Lo 23 de juny quatre cotxes de l’Atlètic enfilen les corbes de Montant amb
destí a Sorribes per iniciar la Vertical Arp. Un quilòmetre vertical amb
sortida de Sorribes i arribada al Refugi de l’Arp, situat a l’interior de les
pistes d’esquí de Tuixent-La Vansa.
Petit accident d’un dels cotxes en impactar contra una pedra que es trobava
enmig de la carretera. Segons lo Gerard (Lo Reme), “això és oli, càrter
trencat!”, però sort que lo Martí té lo nas fi, “això és aigua, és lo líquid de
l’aire condicionat!”. Aquí ja hem vist un indici de com aniria la cosa... Lo
Martí ha fet una cursa a l’altura del diagnòstic que ha fet de l’avaria. Lo
Reme també.
Arribem a Sorribes. Comencen les somicades per part dels favorits, lo Martí
i lo Xavi Alet. Que si jo tinc son, oh però a mi em fa mal l’aurella, doncs a
mi no se m’aixequen los bíceps de tanta son, oh però jo no he pogut entrenar
que havia d’ensilar...
Per una altra banda, la Feno té lo Reme entre cella i cella. Avui no pot
perdre com a Santa Fe. La Yoli i la “Xicota” (Es veu que té nom i és fàcil,
Eva) volen evitar arribar les últimes, les cròniques comencen a intimidar. Ah!
Xicota ho serà del Reme en tot cas, que de la Yoli de moment no ho és (Lo poble
va ple de rumors, ja ho sabeu...).
Lo “Josete”, lo Toni Soldevila, los Planes, lo Frank Silla, lo Sergi Colell
i lo Jordi Alet completen l’equip. Lo Xesco i lo Marcel (Que quan l'hem vist amb lo barret, les xancles i les ulleres de sol hem tingut la temptació de
marxar cap a Salou) tanquen l’expedició. Si em deixo algú que protesto, que a
la pròxima cursa li donem lo paper de protagonista. Amb lo bo i lo dolent...
No! Amb lo dolent i lo més dolent que de bo només ho és lo Ballet.
Bé! Anem per feina que és tard i vol ploure. A les 10 sortim de Sorribes,
un quilòmetre de baixada i enfilem lo corriol que ens durà fins al refugi de
l’Arp. Lo Martí s’enganxa darrere el primer i posa cara de patiment (Algunes
fonts indiquen que ha rebut una oferta de La Cubana). A partir de
l’avituallament ha fet lo canvi de lloc instantani i s’ha plantat a la línia de meta tot
sol. Una nova cursa guanyada pel Martí, que per cert, també lidera lo Circuit
Fer. La cosa va bé...
Per darrere, lo Xavi Alet és superat a la mateixa línia de meta per un
corredor de 40 o 50 anys... o 80. Quin cadell! Sempre s’ha de tenir un últim “cartutxo”!
I a partir de llavors, degoteig de corredors entrant a meta... Lo quin mai
és farà gran, o sigui, lo Jordi Vilana “Lo Jove”... més endarrere lo Joan, amb
la cara desencaixada i la perilla estarrufada... lo nou fitxatge mediàtic, o
sigui, lo Colell... lo Jordi Alet entrant a l’esprint... lo Toni... la gorra
del Toni (Han entrat junts al final)... lo Frank, que ha trobat a faltar 10.000
km més per fer una bona cursa...
Ep! La Feno! Per davant del Reme! I lo Josete per darrere la Feno però
arribant amb força! La Noemí li va treure la son de les aurelles a l’Arruix!
Així s’adrecen!
Tic-tac, tic-tac... 10... 20... 30... 40 minuts... Estem esperant lo Reme,
la Yoli i la “Xicota”, tanquem aquestes línies i encara no han aparegut, si
algú els ha vist que es posi en contacte amb nosaltres.
I per cert, los únics “tuixinos” que s’han vist entre Sorribes i Tuixent,
han estat los de l’Atlètic Santa Fe.
Gran cronica, seguiu aixi, gran atlètic!
ResponElimina