9ens 10 km urbans de Manresa. Una roda punxada.

Ubicada a la confluència entre lo Llobregat i lo Cardener, la ciutat de Manresa s’ha vestit de gala per rebre la visita d’un miler d’atletes provinents de diversos punts de Catalunya. L’Atlètic Santa Fe hi ha enviat tres súbdits que tenien poca feina. Lo Joan Vilana, lo Jordi Garcia i lo Jordi Alet. Un tercet còmic, com lo Tricicle.

La capital del Bages, que l’any 1892 va acollir l’assemblea per a la fixació de les Bases per a la Constitució Regional Catalana, com un preludi de la situació actual, avui anava vestida amb els colors de la senyera i de l’estelada, que penjaven de terrasses i balcons. Estava immensa.

I a dos quarts de deu del matí, amb una bona temperatura però amb una intensa sensació de fred a causa del vent, ha vist arribar, amb cotxe, lo Tricicle, que s’ha dirigit a les taules de recollida de dorsals.

Entrega de dorsals i de samarretes obsequi sense incidències greus fins a la recollida del Jordi Alet. Només queda la talla “L” i la “XL”. Ja tindrà un vestit per Carnaval...

I a dos quarts d’onze del diumenge 28 d’Octubre es dóna el tret de sortida als 9ens 10 km urbans de Manresa, sobre un circuit de tobogans que transcorre pels carrers més emblemàtics de la ciutat, propera a la Rosa dels Vents que simbolitza el centre geogràfic del país.

Per si no fa prou vent, lo Joan avui correrà amb aire condicionat, ja que ha rebentat la costura de la samarreta. Massa corredor per tan poca samarreta. Li haurem de dir amb aquell de Tuga que les cusi amb fil de pescar, que aquestes samarretes no aguanten tanta potència...

Lo Joan surt airejat en primera posició, buscant espais par anar avançant corredors de bon principi, però sense apartar-los amb los colzes com lo Xavi Alet fa un parell d`anys en aquest mateix escenari. Lo Jordi Garcia surt tranquil i lo Jordi Alet es manté a poca distància durant els primers metres. Els dos-cents primers metres.

Lo Joan s’ha transformat amb lo Fèlix (amb lo gat no, sinó amb lo Fèlix Baumgartner). Ha realitzat una caiguda lliure de 10.000 metres amb 42 minuts i 43 segons.

Lo Jordi Garcia porta lo fre de mà... En treure’l, va girant la roda a més velocitat per entrar, vermell com un pebrot, amb un temps de 43 minuts i 58 segons.

I lo Jordi Alet, amb perill de retorn al punt de partida a causa d’alguna ventada, arriba amb 47 minuts i 28 segons a la línia de meta situada a la Plaça Crist de Rei. Lo Joan ja ha esmorzat i ha fet lo cafè amb llet i lo Jordi Garcia ja s’ha cruspit les gormanderies que l’hi han donat en finalitzar la cursa.

I fins aquí, la crònica.

Per cert, lo Tricicle té una roda punxada... A veure si l’arreglen...

Força Atlètic!

Classificacions