Trans-Olianenca 2013. Petits i gegants.

Sota l’esguard d’un sol de foc que imposa l’esperada primavera, que només havia mostrat la seva majestuositat en el Bloc del Club, sis Atlètics, víctimes de les elevades temperatures, s’uneixen per defensar els colors de l’Atlètic Santa Fe a la II Trans-Olianenca.

Lo Xavier Alet, lo Jordi Vilana, lo Joan Vilana, lo Frank Silla, lo Josep Maria Vigo (Lo Mestre) i la Lurdes Farreres són els sis valents que plantaran cara al sol durant els més de 16 quilòmetres d’aquesta cursa de muntanya que transcorre per magnífics paratges d’Oliana. Acompanyats per la Teresa (del Mestre) que s’enfronta a la caminada de 5 quilòmetres, pel Secretari del Club i per altres “ganxos”.

Ho heu sentit bé. Lo Jordi Vilana, lo President del Club Atlètic Santa Fe, que durant els darrers mesos havia canviat la seva participació a les curses per la seva afició al joc (Concretament per la seva afició als jocs de cartes de la Llar de Jubilats, on s’ha erigit com el campió d’Organyà del Set i Mig), ha retornat per disputar la segona edició de la popular cursa alturgellenca.

L’hora d’inici és a dos quarts d’onze. Perdó, era a dos quarts d’onze. Els corredors inicien la cursa amb un quart d’hora de retard i amb l’afany de mesurar les seves forces en la primera cursa de muntanya de la temporada.

Lo Xavier Alet, amb la samarreta de tirants i una cadena daurada penjada del coll, sense saber ben bé si va a córrer una cursa de muntanya o si va a buscar brega, lluita de tu a tu amb els més forts del moment. Per darrere, els Atlètics, van prenent posicions entre el gran grup de corredors.

El circuit de camins i corriols ofereix unes privilegiades panoràmiques d’Oliana des dels punts més alts del recorregut. Un ziga-zaga final entre els carrers d’aquesta població escup els corredors a la recta de meta. Punt de partida, punt d’arribada i punt de conflicte.

La senyalització deficient, els passejants aliens, la passivitat de l’organització i la coincidència de corredors i caminants generen el caos a l’arribada. Tres arcs inflables amb una única missió publicitària i un camió de KH-7 estacionat a la mateixa línia de meta, dificulten l’arribada d’uns corredors esgotats que es van fent petits a mesura que l’arc d’arribada es va fent més gran.

I entre la multitud apareixen els primers corredors. En una meritòria vuitena posició apareix l’home fort de l’Atlètic Santa Fe, lo Xavier Alet, que va néixer amb un pa sota el braç i uns tatuatges sobre la pell. Creua la línia de meta esquivant passejants i celebrant el brillant resultat aconseguit. Desaparegut entre la multitud. Petit, però gegant.

Sense cartes, sense jocs i sense símptomes de cansament, fa acte de presència a Oliana lo Jordi Vilana, havent sorprès el seu germà durant els descensos més tècnics del recorregut, i qui també es planta davant del camió de KH-7 uns minuts després, amb un únic dubte. Com s’arriba a meta?

Dubtes i fotografies. Interrogants i retrats a la zona d’arribada. I completa la prova el Frank Silla, que ja va acumulant quilòmetres per afrontar les carreres de llarga distància amb garanties.

I entre els cants dels ocells i l’olor d’arbres florits apareixen lo Mestre i la Lurdes, lluitant contra el rellotge que impartirà el tancament de la cursa i imposant uns ritmes infernals per evitar les envestides del cotxe escombra.

Però la valentia i la motivació per afrontar aqueta cursa solidària només és a l’abast d’una minoria. I els ha fet a tots dos més grans. Ara, són gegants.

Força Atlètic!

PD: L’Atlètic Santa Fe vol agrair a la Fundació Isidre Esteve la tasca que està duent a terme en la millora de la qualitat de vida de les persones amb lesions medul·lars. Vosaltres, també sou grans. Vosaltres, sou gegants.

Classificacions, Fotos