Dues curses. Dues rutes. Un dubte. La curta o la llarga? Trail Run Bescaran! 1 de juliol de 2012.
- Mamaaa! Prepara’m un esmorzar potent que m’esperen vint quilòmetres!
- Una Doble Cheese Burguer, patates fregides, cansalada viada i nuggets de pollastre va bé?
- Dona, tampoc et passos...
Així s’aixecava lo dia a la casa del David Buchaca, que juntament amb los Planes, la Feno i lo Jordi Alet emprenien lo camí en direcció a Bescaran. Lo Frank(enstein) Silla arribaria des de la Seu “full equip”.
La curta o la llarga? Queden dues hores per començar la cursa i lo Jordi Alet i lo Buchi no ho tenen clar... Es que vint quilòmetres són molts i amb la solana que caurà... No anem ben equipats per fer la llarga... Tu quina faràs?... Farem la de deu...
La curta o la llarga? Arribem a Bescaran. Obrim les portes del cotxe i surt tota l’aigua. Inscripcions. Jo la llarga, la llarga, jo també la llarga, jo també. Collons! No venien a fer la curta aquests dos? Per una altra banda la Feno... La curta! I lo Frank ja constava inscrit abans de la guerra. A la llarga!
S’han crescut! Però si diuen que no van equipats, que volien fer la curta. Va! És igual! Ens anem a canviar! De les motxilles d’aquest parell en surten paravents, gels per parar un tren comprats lo dia abans a Andorra, bidons d’aigua, crema solar, un sucre amb la cullereta i tot... Quina presa de pèl!
Preparats? Llestos? Para! Para! Finament la llarga s’ha escurçat a causa d’un avís del Sevei Meteorològic de Bescaran que augura fortes tempestes i calamarsades. Ara serà més curta la llarga. Una llàstima! Una llàstima per tothom menys pel Jordi Alet. Està celebrant la Champions aquest o què?
Ja! Sortim tranquils... arribem esverats! Lo Buchi per davant del Jordi Vilana i lo Jordi Alet per davant del Joan i del Frank. Lo Jordi Alet està botit com un globus per haver guanyat al Joan amb un atac fulminant a la baixada tot i tenir un dit trencat i adolorit! Quin comediant... trencat de fa anys! Es veu que s’ha de posar un cargol per unir l’os, però diu que no és un cotxe...
Hi ha una llegenda que diu que los Planes són molt dolents baixant, es veu que quan eren xics i anaven a Montanissell amb bici ja els hi feia por la baixada. Ja els havien d’esperar una eternitat... Però, sobretot, que no surto d’aquí.
La Feno, per la seva banda, arriba en tercera posició de la curta. Podi! Podi! Pujaré amb la samarreta de l’Atlètic al podi! Sóc una fera! La fera de Fenollet!
Entrega de premis sota la tempesta... Només hi ha premis pels guanyadors! De la curta. I de la llarga. Quina reculada! Mentrestant lo David Buchaca està buscant la clau del cotxe desesperat. L’ha perduda. Ben moll remou los seients del davant, del darrere, motxilles, guantera... a punt d'explotar!
Sabeu on la tenia?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada