III Radikal Estana. Les quatre barres de sang.

La Radikal d’Estana, celebrada lo diumenge 9 de setembre a les 10 del matí, ha posat el punt i final al Circuit Fer 2012 i ha comptat amb la representació de quatre Atlètics, simbolitzant les quatre barres en unes dates assenyalades i en solidarització amb la Diada Nacional de Catalunya.

L’Estevet, l’incombustible Joan, lo Jordi Alet i lo Josete han participat a la cursa. Bé, lo Josete ara és lo Sete. S’ha canviat lo nom per un de més modern. No confondre tampoc amb lo Sete Gibernau. O sigui, lo Sete a seques és lo quin corre i lo Sete Gibernau és lo quin corre amb moto. Ha quedat clar no? Va seguim!

Quatre Atlètics. Quatre barres. Quatre cotxes. Setze rodes per moure 300 quilos. Ja té collons la cosa! Un que vol arribar amb molt temps, l’altre que ha de marxar abans...

I prou han arribat amb temps! Lo Sete i l’Estevet han presenciat els últims balls de la Festa Major. Encara tocaven! Han començat l’escalfament entre la tonada del “Paquito el Chocolatero” i la cridòria popular. Un al davant, l’altre al darrere, agafats per la cintura i... Hey! Hey! No n’hi ha prou! No n’hi ha prou!

Corba a la dreta, corba a l’esquerra, corba a la dreta, corba a l’esquerra... I finalment arriba a Estana l’home més famós de la cursa, lo Joan. És a totes! Coneix a tothom i tothom el coneix! Salutacions, reverències...

Ah! I lo Jordi Alet arriba amb lo Joan, que ja me’n oblidava. Un personatge tan famós com aquest acapara tota l’atenció...

I a les 10:00 es dóna la sortida. Ascens inicial a Collet dels Pous passant per Prat de Cadí, acumulant un desnivell positiu de 600 metres. I seguidament inici del descens per finalitzar novament, i resseguint un recorregut circular d’una dotzena de quilòmetres, a Estana.

Per davant ja s’han situat lo Joan i l’Estevet, que ascendeixen a una velocitat endimoniada. I per darrere s’han situat lo Sete i lo Jordi, que ascendeixen a una velocitat... a una velocitat. 

Lo Joan corona amb força, l’Estevet pocs minuts després i lo Jordi va penjant d’un fil, intentant no perdre contacte amb lo Sete. Noi! Més fil! Dóna més fil! 

L’Estevet i lo Joan inicien lo descens. Perillós, tècnic i moll en la seva part inicial i més suau i còmode després. Lo Joan baixa com sempre, xafant raïm, i els corredors que el van avançant, entre ells l’Estevet, es preocupen. T’has fet mal? Tens problemes als genolls? No! No! Es que jo baixo així!

Lo Sete i lo Jordi també inicien lo... Patam! Tot just començar a baixar es produeix la caiguda del dia. Patacada del Jordi causada per una relliscada sobre terreny fangós. On ets? On ets? Mira a terra home! Faltava la sang? Doncs ja la tenim! Ja tenim les quatre barres i ja tenim la sang! I per moltes vegades que caiguem, ens aixecarem!

Els corredors van finalitzant el recorregut...

Arribada de l’Estevet a cap descobert a Estana! Qui ha estat? Qui li ha fet caure la gorra? Ah! Ja no en portava avui? Deuen ser els efectes secundaris de les cròniques doncs...

Lo Joan, per la seva banda, arriba pocs minuts després amb la verema ja finalitzada i lo Jordi, amb lo Sete a poca distància, també completa la cursa havent sorprès a aquest últim durant el descens.

Lo campió absolut, però, ha estat lo Gerard Españó, que no es pot treure lo Joan de sobre una vegada finalitzada la cursa. Segurament serà lo més fort, però no lo més famós!

Força Atlètic!

Classificacions, Fotos