III Km Vertical Roquetes. País de braus.

Després d’un mes d’agost de descans absolut marcat per la forta onada de calor i per l’extravagant Festa Major, l’Atlètic Santa Fe ha tornat a la càrrega. Esperem no haver-la de tornar a patir. I l’onada de calor tampoc.

I tornem amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. La bona és que lo president va marxar del poble. La dolenta és que ha tornat. Només ha estat uns pocs dies de vacances.

I tot just arribar, on ha anat? A les terres de l’Ebre! On hi té lloc lo III Km Vertical de Roquetes, l’última prova del tercer Campionat de Catalunya de Curses Verticals, celebrada lo primer de setembre de 2012. I qui l’ha acompanyat? Lo seu germà, lo Joan! Sense ell una cursa perd la gràcia i la raó.

Arribada dels Atlètics a Roquetes de bon matí, recullen els dorsals i esperen amb candeletes l’esdeveniment més important del dia, lo dinar! Pasta, postres i cafè pels corredors. I la copa i lo puro? I la migdiada? És una mica pobre això! És igual, deixem-ho córrer...

Les samarretes de l’Atlètic ja veuen la llum a les terres de l’Ebre! Quin goig! Si volen, aquest parell, tornen amb lo cotxe ple de dones. I això que no són lo George Clooney i lo Brad Pitt... 

A les 15:30 surt l’autocar, amb els corredors ja preparats, cap a la sortida. Tot i això encara han de recórrer un parell de quilòmetres fins a la línia de sortida, és un bon escalfament.

I a les 16:30 comença l’ascens al cim de Caro, de 1.442 metres d’alçada, i com és habitual, lo Jordi per davant i lo Joan per darrera.

           

Arribada al primer avituallament. Ep! L’eco dels bufits del Joan s’estén per tota la vall! Quina pujada! Quin toro! Vigila! Que això és perillós a les terres de l’Ebre! Aquesta gent intueix un toro, encén dues boles de foc i amb cosa de minuts s’inicia un Correbous.

I atenció! Perquè lo Joan atropella, literalment, al “Presi”, que, tot i intentar seguir-lo, acaba fent figa. Los bufits més forts ja no són los del Joan...

Patiment! Patiment! Més patiment! Arribada al cim de Caro i lo Joan es corona com l’home més fort... de Cal Planes!

I acabem amb una petita reflexió, ja que ha quedat demostrat que sense braus i sense foc, també és possible la unió de la festa, la cursa i lo patiment, en un mateix acte, a les terres de l’Ebre.

Força Atlètic!

Classificació, Fotos