La Carrerada del Tosserol. Una escopinada pels del ganxo és or líquid pels del rec.

Avui intentarem no tocar lo tema de l’aigua, però no prometo res tampoc, perquè l’exèrcit sense armes d’Organyà, l’Atlètic Santa Fe, comandat pel general Martí I de Fenollet, s’ha plantat al poble del rec sense... Ai! Volia dir que s’ha plantat a Coll de Nargó, concretament a les Masies de Nargó, a primera hora del matí, amb set valents guerrers sota les seves ordres disposats a donar un Cop d’Estat i lluitar per un Club, per un poble, per uns colors, per un sentiment.

Lo Sete, lo Joan Vilana, lo Jordi Vilana, amb los pantalons més curts que los calçotets, lo Frank Silla, lo Xavi Alet, lo Jordi Alet i la Pantera Rosa, la germana del general colpista, han posat els peus en territori enemic a les nou en punt del matí. Lo general ha arribat una mica més tard, ja que havia de munyir.

Coll de Nargó, les Masies de Nargó i la Serra d’Aubenç, territoris que porten tota una vida amb problemes de subministrament d’aigua, avui s’han inundat. S’han inundat de samarretes negres i vermelles. S’han inundat de samarretes de l’Atlètic Santa Fe.

Los del ganxo estan nerviosos. Los del rec s’han quedat secs. Los del ganxo envien tropes. Los del rec no tenen res. Los del ganxo tenen l’aigua. Los del rec no s’han mullat. Quatre nenes i lo Sagal serà tot el seu potencial...

Comença la guerra, arriba l’hora de la veritat, les 10:00. Tots els corredors a la línia de sortida, situada a la plaça de les Masies. Un quart d’hora de xerrameca... Som a missa? Aquest xicot seria un bon capellà! Un minut de silenci en memòria de la companya que va perdre la vida la setmana passada i per fi es dóna la sortida.

Poc més de 5 quilòmetres de recorregut i més de 900 metres de desnivell positiu que ens portaran al Tosserol, a 1.556 metres d’alçada. Un recorregut espectacular amb uns últims metres d'una duresa infernal que desemboquen a una vista sumptuosa.

Lo Martí i lo Xavi s’han situat entre els primers i la resta de l’exèrcit ganxo s’ha posicionat, estratègicament, al llarg de la llarga cua de corredors que d’inici s’ha format.

Lo Martí va perdent uns metres vers el líder de la cursa havent deixat l’avituallament per darrere. Arri Martí!

Lo Xavi es manté entre els primers, en un aferrissada lluita contra un escanyolit que fa dies que té entre cella i cella. Avui pot tornar a perdre, però per causes incontrolables i alienes a la seva voluntat, potser haurà de parar a fer una altra feina a sota d’algun boix... Finalment s’aguanta i segueix.

La resta de l’exèrcit també va deixant per darrere l’avituallament, l’únic avituallament. Un oasi en ple desert. Una escopinada d’aigua pels del ganxo. És or líquid pels del rec.

Lo Martí ja veu al líder caminar... Collons! Si aquí camina a dalt de tot què farà? Quedarà parat? Victòria assegurada! Atac final i tururut viola noi! Lo general Martí és lo campió! Quaranta minuts! Una guerra victoriosa. Un territori conquerit.

I un a un, els membres de l’exèrcit ganxo, van completant el recorregut. Lo Xavi Alet perd unes posicions a la part final però completa la cursa entre els millors, acabant a quatre grapes, esgarrapant lo terreny com un porc fer. Ha tornat a sortit derrotat de la seva lluita amb l’escanyolit, però ja queda menys per veure’l sortir victoriós.

Lo Joan... arriba bufant! Lo President i lo Secretari, la cúpula de l’Atlètic... a poca distància un de l’altre. És que els hi hem de fer tot igual que sinó s’emprenyen. Si a un li poses un dit més de Cacaolat al got (Poso com a exemple lo Cacaolat perquè no vull ferir la sensibilitat dels del rec) ja comencen les discussions... Que si ell en té més... Que si a mi no me n’has posat tant...

Lo Sete no té sostre. Completa el recorregut havent patit una petita crisi a la part final del mateix però segueix en progressió. Arribarà lluny aquest vailet... 

Lo Frank arriba... Noi! Per culpa teva vaig treballar tota la tarda del divendres, o sigui que avui res de res. Ara també faré com la teva mare i no et parlaré. Després de la putada de divendres... I si et vull dir alguna cosa et faré senyals de fum. Foc a la barba!

I per últim, la Pantera, la més felina de l’Atlètic, apareix al Tosserol sense haver forçat massa. És una llàstima que no hagi sortit com lo seu germà...


Baixada neutralitzada cap a les Masies per assistir a l’entrega de premis. Lo Martí, durant el descens, fa una demostració de la velocitat que portava pujant, en el moment d’atacar al líder... Pujava lleuger... Encara n’ha avançat algun que feia els seus últims metres i se l’ha quedat mirant amb els ulls de l’Özil...

I per acabar, una bona fideuada i una llesca de pa per tothom, menys pel Joan. Pel Joan, una bona fideuada i lo crostó.


Avui hem lluitat i hem vençut per un Club, per un poble, per uns colors i per un sentiment en un territori hostil. A diferència d’altres, ens hem presentat, hem donat la cara i hem aconseguit la victòria al “Santiago Bernabéu”, i això... no té preu!

Força Atlètic!


Nota del Club:
L’Atlètic Santa Fe, a través de la veu del seu president i del seu secretari, vol agrair, de tot cor, a l’organització de la cursa i al poble de Coll de Nargó, la bona predisposició que ens han mostrat en tot moment. Sabem que heu entès de bon grat, la visió original i el to sempre humorístic, irònic i crític del nostre cronista. Heu fet una bona feina i ens heu fet sentir com a casa.

Gràcies companys!

Classificació, Fotos arribada, Fotos avituallamentVideo

Comentaris

  1. Sou collunuts atletics, vaia maquines.

    ResponElimina
  2. aquells dos valents, aquelles dos maneres mitiques de correr, braços amb forma de gerra i la dels passets de pam, que s'han fet?

    FORÇA MARTI & COMPANY!!

    ResponElimina
  3. Això és una proesa històrica!!!!!

    ResponElimina
  4. no tindrieu aigua si no ns l'haguessau robat, ganxos!
    bordonera de nargó!
    i no us flipeu tant k nomes un de vosaltres val la pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gracies, devies queda be a la classificacio veritat? tot i aixo no i veig ningu de nargo per alla davant... anims!

      Elimina
  5. L'aigua és d'aquell que se la beu...

    ResponElimina
  6. I baixa cap a Organyà...

    ResponElimina
  7. i quants de vosaltres valen la pena? (no tinc res en contra, pero veig que tu si) ets un perdedor.

    ResponElimina
  8. nomes faltarie k el marti diguessis ke no val la pena, si us a guanyat totes les curses k eu de tant de bici com de correr, per cert on estan els vostres super atletes que no participen en res, envejosos, no canviareu mai.

    ResponElimina
  9. molt bones, enhorabona als corredors del atletic santa fe pel seu bon paper, nomes voldria dir, que comentaris com aquest de part de nargo, fan mal ambient a una bona cursa ( jo no vaig participar pq no vaig poder, pero no crec que mi vegin mai amb aquest mal ambient que respiren ) molta sort

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la cursa no s'hi va respirar mal ambient i l'elecció de venir o no venir sempre serà teva, faltaria més.
      Moltes felicitacions als de l'Atlètic Santa Fe i a tots els participants que van veure complerts els seus objectius(guanyar n'és un però acabar, per a molts, també)i sobretot a l'organització sense cap altre objectiu que el d'oferir una bona activitat esportiva amb un clima distès i acollidor. Aconseguit. Les collonades posteriors distorsionen la realitat, penso.

      Elimina
  10. Haviam, la cursa es molt maca, l'ambient va ser extraordinari, aquet es un gran bloq d'un gran club, al qual jo pertanyo i no soc pas d'Organya i que em sento molt apreciat encara que rebi bastan. jaja. Ens hem de pendre les coses amb molt mes humor home! Que no hi ha per tant, crec que el comentari d'un soposat Nargori es molt desafortunat.

    ResponElimina
  11. els comentaris com el de "rec sense aigua" i "Quatre nenes i lo Sagal serà tot el seu potencial".tmb poden ofendre. l'ambient va ser molt bo, i per suposat que heu de tornar l'any vinent, ja intentarem participar si tan greu us sap k no ho fessim.
    i continuo dien q bordonera és de nargó o més ben dit de montanissell!

    ResponElimina
  12. Bastant desafortunat tot plegat, començant pel relat èpic, i els conseqüents missatges.
    Malgrat això, caldria fer un cop d'ull i estudiar-se bé les classificacions, hi ha algun noi de Nargó (júnior), que ho va fer molt, molt bé.

    Salut!

    ResponElimina
  13. Soc seguidor de les cròniques d'aquest bloc, per los divertides que les trobo totes, no només aquesta...
    Us heu llegit totes les que hi ha publicades??, son molt diferents??
    Jo crec que algú ha tret les coses de context...

    Salut, ànims i alegria...
    que hi ha gent que sempre se sent atacada...

    ResponElimina
  14. Fent referències a escopinada (al títol), qualificant de "xerrameca" (cito textual) un discurs fet amb bona intenció, exaltant els mèrits d'uns (propis) i els demèrits dels altres (si és que ho són), i tot emmarcat en un ambient bèl·lic, fent referència a "exèrcit", a fets o "piques històrics" no és la millor manera de buscar un bon ambient.

    ResponElimina
  15. Fent referències a cremar una barba, a convertir president i secretari en infants de 10 anys, a una pantera, a enfotre-se'n del pantalons... i un llarg etc. entre totes les cròniques.

    O t'ho agafes com el què és: pura ironia i divertiment, una caricaturització de la realitat o no entens res de res i t'emprenyes. I lògicament els herois són sempre els de casa, faltaria més. A buen entendedor pocas palabras bastan.

    ResponElimina
  16. No es tracta d'enfadar-se. Les bromes a que tu et refereixes són vostres, entre vosaltres i cara endins el vostre club, el problema és quan s'hi barreja terceres persones.

    Puc entendre que es facin en un clima d'eufòria, però bé, en la meva opinió, un granet massa.

    Efectivament he llegit la resta de cròniques, la majoria una narració i descripció de les curses amb un tò d'humor, sense més.

    La meva intenció era únicament rebaixar el clima que s'ha creat, crec que he estat correcte en la meva intervenció.

    Fins una altra!

    ResponElimina
  17. l'enveja és sana. veig que teniu bona salut!

    ResponElimina
  18. quatre nenes? comentari sexista més propi de la fosca dreta que del 2012
    ironia ganxa en aquest escrit? sí, com la del mou envers al barça
    los del rec no tenen res? 152 km quadrats per enmarcar,
    crec que és aquest majestuós territori el que us provoca sècula seculòrum aquesta quimera, veure que el gran nargó veí té tot el que us manca a vatri. accepteu la realitat i aparqueu la prepotència, aquesta encara us fa més xics del que sou. enhorabona al campió de montanissell, a vatri i als de nargó. visca l'esport!

    ResponElimina
  19. tothom s'imagina mes o menys aquest comentaris que venen desde nargo, pero no tots som igual de rencorosos, jo tinc molts amics a organyà, i son tant o mes bona gent que gent d'aqui, per culpa dels de sempre, quedem malament tots, pero bueno, son gent que poca feina tenen.

    gràcies per participar a la cursa, fins la propera!!

    PD: la cronica molt bona

    ResponElimina
  20. Gràcies a vosaltres! Tal com diu la nota del Club (El fragment d'agraïment que tothom ha obviat i que surt de la història i de l'humor de la crònica), aquesta va estar molt i molt bé! I l'any que ve de ben segur que tornarem. Seguiu així!

    Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada