dimarts, 28 d’agost de 2012

Corsa e caminada des 15 pòbles. Dos Atlètics a la Vall d’Aran.

Avui us deixem una crònica gentilesa de l’Estevet. Gràcies! Gràcies a tu avui he dormit una hora més! I comenceu a cordar-vos les sabatilles i a posar-vos la samarreta de l’Atlètic que iniciem un mes de setembre estratosfèric.

Aquest 26 d’agost el meu fill i jo hem participat, per tercer any consecutiu, a la Corsa des 15 pòbles que se celebra a terres araneses. L’Arnau ha fet la cursa juvenil de 5 quilòmetres i jo he fet la mitja marató de muntanya de 21 quilòmetres en un recorregut per camins utilitzats anteriorment en aquestes valls, des de la sortida fins a l’arribada es passa per quinze pobles i el paisatge és impressionant.

Arriba el dia i el despertador sona a les 6.30, em vesteixo i vaig a buscar l’autocar que l’organització ha preparat per portar-nos a la sortida, que tindrà lloc a les 9.00. L’Arnau surt més tard i el deixo dormint. Surto de l’hotel i el termòmetre marca 14º, núvol i comença a ploure, mal rotllo si he d’estar més de dues hores per la muntanya amb aquest temps. Esmorzo alguna cosa al bar del davant de la parada i agafo l’autocar.

El xofer surt puntual, ens deixa al creuament del poble i hem d’anar a la sortida a peu. Tots els participants enfilem cap allà, el poble encara està dormint i tots estem en silenci, només se sent el soroll de les bambes dels runners. Els núvols comencen a esvair-se.

A les 8.00 del matí obren el poliesportiu i els participants iniciem el nostre ritual particular. A les 8.30 començo l’escalfament, enguany tinc el pitrall 1, ja que els han donat per ordre d’inscripció. Massa pressió! Però almenys aquesta estona m’he sentit important! Aquest any he canviat d’estratègia, em poso al davant, serà millor que em passin i que no hagi de fer un esforç per fer-ho jo.

Amb la primera campanada de l’església a les 9.00 del matí es dóna la sortida. Els primers sis quilòmetres tenen un fort pendent i quan portem 30 minuts ja estic fart de pujar. Sembla una vertical i ja sabeu que jo i aquestes curses no som gaire amics, però no em desanimo perquè penso que després el perfil s’adapta més a les meves característiques. La baixada és llarga i molt tècnica, d’uns 4 quilòmetres, baixo a molt bon ritme però reservant, ja que després encara queda la meitat de la cursa. El final de la baixada és la meitat del recorregut i si vull baixar de marca he de passar per sota 1 hora i 10 minuts. Miro el rellotge, 1:08, la cosa va bé. Una mica d’Aquarius, plàtan i a per totes.

La segona part de la cursa és un trencacames, però em sento bé i no fa calor. Les pujades son més fortes però curtes, exceptuant el quilòmetre 15, on la pujada és més dura, sembla la carretera de Fígols a Voloriu, i a més, comença a fer calor i es fa més dura. Al final de la pujada arribem al poble de Montcorbau, des d’on surt la cursa infantil on participa l’Arnau, la sortida és a les 11.00 i per anar bé he de passar abans que surtin. Falten set minuts, no veig al meu fill i començo a pensar si s’ha adormit, si ha perdut l’autocar o potser encara no ha arribat... Ja sabeu que els pares sempre en passem mal de cap! Sense adonar-me’n s’acaba la pujada i només em queden 5 quilòmetres.

Recupero una mica i després vaig a tot drap fins a Vielha, amb 16 quilòmetres a les cames i més de dues hores de cursa faig el parcial dels darrers 5 km a gairebé 4:30 minuts/km. Finalment 2 hores i 17 minuts. 3 minuts per sota del meu objectiu i 6 minuts menys que l’any passat.

Encara sense recuperar busco la càmera per fer fotos de l’arribada del meu fill, però no puc perquè els veig arribar a l’esprint amb un altre noi. Queda segon però podia haver guanyat. Una arribada digna de “foto finish”. Finalment 22 minuts i 35 segons. És el seu segon podi en les tres participacions.

Bona cursa, bona organització, bons avituallaments, bon ambient i un paisatge impressionant.

Orgullós de ser Atlètic, orgullós de ser ganxo i molt orgullós del meu fill!

Una abraçada.

Toni Soldevila Travesset

1 comentari :

  1. Desprès d'un mes d'Agost on això ha estat una mica parat, veig que los estevets han donat el tret de sortida a les curses post Festa Major

    ResponSuprimeix