Trobada Atlètica d’Aristot. Sete, on està la canalla?

I el primer cap de setmana de setembre s’ha produït una important fractura dins del Club. Dues curses! Dues cròniques! Atlètics a les dues! M’ha superat! Trobada Atlètica d’Aristot es diu aquesta... Aristot... Aristot... Sembla un insult... Estevet! Fot-li’n tu que per alguna cosa hi vas anar!

Cinquena cursa del Circuit Fer després d’una llarga aturada d’estiu. Aquest any hi ha canvis en el recorregut, més llarg, amb més corriols, baixades tècniques i menys pista, això sí, la darrera pujada abans d’arribar al poble no l’han tret del recorregut. Tot plegat, més bonic i més divertit, en total 11,5 km. I amb la representació de només dos Atlètics, els més veterans, el Sete i un servidor. 

Bé, i el Frank, que per motius de salut no pot córrer però que ha fet alguna foto i ens ha donat suport.

A les quatre ja estic a Aristot, tranquil•lament vaig a buscar el pitrall i em començo a preparar, temperatura bona per córrer. Vaig mirant si veig la tropa dels Atlètics però no veig a ningú i decideixo anar a la plaça a fer estiraments. Mentre estiro, apareix el meu amic veterà: -Sete company, on està tota la canalla? -Crec que uns quants a una altra cursa i als altres, la Festa Major de Fígols, els ha passat factura. Em contesta, també estranyat. Vaja amb aquest jovent, a l’Arruix més de 20 i avui... 

Bé, no passa res, els veterans deixarem el Club on es mereix, i ja arribarà el moment de renyar a la canalla!

Amb 10 minuts de retard comença la cursa, 3,5 km de pujada seguida, amb nous corriols molt bonics i després baixada, per pista i corriols, més pista fins a arribar a un baixador molt tècnic i perillós pels turmells, i al final, quan estàs fos, la famosa pujada de més d’1 km fins a arribar al poble. Recorregut molt ràpid, amb les pulsacions sempre al màxim i amb tots els sentits alerta.

Tan el Sete com jo teníem dubtes abans de començar, ell no ha pogut entrenar gaire, i jo no sabia com respondria després de la mitja marató de muntanya de la setmana passada.

Finalment tots dos satisfets, jo faig un temps d´1 hora i 10 minuts arribant amb els més forts de la meva categoria. El Sete atura el cronòmetre amb 1 hora i 24 minuts, retallant distàncies a corredors que abans li treien més temps.

Bé, Atlètics i seguidors en general, ja només queda la darrera cursa del Circuit, el proper diumenge a Estana. Ens veiem tots plegats, veterans i joves, per tancar el Circuit Fer. 

A nivell personal, per mi serà la darrera cursa de muntanya, a partir de l’Octubre començaré la temporada d’asfalt, on l’objectiu és la Marató de Barcelona, que tindrà lloc al març. Per començar, el dia 14 d’octubre, faré la Mitja Marató de Puigcerdà. Us animo a participar-hi!

Una abraçada i fins diumenge a Estana.

PD: Es diu que a Aristot,  s’han vist dues llebres per la muntanya. Qui pot rondar per aquest poblet? Està clar, EL SETE I L’ESTEVET!

Toni Soldevila Travesset

Classificació, Fotos