. Aquella mateixa data.

Un cercle vermell en el calendari, encara de paper per aquelles persones més tradicionals. Aquelles persones clàssiques i melancòliques que encara fan el camí a peu. Aquelles persones que donen un pas enrere per fer-ne dos endavant. Aquelles persones que tornen a fer els camins dels nostres padrins. Els camins de les bèsties.

Aquelles persones altruistes i treballadores. Aquelles persones que fan la feina sense esperar res a canvi. Aquelles persones que converteixen la idea en una realitat. Aquelles persones que desafien el temps i no tenen por de res. Aquelles persones extingides. Aquelles bones persones.

Aquelles bones persones que, un dia indeterminat de fa molts anys, van marcar una data en el calendari. Aquelles persones que van aconseguir que cada vegada més individus marquin aquella data en el calendari, de paper reciclat. Aquella mateixa data dins un cercle vermell.

Una gran festa. Una fila de colors infinits desfilant fins a l’ermita de Santa Fe. Un retrocés en el temps. El camí que va marcar Jacint Verdaguer un dia de juliol de 1883, aquell camí de la llibertat. I aquella mateixa data.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita. El camí que acaba a la creu. Mai abans havia vist tantes persones durant el recorregut. Aquelles persones encarregades d’impulsar els corredors fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe, fins al final. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

La pluja no gosa espatllar la jornada. La pluja només remulla els corredors quan necessiten una mica d’aigua per refer les forces i arribar fins a la balconada que desemboca en un entorn sumptuós. Aquella vista espectacular. Una única pluja de sensacions. La Santa que ens protegeix i aquella seguretat. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

Una parada en el temps. Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... respirar. I el vent del cim. És l’aire de la llibertat. És l’aire que acompanya els corredors. És aquell aire tan nostrat. És aquell aire tan preuat. El vent del cim que para el temps i observa la vida, en aquella mateixa data.

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.


Gràcies a tots els qui heu convertit aquest somni en una realitat. Gràcies a tots els participants i a totes aquelles persones que ho heu fet possible.

Gràcies a totes aquelles persones que van aconseguir fer la pujada una mica més suau només amb la seva presència i els seus crits. Els pèls de punta i la pell de gallina. Un milió de gràcies i el meu més sincer agraïment, també us el mereixeu.

Ah! I gairebé se’m passa per alt! En aquella mateixa data em vaig sentir més orgullós que mai d’aquest CLUB! El nostre CLUB. En aquesta mateixa data. Avui més fort que mai...

Força Atlètic!!!

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Classificacions i galeria multimèdia

Continua llegint...

dilluns, 23 de maig de 2016

VIII Arruix de Santa Fe. Tot s'hi val!

Podeu portar senyeres, estelades, la del toro o la de l'àguila, a l'Arruix de Santa Fe. La celebració de la vuitena edició d'aquesta coneguda cursa vertical tindrà lloc aquest proper dissabte 28 de maig a les 17:35 hores a la vila d'Organyà.

La muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.


Tornarem a resseguir el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 1883. Un camí difícil, un camí rigorosament marcat, el camí de la llibertat.

Esperem comptar amb tots vosaltres per tornar a gaudir d'un dia fantàstic. Fins dissabte! No hi falteu que la farem grossa!

Força Atlètic!

Continua llegint...

dijous, 12 de maig de 2016

XXXVI Cross de primavera de La Seu. Enviat especial.

No me'n recordo de l'última crònica que va escriure un invitat. I això que sempre hem deixat les portes obertes a rebre les cròniques de tots els corredors. Per fi, avui, arriba una nova crònica d'un enviat especial de l'Atlètic Santa Fe al XXXVI Cross de Primavera de La Seu. I us tornem a recordar que ens podeu enviar les vostres cròniques de les curses que realitzeu i les publicarem. El cronista oficial comença a estar esgotat...

Aquest diumenge 8 de maig a la comarca de l’Urgellet no només hi va haver la Vertical Quiri. També es va celebrar lo XXXVI Cross de Primavera de La Seu, que no són pocs.

Ja és mala sort (on sort no té perquè ser organització/previsió) que pocs esdeveniments esportius que  hi ha a la comarca, diferents de lo bàsquet o lo futbol (bé... de futbol només més avall de la Reula), els facin coincidir lo mateix cap de setmana. Com diuen a la Meseta, "lo bueno si junto y al mismo tiempo, dos veces bueno".

Bé, doncs a lo Cross de Primavera, màxima expressió actual de l’atletisme de base a la comarca (per sort ja no l’única, ja que l’Arruix pels xics està agafant embranzida), també hi van haver les noves generacions de l’Atlètic. Que constin al nostre corresponsal hi havia lo Sadu xic (que es diu Sadu) i lo Joui xic (que es diu Genís). Diuen que també hi havia lo Roger, lo fill de lo Jordi i la Rosa... però és que lo corresponsal és una mica free-lance i només es fixa en el que li interessa (o això, o que no li agrada fer extres).

radioseu.cat

Sota un cel amenaçador de patac d’aigua, a la cursa de P-5, lo Sadu va fer una sortida de menys a més. De seguida va avançar posicions per mantenir-se gairebé durant tot lo passeig en quarta posició, per rematar la feina a l’Andria i entrar tercer a la meta. Cal destacar que en aquesta cursa vam descobrir un talent ocult, o millor dit, oculta. La Laura, la mare de lo Sadu, que va fer uns sprints que ni la Marion Jones. A més, va fer doblet en participar en la cursa sènior acompanyant a lo Sadu gran, que hi va participar per acabar de perfilar l’estat de forma per afrontar la pujada definitiva a veure la Santa. Davant de tal exhibició, creiem que és lo moment perquè s’apunto a lo club i tasti ja les mels de l’alta competició.

L'enviat especial al Cross de Primavera. Foto d'arxiu.

Al cap de 10 minuts sortien los xics de P-2, on lo Genís amb la samarreta de la Llar d’infants  (abans es deia Guarde) enfundada, emulant a lo seu cosinet valencià, va fer també una cursa de menys a més... En efecte. La por escènica el va captivar en lo moment del "pistoletasso", quedant-se una mica “ressagat” (li’n diríem endarrerit), més aviat paradet... ah, que no era això... que va ser la llebre que li va fallar (era la mateixa que feia de reporter, que vol fer "pluriempleo" i ja sabem que no hi posa massa empenyo en lo que li manen). Per sort, es va resoldre lo malentès i també va efectuar una remuntada gens menyspreable.

I fins aquí és tot lo que lo reporter mandrós va poder captar amb la seva mirada objectiva abans de mullar-se. La resta seria ciència ficció. 

Esperem explicar-ho de nou l’any vinent. Llàstima, això si, que de cròniques de trobades atlètiques de xics només les puguem fer a la primavera. 

Salut i quilòmetres.

Autor: Jordi Garcia "lo Joui"

Continua llegint...

dilluns, 9 de maig de 2016

Vertical Quiri 2016. Brrrum, brrrum!

Encara són noves? Van passant els anys i encara són noves? I el Quiri no és un Sant. Això és un muntatge. No m’ho he cregut mai, jo.


Però els corredors són uns il·lusos. Contents i enganyats. Cap a Sant Quiri, tots cap a Sant Quiri. Alguns espavilats es queden a la Palanca de Noves. A Sant Quiri, diuen. Les corredores no ho són tant.

L’any passat es va embalar un corredor a la sortida i va baixar a girar a la Palanca. Va dir que no havia pogut parar i no va fer la corba que inicia la pujada a la sàdica ermita. Però jo no ho sé. I com que no ho sé, no ho dic.

Despertadors contra les parets. És massa d’hora. Elles surten abans, gairebé abans de sortir el sol. Aquesta vegada tampoc sortirà, romandrà amagat darrere de les denses nuvolades d’escuma de sabó. Un privilegi?

Retrobaments. Copets a l’espatlla i encaixades de mans. Algun gest amb el cap i algun gest amb la mà. Elles pugen. Ells baixen, per veure-les passar. Aplaudiments. Una mica d’eufòria. Pessigolles a la panxa, una mica més grossa del compte, encara. Molts globus sota el pit. Aerostàtics, alguns.

Moltes baixen quan ells encara pugen. Van tard i els veuen passar. Una esquella i no hi ha vaques. Alguna cabra, sí. Boja.



Ho heu llegit cantant, però ha estat una confusió. Eren cabres o vaques? És la primera crònica de l’any i encara he d’acabar d’afinar, normalment no em passen aquestes coses. Sóc força fiable. No acostumo a perdre el cap a mitja crònica.

Mans enlaire per tocar l’esquella de la creu del cim de Sant Quiri (1485), que va sonant sense parar. El reglament de la cursa diu que s’ha de tocar amb la mà. No farem cap comentari, però si el Bruce Lee aixequés el cap cauria mort una altra vegada. Tantes facilitats...

Muntanya de forma piramidal. Una ermita construïda fa més de mil anys. El dolor de les persones a dins. Un quadre salvatge. Fa por. Algú ens podria explicar el seu orígen?

Baixada fins a l’esplanada per recuperar les forces perdudes. Un cap com un timbal. Alguns que no parlen i uns altres que parlen per tots. Sempre he sentit a dir que tenim dues orelles i només una boca perquè hem d’escoltar el doble del que parlem. La pluja arriba a temps per aigualir el final i acaba la comèdia.

Tranquils, podeu pujar al tot terreny que ha preparat l’Atlètic Santa Fe per fer una baixada rodada i seca. Aneu pujant que és de set places. Encara hi cap més gent! Ple? Cinturons de seguretat ben cordats? Set corredors asseguts i contents, avui no es mullaran. Des de dins del cotxe un corredor juganer se'n riu d'algun que ha de baixar a peu. El cotxe és ple.

Cop de clau. Brrr... Brrr... No en vol. Un altre cop de clau.  Brrr... Brrr... El cotxe no s'engega. La bateria està esgotada després de dues hores amb els llums encesos. Set persones a dins preparades per baixar fins a Noves de Segre. Silenci llarg i sostingut. El cotxe és ple. El cotxe no es mou. Està ben quiet. Cops de clau. I el cotxe, quiet.


Set contra un. La força de les màquines contra la força de l’home. El cotxe no es mou, de la mateixa manera que tampoc s'han mogut alguns corredors durant la cursa. Pinces? No. Pinces? No. Pinces? Brrrum, brrrum! Botifarra i manta!


Continua llegint...

divendres, 22 d’abril de 2016

Xerrada sobre nutrició esportiva. Divendres 6 de maig.

El divendres 6 de maig, a les 21:30 hores i a la sala de les Homilies, tindrà lloc una interessant xerrada sobre nutrició esportiva. La xerrada anirà a càrrec d'en Sebastiàn Aguerrebehere.

En Sebastián és llicenciat en INEFC, entrenador nacional d'atletisme, entrenador nacional de voleibol, entrenador nacional de cestoball i sots-campió mundial de cestoball, socorrista titular, ex-entrenador de l'ACELL Espacial Olímpics, especialista en nutrició esportiva i conferenciant de nutrició a nivell internacional.


La xerrada està orientada a esportistes, ja siguin populars, semi-professionals o professionals, tractant totes aquelles coses relacionades amb l'abans, el durant i el després de l'entrenament o la competició. I a totes aquelles persones interessades en la millora dels seus hàbits alimentaris. És gratuïta i oberta a tothom.

A més, tots els assistents que ho desitgin, rebran gratuïtament un test corporal valorat en 50 euros. No us ho perdreu, oi?

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 4 d’abril de 2016

Nova secció de ciclisme. Com un nen amb sabates noves.

Fruit de la petició d'algunes persones vinculades al ciclisme, hem decidit crear una nova secció per tal de poder incorporar a tots el amants de la bicicleta a la nostra gran família (m'ha quedat emotiu i tot aquest tros final...). L'Atlètic Santa Fe estrena la secció de ciclisme amb la voluntat d'oferir a tots els socis i sòcies un major ventall d'activitats i serveis. 

El Club ja forma part de la Federació Catalana de Ciclisme i tramita les llicències federatives per a tots aquells socis interessats. I per a aquelles sòcies, també. Amb la llicència federativa queden coberts els accidents que puguin patir tots els esportistes federats durant la pràctica de l'esport. Sortida individual o col·lectiva de club. Entrenament individual o col·lectiu. Participació en competició federada. Participació en activitat esportiva de la Federació Catalana o dels clubs afiliats. 


Esperem comptar amb el suport de totes aquelles persones vinculades al ciclisme per tal de poder fer una mica més gran l'Atlètic Santa Fe i la nova secció que estrenem. Si ets un amant de la bicicleta, fes-te soci de l'Atlètic Santa Fe i gaudeix de tots els avantatges que oferim per només 15 euros anuals. T'apuntes?

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a través del correu electrònic (info@atleticsantafe.cat).

Força Atlètic!

Continua llegint...

divendres, 1 d’abril de 2016

Els Petits Jocs Olímpics. Plantem les llavors.

Un sol radiant que augura l'enyorada primavera dóna la benvinguda a tots els presents. Un degoteig constant de participants i d'acompanyants van arribant a l'estadi. Olímpic, avui. Un centenar de participants i un centenar d'espectadors han estat els encarregats d'omplir de gom a gom el camp de futbol. 

L'esverament inicial deixa pas a l'inici de l'activitat. El major esdeveniment esportiu internacional és a punt de començar. A pèl, sense cerimònia d'inauguració i amb una única bandera onejant al ritme imposat pel vent, amb l'emblema de l'Atlètic Santa Fe. Do, re, mi, fa, sol, la, si...

Coca i xocolata per agafar forces i calmar una mica els nervis. Primer contacte amb el martell, amb el disc o amb la javelina. Una de prova i comença la competició.

La música de fons anima la festa. El llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de pes, el llançament de javelina, el salt de llargada, el salt d'alçada, les curses amb tanques o les curses de relleus són algunes de les proves dels Petits Jocs Olímpics.

Molta competitivitat entre els menuts atletes. El cansament es va acumulant durant el matí, el sol es va amagant darrere de les nuvolades. Els Petits Jocs Olímpics cada dia són una mica més grans. Més reconeguts. Més concorreguts. Més importants.


L'energia inicial va deixant pas a l'esgotament. El repartiment de llaminadures entre tots els petits campions tanquen l'edició 2016 dels Petits Jocs Olímpics. Una més.

Algun futur campió potser haurà passat per Les Lloredes durant alguna de les edicions dels Petits Jocs Olímpics, ja que "som lo que sembrem" i, l'Atlètic Santa Fe, està plantant les llavors.

Moltes gràcies a tots els petits participants, als pares i mares que van col·laborar i a tots els espectadors. I, per sobre de tot, a l'AMPA de l'Escola Miret i Sans d'Organyà.

Us deixem l'enllaç a la galeria d'imatges de la jornada...

Galeria fotogràfica dels Petits Jocs Olímpics

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 14 de març de 2016

Els Petits Jocs Olímpics. Escola de campions.

El Club Atlètic Santa Fe i l'AMPA d'Organyà, prenent el relleu del Comité Olímpic Internacional, organitzaran una nova edició dels Petits Jocs Olímpics. El camp de futbol de la vila serà l'escenari de tant reconegut esdeveniment, que se celebrarà el divendres 25 de març de 2016 de les 10:30 a les 13:00 hores.

Aquesta vegada, els Petits Jocs Olímpics, seran més grans. Amb més participants, més jocs, més emoció i més diversió. Molta competitivitat entre els més petits de la casa, que no poden faltar a la cita, una cita que l'any 2015 va comptar amb un centenar de nens i nenes.

Les curses de diverses distàncies, les curses amb tanques, les curses de relleus, el salt de llargada, el triple salt, el llançament de martell, el llançament de disc, el llançament de javelina o el llançament de pes seran algunes de les activitats que podran practicar els més petits, esperonats des de molt a prop pels més grans.


L'esdeveniment està obert a tothom, és totalment gratuït i no fa falta inscripció prèvia. I és una cita obligada pels menuts, que tenen aquesta data marcada en color vermell a la seva petita agenda escolar.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimarts, 29 de desembre de 2015

Cursa dels Nassos d’Oliana 2015. L’home.

L’home dels nassos arriba primer a Oliana. Potser viu a Oliana. Personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Però només és visible l’últim dia, ja que té un sol nas i pot ser qualsevol persona. La innocència de la mainada, que corre per veure’l passar.

A Oliana també corre la mainada. A Oliana corre tothom. A Oliana apareix el dia que els hi dóna la gana. Amb cinc nassos aquesta vegada. A Oliana corre tothom. Espantats. Cinc nassos. Segurament el cotxe que hi havia al mig d’un carrer estret proper a la sortida era seu. És un malparit, com l’home del sac. Jo no el vaig veure.

L’home del sac vaga pels carrers a la recerca de nens perduts. És un personatge de la cultura popular que fa por a les criatures. Segresta els nens i els fica dins del sac. Espanta. La imatge d’un drapaire amb el sac a la ment. Present en diversos països del món. Països llunyans i distàncies molt llargues que recorre a peu, com l’home valent. Jo no el vaig veure.

L’home valent, com l’home del sac però sense el sac. Com l’home dels nassos però sense els nassos. L’home més fort del món però sense el món. A la muntanya i a peu. Sempre a peu. Tothom el veu. Tothom el mira. No surt mai i el món el veu. Jo no el vaig veure. Invisible amb el món sota els peus.

L’home invisible que ben vestit es pot veure. Aquell home que entra a les cases del poble i que no pot ser vist. Aquell home que fuig als turons i pot trobar el llop. Aquell home que jo no vaig veure.

I el sol que sempre surt i el món no el veu. A Oliana sempre surt i ningú el mira. Darrere la boira roman amagat, com l’home del sac. Sense boira per la cursa. Esplèndid dia per a rebre a tots els homes. A totes les dones també. Encoberta primavera a les portes de fi d’any. Femenina primavera nadalenca que ha trencat el gebre de la matinada.

Serps de colors que onegen sobre l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a l’inici del camí. Homes i dones. L’home dels nassos, l’home del sac o l’home valent.

L’home llop que es transforma en una nit de lluna plena. Un criatura llegendària universal. Un home amb la força, l’astúcia o la rapidesa d’una bèstia. La desgràcia de les persones que es creuen en el seu camí. Molt gran. El nas, la boca o les orelles. Jo no el vaig veure.

L’home de les orelles que té tantes orelles com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Menys popular que l’home dels nassos. O que l’home del sac, l’home valent o l’home llop. L’home que apareix un parell de dies abans d’acabar l’any i que pot ser qualsevol persona. Jo no el vaig veure. Tampoc el vaig veure però potser hi eren tots, i no només l’home dels nassos que tenia el cotxe en el carrer estret.

 

L’home valent que reuneix les característiques de tots aquests homes. Totes. L’home que pot ser qualsevol d’aquests homes. L’home que va arribar darrere de cinc homes. Com els cinc nassos de l’home dels nassos. El d’Oliana. Té nassos. Jo no el vaig veure.

Xocolata desfeta sense coca. Com un dia de fi d’any sense l’home dels nassos o una nit de lluna plena sense l’home llop. Com una trapelleria sense l’home del sac o com el trenta de desembre sense l’home de les orelles. Com un dia sencer sense veure a l’home valent corrent, l’home que reuneix els atributs de tots aquests homes. L’home que hauria de ser el més fort del món. I les dones?

Força Atlètic!


Continua llegint...

divendres, 18 de desembre de 2015

Felicitació de Nadal. Amb el cor a la mà.

L'Atlètic Santa Fe us desitja a tots unes bones festes i un feliç any nou! Esperem que aquest proper any 2016 sigui millor que el 2015 (no costarà gaire). Noves activitats, més sortides i més curses. Us animem, des d'ara mateix, a participar i a col·laborar en les noves propostes de l'Atlètic Santa Fe per a l'any 2016, i entre tots aconseguir fer aquest Club una mica més gran i més pròsper. 


I com sempre, seguim oberts a noves propostes, a noves crítiques i a noves idees. Ai! A noves crítiques no, però a noves propostes i a noves idees, sí. Si voleu reportar alguna crítica... A veure, les crítiques s'han de dirigir exclusivament, directament i sense filtres al departament de presidència. Queda clar?

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 16 de desembre de 2015

Belluga't per la Marató. Dilluns.

Tres-cents noranta-cinc. Tres-cents noranta-cinc euros recaptats mitjançant l'activitat "Belluga't per la Marató!". Tres-cents noranta-cinc euros de donatiu a la Marató de TV3, per a la seva lluita contra la diabetis i l'obestitat

Tres-cents noranta-cinc milions de gràcies a tots els quins heu col·laborat amb l’activitat. Tres-cents noranta-cinc milions de gràcies a tots els quins us heu “bellugat” per la Marató de TV3, a tots aquells i totes aquelles que heu cregut fermament que la vostra presència en una activitat ajudava a sumar.

Amb aquesta gent sí que som imparables. Aquesta gent és la quina converteix aquest país en un país més gran, aquesta gent és la quina ha aconseguit que, dilluns al matí, en despertar-nos, tots nosaltres ens sentíssim orgullosos del nostre país i de la nostra cultura, i que immediatament després haguem sentit un calfred; indicador d’orgull, sorpresa i satisfacció. Set milions quinze mil tres-cents seixanta-set euros entre tots (7.015.367 €). I la pell... de gallina.


L’Atlètic Santa Fe ha col·laborat, dins de les seves possibilitats, de la millor manera que ha pogut (o de la millor manera que ha sabut), i va ingressar els tres-cents noranta-cinc euros el mateix dilluns, a primera hora. En efectiu, tal i com varen ésser recollits.

Vam sortir del banc (de la competència) amb una rialla a la cara (poques vegades sortim d’un banc amb una rialla a la cara, si no t’ha atès el Secretari del Club). Una rialla que mostrava que havíem fet tot el què estava al nostre abast per intentar ajudar a aquests malalts, i que havíem intentat fer tot el possible per a recollir tres-cents noranta-cinc euros. I que els havíem donat. Només tres-cents noranta-cinc. És el nostre granet de sorra, que per nosaltres és immens.

Us deixem l’enllaç directe a la galeria fotogràfica de l’activitat...

Galeria d'imatges "Belluga't per la Marató 2015"

Gràcies a tots els quins ho heu fet possible. A tots aquells i a totes aquelles que ens heu fet sentir una mica més grans, més solidaris.

Volem agrair, també, la predisposició a col·laborar que ens han mostrat totes aquelles persones que, tot i no poder assistir a la caminada, ens ho han fet saber i/o ens han fet arribar les seves aportacions igualment. I també volem agrair a Nòrdic Walking la seva col·laboració, que ens ha permès incrementar aquest donatiu, que també és seu.

Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 2 de desembre de 2015

La Marató de TV3. Belluga't per la Marató.

Ja hi tornem a ser. El temps, vola. El proper diumenge dia 13 de desembre de 2015 tindrà lloc la tradicional caminada solidària en favor de la Marató de TV3, aquest any dedicada a la diabetis. L’Atlètic Santa Fe i Nòrdic Walking - Nòrdic Esport han preparat una ruta fins a la Font Bordonera. En aquest espai s'obsequiarà a tots els participants amb un bon dinar (si el temps ho permet). L'excursió serà oberta a tothom. Grossos i xics, pobres i rics.


En l'excursió d'aquest any partirem de la Plaça de les Homilies d'Organyà a les 11 hores del matí (hem modificat l'horari de sortida indicat en el cartell) i seguirem fins a la coneguda font per parar a dinar. Posteriorment tornarem a la vila de les Homilies a peu o, amb cotxe. Aquells participants que no vulguin quedar-se a dinar podran seguir fins a Organyà per a ésser a dinar a casa. El recorregut té una baixa dificultat, amb la qual cosa és assequible per a tots i totes.

L’excursió tindrà un cost de 10 euros que seran destinats íntegrament a la Marató de TV3 i el Club obsequiarà a tots els assistents amb el dinar. Esperem no haver d'entrar en números vermells.

Agrairem que ens confirmeu la vostra assistència enviant un correu electrònic (atleticsantafe@gmail.com), si és possible, per tal de poder obtenir una previsió dels participants.

T’hi esperem! Belluga’t per la Marató!

Continua llegint...

dimarts, 24 de novembre de 2015

Recull d’experiències. Turp, Ares i càmeres.

Ei! Sí, sí! Hola! Un, dos! Un, dos! Provant! Amb el nou cronista desaparegut en combat i el vell cronista amb una muntanya de papers a sobre la taula arriba amb retard un recull d’experiències de l’Atlètic Santa Fe.

Un parell d’excursions i una entrevista. Una entrevista i un parell d’excursions. La Serra de Turp, la Serra d’Ares i les càmeres.

Un entorn privilegiat. Les càmeres captant alguns dels racons i els ulls descobrint nous indrets. La Serra de Turp i la Serra d’Ares. Tan a prop i tan lluny.


Un poble vigilat per les càmeres durant els darrers dies. “El Foraster”, “Cafeïna Tour” i algunes excursions. Molta publicitat per alguns i molt poca per uns altres. Descompensació. Quatre dies. Quatres gats. I la soga... al coll.

La directiva de l’Atlètic Santa Fe davant de les càmeres, guanyant terreny. Un cop de puny damunt de la taula. Petits entre els grans i grans entre els petits. I amb aquella fe. La fe de la santa, que també és la nostra. Santa Fe.

I aquest dijous estarem davant de la pantalla, veient “Cafeïna Tour”. Arribant al punt més àlgid amb l'aparició de la directiva de l’Atlètic Santa Fe, entrant a la casa de tothom. Mal afaitats, no massa mudats, més aviat despentinats...

Compensats! Per aquelles dones de més edat. Les del públic, les de la coral, les de les sardanes... Perruqueries plenes poques hores abans. Un dissabte de comunions. El millor dels seus vestits. Fa gràcia. Fan goig.

Ho deixo aquí, que és tard i vol ploure. I tinc son. I feina. I son. I feina. I no tinc temps. I son. I feina...

Força Atlètic!


Continua llegint...

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Camí Vell de les Valls d'Aguilar. Bordonera d'Organyà.

Una carta amenaçadora lligada a un pedra tosca (“pumicita” per aquells més refinats) va trencar el vidre d’una de les finestres de les dependències del quarter general de l’Atlètic Santa Fe, la passada mitjanit. En una hora imprecisa entre tres quarts de mig de... Ai! En una hora imprecisa entre tres quarts i mig de quatre i un quart de mig de...

En una hora imprecisa. El president es va aterrir i es va refugiar sota la taula del seu despatx buscant protecció. El secretari no, que és més valent.

La pumicita tenia forma de caragol i gust de tosca. De la Font Bordonera. Formada l’any 1299. La carta anava acompanyada d’una petita nota de color blanc, escrita a mà. La nota contenia el text: “Qui ha escrit aquesta mentida?”. Amb lletra de metge i tinta blavosa. Un “Bic Naranja”, crec. 

En obrir cuidadosament la carta va aparèixer...

Bordonera és d’Organyà.

El comte de Sallent i la seva esposa tenien una filla que va tenir la desgràcia de quedar-se cega. Després d'esgotar tots els mitjans que tenien al seu abast per guarir la filla, van prometre que donarien la font Bordonera, de la qual eren senyors, a Santa Maria d'Organyà si la seva filla hi tornava a veure. La filla, Bruniselda, va recuperar-se en un tres i no res, però l'alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove perdé de nou la visió i els seus pares, penedits de tot cor, van renovar la promesa, i no solament això, sinó que van conduir l'aigua fins als seus peus, amb la qual envoltaren el cambril. Aleshores la filla dels comtes va sanar definitivament i no li va tornar mai més la ceguesa que fins llavors tant els havia fet sofrir.

Malgrat tractar-se d’una llegenda, hi ha la còpia d’una escriptura antiga que podia estar relacionada amb aquest fet. Segons el document esmentat, amb data 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font per part del senyor Arnau de Sallent i la seva muller, senyora Sància, a nostre Senyor i a Santa Maria d’Organyà, així com als canonges presents llavors i als que hi hauria en l’esdevenidor.

Es desconeix l’autoria de la carta, que no anava firmada. Existeixen tres línies d’investigació. Una d’elles apunta a una empresa de neteja de la mateixa població. La segona apunta a una cèl·lula terrorista. I la tercera apunta a “La Veu d’Organyà”.

Línies d’investigació enumerades seguint un estricte ordre. Un estricte grau de risc. De perillositat.

Alguns dels peregrins del recentment estrenat camí vell de les Valls d’Aguilar també podrien estar implicats en aquest afer. Tots sospitosos. Tots.


El camí vell de les Valls d’Aguilar. Un camí que uneix tots els pobles de les Valls d’Aguilar. Tots. Argestues, Bellpui, Berén, Biscarbó, Els Castells, Castellàs, Espaén, La Guàrdia d’Ares, Junyent, Miravall, Noves de Segre, Taús i Trejuvell. Línies esborrades dels mapes. Un pas enrere. Un pas endavant.

Força Atlètic!


Continua llegint...

diumenge, 4 d’octubre de 2015

La Carrerada del Tosserol. Bordonera de Nargó.

Moltes felicitats, nargonins i nargonines. Massa aigua, però la meva més sincera enhorabona. Aquesta vegada ens heu passat la mà per la cara. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul.

Ens heu donat una lliçó brillant. Una lliçó de responsabilitat i de dignitat. Una lliçó de generositat. Una lliçó de vida. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó.

Les coses es poden fer de dues maneres. Totes les coses es poden fer dues maneres. Només de dues. Ni més ni menys. Es poden fer bé i es poden fer com nosaltres. Vosaltres ho heu fet bé i nosaltres... Com ho hem fet nosaltres?

Les mateixes vacants a l’escola i dos processos diferents per a cobrir aquestes vacants. Igualtat d’oportunitats, concurs públic, publicació de les bases. Procediment exemplar (http://collnargo.ddl.net/novetats.php?id=19774&id_seccio=). Coll de Nargó. Segle XXI. Any 2015. 

Sense igualtat d’oportunitats, sense concurs públic, sense publicació de les bases. Organyà. Segle XXI. Any 2015. Organyà 2.0. Segle XXI. Any 2015. Organyà no és català.

Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

I La Carrerada del Tosserol? No té mesura. La població de Les Masies de Nargó es va convertir en la turística capital del Vèneto durant unes hores. Aigua per tot arreu. En garrafes i gots, en lloc de canals. Aigua aquí, aigua allà. “Maquíllate, maquíllate. Un espejo de cristal y mírate, y mírate”... Ai!


Però el mèrit és compartit. Jo penso que el mèrit també és nostre, que després de tres anys denunciant el dèficit d’aigua de boca pels corredors hem aconseguit una proesa. Un miracle. Un aplaudiment pel nostre cronista. A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Estem d’acord o no estem d’acord?

I Bordonera és de Nargó. Tenen raó. I quan tenen raó ho reconec. Bordonera és de Nargó. I si no ho veieu clar, mireu el mapa. Els “ganxos” de Déu. O del Cèsar. O de Déu...

Ah! I una última cosa, amics de Coll de Nargó. Res, que sou molt bona gent, molt ben parits... i que quan pugueu hauríeu de netejar els lavabos de la vostra font, que estan força deteriorats i bruts. També hauríeu de substituir les taules i els bancs, que estan malmesos. I tallar l’herba un parell de dits i desbrossar els vorals del camí. Un manteniment mensual seria suficient, penso. Que una mica “deixadots” si que sou...

La meva més sincera enhorabona. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

O potser tot ha estat un miratge?

Força Atlètic!

Signat,

Anònim.


PD: Odio la gent que no dóna la cara.
Continua llegint...

dimecres, 23 de setembre de 2015

Excursió a la Serra de Sant Honorat. Van elegir la resistència fins a la mort.

“¡Todo el mundo al suelo!”. Tres mesos. Tres mesos sense escriure una crònica. Més vacances que un mestre. Tres mesos, i el president sense obrir la boca. Sensació de poder. Tres mesos. Tres mesos sense disparar una lletra a través del teclat. I ni un petit avís, ni una paraula, només el silenci. Sensació de poder.

Torno amenaçant. Amenaçant i amenaçat. Tres mesos. Tres mesos a la rereguarda i el poble sembla una guerra de guerrilles. Mans enlaire! Tots. Els uns i els altres. I aquella veu, que afina i desafina.

Amb peus de plom. Tots. Els uns i els altres. Els quins fan i els quins desfan. I aquella veu, que afina i desafina. Torno amenaçant i torno amenaçat, i si començo a disparar lletres em quedaré sol, com un mussol. Algú té ganes de jugar?

Dissabte passat l'excursió i diumenge vinent les eleccions. No perdrem més el temps, de moment. La Serra de Sant Honorat, a Peramola. Tan a prop i tan lluny. Encisador racó per descobrir. Mil imatges i cap paraula...


Peramola, vila cremada el gener de 1714 durant la Guerra de Successió espanyola, en l’onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, militar napolità que va comandar la primera fase del setge de Barcelona.

Un setge. Una capital catalana que va resistir heroicament durant 413 dies l'assetjament de les tropes borbòniques.


Un setge, una acció militar imponent. Un bloqueig amb aires de terrorisme bombarder, esperant la rendició per esgotament de la ciutat en el seu inici. I el duc de Berwick, comandant un exèrcit provinent del Regne de França, prenent el relleu del militar napolità. Un canvi dràstic en el curs del setge de Barcelona.

Un setge, una acció militar imponent. Un assalt de trinxeres i mines a les muralles, amb la intenció de prendre la ciutat. I els catalans van escollir la resistència. Completament envoltats de soldats borbònics, infinitament més nombrosos. Els catalans van elegir la resistència fins a la mort, i van plantar cara durant 413 dies.

Un setge, una acció militar imponent. Destrucció de muralles, repressió, crema de ciutats, repressió, derogació de lleis i furs, repressió, empresonament de ciutadans, repressió. Felip V i un nou estat sota les lleis de la Corona de Castella. El nou estat espanyol amb capital a Madrid, absolutista i centralista.

I els catalans van escollir la resistència, i van plantar cara durant 413 dies. Els catalans van elegir la resistència fins a la mort. Els catalans elegirem la resistència fins a la mort. 

Força Atlètic!

Continua llegint...

dilluns, 29 de juny de 2015

Excursió Pic de l'Orri. Tanco per vacances.

Una altra crònica a cegues. Podem veure més cavalls que rucs. Molts cavalls. Molts. I sobre la muntanya hi ha l'Estació Espacial Internacional, que no és a l'espai, és al cim del Pic de l'Orri. Russos i americans... els cavalls.


Presi, tenim un problema. Se'n va la comunicació. Presi?

Us deixem la galeria fotogràfica...


Un segon, que hi posaré una altra foto per acabar d'omplir la crònica. A dalt podeu veure els cavalls i aquí hi podem posar los rucs...


I aprofito la desavinentesa per comunicar-vos que tanco per vacances. Un mes o dos. O fins que em donarà la gana. No em molesteu que estaré de vacances. Posarem una altra foto també, que així semblarà més llarga la crònica...


Bones vacances d'estiu i bona Festa Major a tothom! I bona diada, per si de cas! I força, Atlètic!

Continua llegint...

divendres, 12 de juny de 2015

VII Arruix de Santa Fe. El món sota els peus.

Com una secta del judaisme, el cristianisme es va originar durant el segle I, fa més de 2.000 anys. Immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret.

Després del Concili de Jerusalem, els primers seguidors de Jesús, originalment jueus segons la tradició cristiana, per revelació de l’Esperit Sant, van acceptar a totes aquelles persones que no eren jueves a la fe cristiana. Alguns apòstols van ésser els encarregats d’estendre l’evangeli en diverses regions de l’Imperi Romà i en menys de tres segles van aconseguir una gran penetració a Europa.

La fe, l'assentiment ferm de la voluntat a una veritat basada exclusivament en la revelació divina és la base del cristianisme. La fe en les creences. La fe en la mort i en la resurrecció de Jesús de Natzaret. La fe en la seva obra. Santa Fe, personificada juntament amb l’esperança i la caritat. Tres germanes convertides en màrtirs.


Santa Fe va ésser perseguida pels infidels i el poble descregut va llençar pedres a la Santa de la muntanya d’Organyà. Santa Fe les aturava amb les mans i les deixava caure a terra, deixant la marca dels seus dits en totes aquelles pedres. Pedres gravades amb les seves precioses mans, belles estampes que encara avui reposen escampades entre la vegetació de la coneguda muntanya que protegeix la vila d’Organyà.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita. El camí que acaba a la creu. El camí que s’amaga entre les plantes i els arbres, vorejant la roca que s’alça imponent sobre la densa vegetació i que apareix per sorpresa. És la roca que alberga l’ermita. És la roca que alberga la creu.

I a cada pas és més a prop, un instant és l’infinit. Santa Fe espera allà dalt. Santa Fe sempre és a dalt. Santa Fe és a l’ermita, sobre la roca, vora la creu.

Amb la pell de gallina i el cap serè, en arribar a tocar l’ermita i en arribar a tocar la creu. Com arribar a tocar el cel i tornar a baixar. Una pluja de sensacions envaeix els cossos de totes les vides, i els cinc sentits. Des de la balconada, amb la mirada perduda i el món sota els peus. I la protecció de la Santa.

Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... i respirar. Una parada en el temps sabent que la vida continua allà baix, al fons de la vall. I a la resta de l’univers.

L’ombra de la muntanya va cobrint la vila d’Organyà amb el pas de les hores, com una gran nuvolada. Com un immens rellotge de sol. L’ombra de la muntanya sobre la vila mou el temps, és el rellotge que marca les hores.


La muntanya amaga el sol lentament, és hora de tornar a casa. Les sensacions segueixen a dins i la Santa sobre els caps. Santa Fe encara és a dalt. Santa Fe sempre és a dalt. Santa Fe es manté sobre la roca. Santa Fe segueix a l'ermita, en el mateix lloc on el temps s'ha parat, amb el món sota els peus.

Força Atlètic!


Continua llegint...

dimarts, 26 de maig de 2015

VII Arruix de Santa Fe. Fins al final!

Aquest proper dissabte 6 de juny tindrà lloc la setena edició de l’Arruix de Santa Fe (la reconeguda cursa vertical que se celebra anualment a Organyà) i la quarta edició del Campionat de Catalunya de paramuntanya.

La muntanya de Santa Fe tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d'estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Tornarem a resseguir el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 1883. Un camí difícil. Un camí rigorosament marcat. El camí de la llibertat


I ens tornaran a impulsar. Ens tornaran a impulsar fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe... fins al final.

I en acabar... Queda't a veure la FINAL DE LA CHAMPIONS! Una pantalla gegant prendrà el protagonisme a partir de les 20:00 hores.

T’ho perdràs?

Continua llegint...

dilluns, 25 de maig de 2015

Excursió Puigpedrós. Jornada de reflexió.

A les set del matí, els excursionistes ja estaven al peu del canó, a punt d’agafar els cotxes en direcció a la Cerdanya, amb la mateixa il·lusió d'un nen que fa la primera comunió. L’expedició va tirant sense pausa en direcció a Meranges i segueix pujant fins a arribar al refugi de Malniu. Allà, un home molt abrigat baixa corrent per cobrar-los els tres euros que costa l'aparcament de cada un dels quatre cotxes. 

La cosa pinta malament, però en posar els peus a terra, el vent i el fred fa que la desesperació s’apoderi dels "alpinistes". Després d'un petit esmorzar en el mateix refugi, decideixen abandonar l'excursió. Adéu Puigpedrós! Fins aviat!


A grans problemes... grans solucions. Una altra excursió per no tornar-se’n a casa amb la cua entre cames. Tres euros pels cotxes que han estat aparcats durant deu minuts. Avall (perquè fa baixada). 

Fins a Riu de Cerdanya i després cap al Refugi del Serrat de les Esposes. Són les 11 del matí. Comença la caminada. Una volteta apta per a tothom, des de padrins de noranta anys fins a coixos de tota mena. Abans de la una ja estaven de tornada.

Els cuiners ja tenien el foc fet. Al cap d’una estona van fer un bon dinar. Amanida, carn a la brasa i meló. Què més es pot demanar?

Podem considerar l’excursió al Puigpedrós com un fracàs? Rotundament no! Ningú es va fer mal, la canalla s’ho va passar bé i la carnada va ser un èxit. No va sobrar res.

Us deixem l'enllaç a la galeria fotogràfica...


Força Atlètic!

Continua llegint...

dimecres, 13 de maig de 2015

Vertical Quiri 2015. Canvi de cronista.

*L'Atlètic Santa Fe us comunica que ha contractat els serveis d'un nou cronista. El nou cronista ha rebutjat ofertes importants de grans clubs esportius per a poder ésser part activa de l'Atlètic Santa Fe. De moment no en desvetllarem la seva identitat, ja que aquest fet podria posar en perill la seva integritat física i moral. Molta sort, nou cronista!

Vertical Quiri 2015. Des de l'altre costat.

Els tres protagonistes eren a Noves de Segre a quarts de vuit del matí, carregats com a rucs. Dos ordinadors, una impressora, una caixa plena de números, un grup electrogen… Van començar a muntar la paradeta i a les vuit en punt una colla de gent, gairebé fanàtica, ja demanava quin era el seu dorsal. Com et dius? Peláez. Dorsal 16, el teu pare ha de signar l’autorització. I tu? González. A veure, número de llicència... Dorsal 289. Jo em vinc a inscriure. Doncs tu més car, per no haver-te inscrit abans.

Mentre això passava, dos dels nostres herois agafaven el 4x4 i enfilaven amunt. L’últim tros, caminant. Amb el grup electrogen a l’esquena, un. L’ordinador i una cadira, l’altre. En arribar a dalt, vells coneguts. Hola Germán, com va? I l’Agustí amb la seva càmera de fotos. Fem una prova per passar les dades amb l’Internet del mòbil. Sí, ho provo. Sembla que va bé... Ara no sé què passa. Abans ho he fet i ara no va. Ja està. Tot Ok.


La canalla ja surt! Introdueix l’hora a l’ordinador. Al cap de poca estona, comencen a arribar nens, de 8 o 9 anys! Pobrets, tan petits. I entre nen i nen, algun caminador. Tolon, tolon! Alerta! Que ja arriben els primers! Lo 106, diu un. Ok, diu l’altre. Ok, diu l’àrbitre de la FEEC, que també voltava per allà. Lo 290! Ep, els primers homes! Lo 44 i lo 57 arriben agafats de la mà! Quin poso primer? L’àrbitre diu que només en pot guanyar un. Lo 61! Ja tenim el podi femení. Lo 90!, lo 41!, lo 97!. Los d’Organyà no arriben! Els nostres amics començaven a estar una mica amoïnats. Lo 94!, lo 79!, lo Xavi Alet! Lo Xavi Alet? Quin número té? Lo 207! Sembla cansat, quina calor! Quin temps he fet? 47’43”. No em distreguis que en van arribant més. Lo segon "atlètic" en arribar va ser lo Jordi Vilana. Bé, Jordi, bé! I després tres de patac; lo Joan Vilana, l’Òscar Albós i lo Frank Silla! Encara en falten dos, diu un. Espero que no els hi hagi passat res. Lo Jordi Alet m’extranya, ja que està molt fort... Potser ha patit una "pàjara". Calla, que ja arriben! Amb lo Lluís Roig trepitjant-li els talons. Molt bé, nois. Ja hi som tots!

Arriba el darrer i els nostres protagonistes agafen els trinquets i cap avall. Mengen una mica de xocolata i formatge a l’avituallament de baix i pugen al 4x4 amb l’àrbitre de la FEEC, un noi de les Terres de l’Ebre prou trempat. Al local social de Noves es retroben amb l’altre company. Ha anat tot bé? Aquí baix marxava la cobertura, però al final ho he pogut rebre. Bé nois! Una altra vegada tot ha sortit segons el previst! Entrepà de botifarra i cap a Organyà.

Força Atlètic!

Classificació

Continua llegint...

diumenge, 19 d’abril de 2015

Excursió a la Serra de Boumort. La corda de la vida.

Un camí en mal estat que acaba a l’infinit barra el pas a tots els caminants. Els deixa a les portes de la immensa Serra de Boumort, un Espai d’Interès Natural Nacional d’una riquesa faunística impressionant que forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos, àguiles...

En aquest espai conviuen en harmonia, allunyats del desig de sang dels toreros catalans (els caçadors de la zona), assassins (alguns) de tots els éssers vius. De tots. Irrespectuosos (alguns) amb el medi ambient i amb totes les legislacions vigents. Amb totes. Promotors (alguns) del trencament de tots els ecosistemes. De tots.

I contrasten amb l’amor per la fauna i amb el respecte per l’entorn. I amb la imatge del salvament d’un ocell amb una ala trencada. Els pols oposats de la convivència. Els pols oposats de la Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors. Tan iguals, tan diferents.

El creuament involuntari de la delimitació imaginària de la Reserva de Caça de Boumort pot acabar amb la vida d’un animal innocent. De qualsevol ésser viu innocent. I ho tornaré a repetir (per si no ha quedat prou clar). De qualsevol.

Amb la seguretat de conviure exclusivament amb la flora i la fauna de la zona, la tranquil·litat s’apodera de les úniques persones presents a la serra, creiem. Dotze persones insignificants en un entorn extraordinari de prats i boscos de pins. Dotze persones amb els mateixos drets que tota la resta d’éssers que habiten aquest indret. Una escopinada en un oceà.


Atordides per tan gran espectacle natural, van immortalitzant els moments més  especials. Els més grans paisatges i els més grans fets...
La boira es va estenent creant una densa teranyina que no deixa filtrar els raigs de sol. La visibilitat és menor. El flanqueig del pas comptador, utilitzat en el passat per esbrinar si el ramat continuava mantenint la totalitat de les ovelles, dictarà sentència. En fila índia. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze.

El cap del Boumort nou i el cap del Boumort vell. El cim més elevat de la serra. Sensació de llibertat, de poder volar. Res és impossible. És a prop, el final.


L’aire fred allibera el pic de vida humana en poca estona. Dos galls en un galliner, coneixedors absoluts de la Serra de Boumort. I la Bòfia, un forat immens i amagat entre els boscos de pins, molt difícil de trobar. Amb indicis de joc brut, un buit gegantí apareix per sorpresa mostrant tota la seva majestuositat.

Però la sorpresa final és la perillosa tartera que desemboca en el conegut pou de gel. El manteniment de l’equilibri sobre la delicada corda de la vida, que ara és un fil molt prim, es complica. Dotze trucades. Dotze assegurances de vida.

Plegant les mans i de genolls. Algun Parenostre. Algunes queixes i alguns insults. Alguns de forts. Amb els ulls tancats i sense pensar. Res és impossible. Cap avall i fins a la sortida. Fins al final. La fortuna permet continuar mantenint l’equilibri sobre la corda, ara més gruixuda. Sobre la vida.

Sense veure un pou i sense veure el gel. Moltes vides en joc per accedir a una petita cavitat en una roca, que contrasta amb l’enorme Bòfia. Tan iguals, tan diferents. Els pols oposats de la Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors.

Força Atlètic!

Continua llegint...