Cursa del caragol de Linyola. I jo també penso que no és humà.

S’ha esverat lo galliner! Ha portat cua la crònica de La Carrerada del Tosserol... Alguns que s’ho prenen a broma, uns altres que no s’ho prenen a broma, per alguns és correcta, per uns altres no massa... La intenció era bona però tots tenim punts de vista diferents. Això sempre és positiu. Ja ho diuen que mai plou a gust de tothom...

Avui us deixem una crònica del Joan (Planes), que fa una cursa darrere una altra. Alguns pensen que no és humà... I tu què penses?

L’endemà de participar a la vertical de Coll de Nargó he decidit anar a córrer 10 km plans a Linyola http://www.cursacargolinyola.com. Com que no he pogut enganyar a ningú he d’anar-hi sol.

Tocar aixecar-se ben d’hora, preparar la roba, esmorzar una mica i fer un cop d’ull al Google Maps a veure per on es va a Linyola, agafar el cotxe i cap avall. En poc més d’una hora estic a Linyola, recullo el dorsal i la samarreta-obsequi (una samarreta força adient pels temps que estem vivint).



Desprès d’escalfar una mica i de barallar-me una estona amb el dorsal i les agulles imperdibles, ja ho tinc tot a punt per començar.

A les 10 en punt es dóna la sortida, tot i ser la cursa del Caragol tothom surt corrent. Al cap de  poc de començar a córrer sento una veu que em diu: "Què? No en vas tenir prou amb la d’ahir?”. Em giro i veig que no sóc l’únic descerebrat que està corrent a Linyola l’endemà de fer-ho a Coll de Nargó.

Començo a córrer força ràpid (segurament massa) i a mesura que van passant els quilòmetres vaig baixant el ritme. Arribo a mitja cursa amb un temps de 20’20’’ però estic rebentat, aprofito l’avituallament per afluixar una mica i beure aigua. A partir del km 5, els quilòmetres cada cop em semblen més llargs i així arribo fins el km 9, on animat per la proximitat de l’arribada i pel bon temps que marca el crono, faig l’últim esforç per arribar amb un temps de 42’55’’.



Desprès de la cursa toca abeurar-se, entrepà, una dutxa i un altre cop cap a Organyà.

I ara a preparar alguna mitja marató.

Classificacions, Fotos

Comentaris

  1. Jo penso que és l'home més fort del món!

    ResponElimina
  2. Jo penso que és com la Coca-cola, tel trobes a tot arreu

    ResponElimina
  3. 4 pèls no fan una barba12 d’octubre del 2012, a les 12:16

    Jo penso que és com l'Univers. És infinit.

    ResponElimina
  4. Jo penso que és com lo mikimoto, pot apareixer a qualsevol lloc

    ResponElimina
  5. doncs jo penso que és com la cervesa San Miguel, que allà on va triomfa

    ResponElimina
  6. Amunt aquests "asfalteros" (que no asfaltadors, o si? no se...).
    NO paren tu, anant cremant bambes...

    Salut i ànims!

    ResponElimina
  7. jo crec que sino para de fer curses arrebentara les cames... no és humà.

    ResponElimina
  8. doncs jo penso que és com L'albert Om, qualsevol dia te'l trobes ala porta de casa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada