Marató de Barcelona 2013. Oooh!

Oooh! Espereu, espereu que hi vull tornar. Oooh! Quin Bloc més florit que ens ha deixat lo President! Fa goig! Ha arribat la primavera amb puntualitat al Bloc de l’Atlètic Santa Fe. En un primer moment he pensat que havia entrat al Bloc de la Heidi...

A la primavera surten les flors, surten les papallones i, amb una mica de sort, igual també surten els tres socis fundadors del Club que van desaparèixer després de la fundació...

I anem per feina, perquè aquest passat diumenge 17 de març va tenir lloc la Marató de Barcelona. I qui va disputar la Marató de Barcelona? Lo Joan! Aquest any, només lo Joan! Aquest home és com una bombeta de baix consum. Fa poca llum, però no s’acaba fonent mai...

I ens ha enviat una crònica més llarga que la pròpia Marató...

Per fi ha arribat el dia de la Marató, després de gairebé 4 mesos preparant-la. Aquest any, per diferents motius, seré l'únic representant del Club.

Dissabte a la tarda baixo cap a Barcelona. La recollida del dorsal, una volta per la fira del corredor, un sopar a base de pasta, deixar-ho tot preparat per l'endemà (dorsal, xip, bambes, pantalons, samarreta, pulsòmetre, vaselina...), tornar a repassar que no em deixi res i a descansar que el diumenge toca ser matiner.

A les 6 del matí sona el despertador, m'aixeco, esmorzo, em canvio, torno a repassar que no em deixi res i marxo cap a la sortida. Al metro em trobo amb una estranya barreja de gent. Uns que s'acaben d'aixecar, amb bambes, pantalons curts i olor de "Reflex". I uns altres que se'n van a dormir (alguns amb força mal aspecte). A dos quarts de vuit ja estic a la zona de sortida, a Plaça Espanya. Després de deixar la bossa al guarda-roba, escalfar una mica i xerrar una estona amb un conegut, me'n vaig cap al meu calaix de sortida. Mentre esperem la sortida s'escapa alguna gota, i just abans de sortir comença a ploure una mica. Aquests del temps tampoc encerten la previsió per aquest cap de setmana, ja que no plou molt però durant tota la cursa va fent ruixadets.

A dos quarts de nou es dóna la sortida. Primer surten els bons i tot seguit es van fent les altres sortides. Al cap de cinc minuts ja estic corrent. Els primers quilòmetres són en lleugera pujada, els faig força còmode, coincideixo amb un parell de corredors coneguts i després de comentar una mica la cursa cadascú tira per la seva banda. Gairebé sense adonar-me'n ja he passat pel Camp Nou i arribo a la Diagonal, al punt més alt de la Marató. A partir d'aquí, el circuit baixa lleugerament fins tornar a passar pel costat de la sortida. En aquest tram, aprofitant la baixada, atrapo les llebres de 3 hores i 15 minuts i les acabo avançant. Continuo amb el mateix ritme i em planto a la meitat de la cursa amb un temps de 1:36:55. Molt bon temps! (Potser massa bo). Em trobo prou bé i continuo corrent igual. A partir del km 30 començo a notar els bessons carregats, però més o menys aguanto el ritme fins al km 35. A partir d'aquí he de baixar el ritme, ja que em fan mal les cames, però tot i així veig que tinc força marge per millorar el temps de l'any passat. En passar per la plaça de la Catedral em trobo al Jordi de cal Tressents, que m'anima tot cridant: Va Organyà!!!.

Ja falten menys de 5 km per a l'arribada i a partir d'aquí començo a fer càlculs mentals, no per a saber el temps que faré, sinó per esbrinar quants minuts em falten per acabar. Finalment i després de fer la inacabable pujada del Paral·lel, acabo la Marató amb un temps de 3:22:31, 10 minuts menys que l'any passat.

Després de passar per l'avituallament d'arribada i de recollir la medalla de "finisher", arriba el moment més dur del dia, anar a recollir la bossa al guarda-roba, havent de pujar i baixar les escales i la tornada amb metro, caminant com un ànec davant de la mirada de complicitat d'altres atletes que també han corregut la Marató.

Una cursa molt ben organitzada, amb avituallaments molt llargs i amb molts voluntaris. Guarda-roba sense cues, ni per deixar la bossa ni per recollir-la i sobretot, molt ambient durant tota la cursa, amb molta gent animant durant tot el recorregut, especialment en el tram final de Paral·lel.

Enhorabona Joan!

Classificacions