dilluns, 30 de juliol de 2012

III Vertical Cabanera. Bud Spencer i Terence Hill.

Ha baixat del ruc. Finalment lo president ha baixat del ruc. Ho ha vist. Ho ha vist que era lo seu home de desconfiança i la seva mà esquerra. Per això s’ha vist obligat a duplicar-me lo salari i se’n ha anat a ofegar les penes a la Vall Fosca amb lo seu germà, lo Joan. La llàstima és que fins ara no cobrava res. No hi havia caigut...

Entrem en matèria que sinó es farà fosc!

La III Vertical Cabanera ha tingut lloc lo dissabte 28 de juliol de 2012. La cursa acumula un desnivell positiu de 1.463 metres entre la població de Cabdella i el cim de Montsent de Pallars.

Tots dos. Com Bud Spencer i Terence Hill. Com Holmes i Watson. Com Duran i Lleida. Es planten a Capdella, a la Vall Fosca, a primera hora del matí. Els lluuums!!! Els lluuums!!! Ara! Han arribat tan d’hora que encara no havien encès els llums, amb masculí, que a la Vall Fosca no hi arriba la llum natural. 

I menys mal que els han encès, perquè sinó la població de Capdella queda deserta amb cosa de minuts. Aquí perquè el coneixem, però si aquella pobra gent es troba lo Joan a les fosques voltant pel poble es tanquen tots a casa amb pany i forrellat. Amb aquella perilla i aquells bufits... És normal, no hi estan acostumats en aquests poblets dels Pirineus a aquestes excentricitats.

A les 9:15 es dóna la sortida sota un cel serè i calor de ple estiu. Lo Joan Vilana, lo Jordi Vilana i 230 corredors més inicien l’ascens a Montsent de Pallars.

Després d’uns minuts buscant espais entre la multitud, lo Jordi s’ha situat per davant del seu germà i els grups s’han anat trencant, cosa que permet una major llibertat de moviments i l’adaptació del ritme a les possibilitats de cadascú. L’ascens és d’una duresa considerable.

Ara corro, ara camino, ara aparta’t, ara m’aparto, traguet d’aigua, frego les babes, ja som a dalt... 

En coronar Montsent de Pallars, los dos Atlètics més maldestres cara avall s’han llençat a la baixada. Pareu! Pareu! S’ha acabat a dalt avui! S’han obsessionat amb la baixada ara...

Primer ha entrat lo Jordi, després lo Joan, però lo guanyador absolut ha estat lo Gerard Españó. Los Atlètics no l’han fet estossegar gaire... 

I per acabar, i completant l’exclusiva publicada la setmana passada sobre lo debut de La Trinca, podem avançar que l’organització de l’Arruix de Santa Fe està valorant la possibilitat d’introduir una nova categoria a la cursa, la categoria Trinca.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben rebuda pels membres del nou tercet ganxo, ja que en unes declaracions a Ràdio Coll Marí, un dels seus components ha comentat: “Arribar a casa finalitzada la cursa i poder dir que he quedat entre els tres primers de la meva categoria, seria una gran satisfacció per mi.”

Els lluuums!!! Els lluuums!!! Ara! Aquí ja no hi queda ningú i s’ha d’estalviar.

Força Atlètic!

6 comentaris :

  1. el ballet es va perdre l'any passat a la Cabanera?desde llavors no a tornat apareixe...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es veu que encara el busquen per la Vallfosca...

      Suprimeix
    2. A veure si torna aquella manera de córrer mítica doncs. Escarranxat i braços amb "jarra"...

      Suprimeix
  2. donde esta ballet que no responde a los fans?????

    ResponSuprimeix
  3. Està desaparegut, haurem de trucar a Tarot Rosita a veure que en diu la sípia Mari Carmen

    ResponSuprimeix
  4. Que busqui al Sadurní també la sípia aquesta.

    ResponSuprimeix