dimarts, 1 de gener de 2013

Cursa dels nassos d’Oliana. Un milió de gràcies.

Esblanqueït, amb les traces dels llençols a la cara i la marca resseca de la llet als bigotis arriba el Xavi Alet al Bar Restaurant El Portal, on l’esperen els altres tres Atlètics (El Joan Vilana, el Jordi Alet i el Sete) que participaran a la Cursa dels nassos d’Oliana, que té lloc l’últim diumenge de 2012 a les 11:30 del matí.

Lo sol ja comença a il·luminar la vila d’Organyà i el paisatge blanquinós de primera hora del matí va deixant pas a l’herba verda que esperava, impacient sota el gebre, la sortida de l’astre rei per poder imposar el seu color. La temperatura comença a ser agradable...

Però a Oliana apareix la boira i el dia és gris. Un dia trist. Un dia darrere un altre a Oliana. L’aigua és símbol de riquesa, però de vegades la pobresa augura felicitat i alegria. La inauguració de la presa del pantà va anar a càrrec del Generalísimo, símbol inequívoc de tristesa, de repressió i de molts grisos. De dies grisos i de “grisos” repartint hòsties tots els dies.

L’arribada a Oliana però, obviant el fred, la humitat i la boira, s’ha vist marcada per dues sorpreses agradables.

Per una banda apareix lo nen de cal Borda de Montanissell remenant la xocolata desfeta que l’organització ha preparat pels corredors. Xocolata desfeta he dit? Tanta comèdia amb la xocolata desfeta i és ben aigualida. Què passa? Quinze dies anunciant la xocolata desfeta i reparteixen Cacaolat?


Per una altra banda apareixen los entrenadors del pitjor equip de futbol juvenil de la història del nostre país, lo Quico i lo Joel. Sense haver fet la inscripció, sense intenció de fer-la i sense avisar a ningú.

A última hora aconsegueixen un dorsal cada un i la barretina que subministra l’organització a tots els participants de la cursa. Els sis Atlètics són testimonis d’una bona organització.

Perdó. Cinc i mig. Lo Xavi, lo Joan, lo Joel, lo Jordi, lo Sete i lo mig Atlètic, lo Quico. És lo mig Atlètic perquè no és soci de l’Atlètic però després de llegir aquesta crònica enviarà lo formulari d’alta. O no.

I la cursa? Recorregut de 10.000 metres de distància i 300 metres de desnivell acumulat que transcorre pels carrers, camins i corriols d’Oliana, facilitant a tots els corredors una visita ràpida dels principals punts d’interès d’aquesta població, amb el Castell d’Oliana com a principal atractiu.

I comença la cursa, que es va estirant, es va estirant, es va estirant... Trencada! I lo Xavi Alet s’ha col·locat entre els primers corredors, serrant les dents per no perdre el contacte amb el grup capdavanter.

Circuit de tobogans. Les dures ascensions de la seva part inicial contrasten amb els descensos i els trams ràpids i sense desnivells significatius de la seva part final.

Lo Xavi es manté entre els primers i arriba en vuitena posició, a menys de dos minuts del primer classificat, lo Xavier Jové, de Ponts. Gran. Molt gran. Massa gran i tot. Aviat no l’aguantarem.

I més tard arriba lo Joan, després de desempallegar-se del Joel. I una mica més tard arriba lo Jordi, llençant el ja conegut “esprint Wilson” per batre un rival sobre la mateixa línia de meta. I poc després apareix, havent anat de menys a més, lo Sete.

Ningú l'ha vist? Finalment fa acte de presència a la Plaça de la Reguereta l’exinternacional andorrà, lo Quico. I diuen que el temps ho cura tot? Ostres! I després de tants anys encara segueix amb la mateixa dinàmica negativa de l’equip juvenil de l’Organyà? En fi...


Aquí acaba l’última crònica de l’any (Si no n'arriba cap més). Acomiadem aquest any 2012 amb la voluntat d’haver intentat aconseguir que tothom gaudeixi de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe. Aconseguir treure un somriure, només un únic somriure a una sola persona amb la lectura d’una crònica, ja és un èxit per nosaltres. És un gest enorme.

No és fàcil, us ho ben asseguro, però nosaltres hi hem posat tota la nostra ciència, que és molt poca, i tota la nostra il·lusió, que és immensa. Algunes vegades encertarem i unes altres vegades no, però sabem que sou conscients de la dificultat que alberga.

I amb el cor a la mà, volem donar les gràcies a tots els lectors, i desitjar-vos un feliç 2013. Sense vosaltres, aquesta feina, perdria el sentit.

Un milió de gràcies. 

6 comentaris :

  1. Bé, molt bé...
    Felicitats a tots els atlètics que hi vàreu anar.

    Bon any i que el 2013 seguiu així!!

    ResponSuprimeix
  2. Aquests que han fet alguna Sant Silvestre (Sant Julià, La Seu, etc.) a veure si s'animen a escriure quatre ratlles d'aquestes curses...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. http://www.youtube.com/watch?v=Ss52yjp7BmI

      Suprimeix
  3. Molt xulo lo gorro de l'Atlètic Santa Fe

    ResponSuprimeix
  4. El dia que el Xavi trobi una cursa que no tingui pujada (que no es lo seu), ni baixada(que no es lo seu) ni pla (que tampoc es lo seu) no el veureu ni passar

    ResponSuprimeix