VII 10 km Valls d’Andorra. Més sol que la una.

Comencen a sortir los col·laboradors i comencen a sortir los bolets. Avui us deixem una crònica del xic* dels Dalton (lo Joel Boix, més conegut com “lo Jou”) acabada de sortir del forn. Esperem que no sigo l’última i que tots los Atlètics anem pujant al carro. Aquí la teniu!

Diumenge passat vaig córrer els VII 10Km de les Valls d'Andorra www.10kvallsandorra.com, i crec que vaig ser l'únic del club que hi vaig pujar. Sincerament no vaig parlar abans amb ningú perquè al ser tant a prop em pensava que algú o altre la faria... És una cursa no gaire maca perquè és un circuit urbà de 5 km per dins d'Andorra i Santa Coloma i que s'ha de fer dues vegades, però poques que n'hi ha per aquí dalt, d'aquestes, s'han d'aprofitar. El guanyador va ser el Pol Guillén (FCB), un clàssic, que va firmar un molt bon temps (31'12'', a 3'07'' el Km!) malgrat l'intens i humit fred de diumenge passat.

Personalment no va ser un bon dia (44'54'', 68è de 138 participants) ja que volia baixar la marca de 43'26'' que vaig poder fer fa dos anys en la meva primera participació... que us he de dir, això de córrer és com estudiar... no es pot deixar tota la feina endarrerida per la darrera setmana... Els primers 5 minuts els vaig fer a bon ritme (4'04'' el Km) però del 5è al 8è Km vaig patir el fort ritme i l'objectiu va passar a ser de baixar dels 41' a baixar de 45'... I si em descuido ni això.

Ara a pedalar per recuperar la forma per la propera, el 18 de novembre a Barcelona, la 89a Jean Bouin.


*No confondre amb lo pintor.

Comentaris

  1. Cada vegada s'animen més cronistes. Això és bo!

    ResponElimina
  2. Jou aviam si comencem a baixar de 40' ja!!
    Que ja fot anys que correm eh!!

    De totes maneres 44' i pico no esta malament....

    ResponElimina
  3. ja ho se noi...es allò que lo cap et diu abans de cada cursa que aquell dia baixaràs de 40'...pero ja al km3 ja et dones per content en acabar per sota de 42', i al km6 estàs entre plegar o acabar per sota de 44'...i quan creues l´arribada amb lo cor a rebentar i mig marejat dius que ja no tornaràs a correr mai mes...fins que et lleves l´undemà...estem en una edat perillosa perquè et semble que pots com abans i realment mos hem fotut vells...però que maca es la il·lusió,ja,ja...salut atlètics!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada