7a Cursa Corriol de Solsona. La gran rucada.

Amb un degoteig constant de petites píndoles de polèmica projectades mitjançant la llengua del bisbe, com un gran trampolí per a la promoció de la ciutat de Solsona, aquesta es manté en permanent actualitat en els mitjans de comunicació.

La prohibició de les faldilles curtes a les esglésies, temples cristians presidits pel cos nu de Jesús, o les continuades intromissions en la política nacional, més que en la religió, són algunes pinzellades de la magistral estratègia comunicativa impulsada pel bisbe de Solsona.

Aquest passat cap de setmana però, la capital del Solsonès va ser notícia a causa de la celebració de la fira de Sant Isidre i de la Cursa Corriol, que va comptar amb la representació de l’Atlètic Santa Fe. Lo Joan Vilana i lo Jordi Alet, que ja va néixer cansat, van comparèixer a Solsona temorosos. Tremolant de por.

Dos rucs a Solsona no estan exempts de risc. Dos rucs catalans. Un ruc més vell i un ruc més jove. La tradicional penjada del ruc i l’amenaça del campanar, vigilant la ciutat, fan posar els pèls de punta.

I amb els canons dels trabucs observant silenciosament el cel blau, una simple premuda de gallet trenca la pau del moment per donar inici a la setena edició de la Cursa Corriol de Solsona. A les 10 en punt del matí. A les 10 en punt del diumenge 12 de maig.

Des del Parc de la Mare de la Font neix un recorregut d’una bellesa extraordinària, que morirà, en aquest mateix indret, després de més de 10.000 metres de camins i corriols. Sòls trepitjats, en pocs minuts, per dos centenars de corredors disposats a gaudir d’un entorn enigmàtic i d’una bona organització.

Els dos rucs, els rucs de l’Atlètic Santa Fe, intenten mantenir la calma i evitar les coces, després de sortir galopant ràpidament i fugint de l’amenaça dels trabucaires. Desapareguts entre la multitud.  Refugi de tots dos.

Un gran nombre de matarrucs a la sortida. Els trets dels trabucs. I dos rucs que no van a la fira. Dos rucs amb les orelles ben planes. Dos rucs que acaben de veure passar la seva vida per davant. L’arribada serà el principi? El principi del final?

Sortida de cavall i parada de ruc. Parada de rucs. Els rucs, que es creien cavalls en fugir del soroll de les armes, finalitzen la cursa a passos de ruc, i no de cavall. Amb forts brams i les orelles obertes com a mesura de defensa, creuen la línia de meta entre les mostres de suport de matarrucs i forasters. Matarrucs inofensius. Matarrucs coneguts i matarrucs desconeguts. Lo Joan amb un temps de 48:25. Lo Jordi amb un temps de 51:02. 

Més tranquils, després de comprovar que els matarrucs són incapaços de matar una mosca, reben una bossa d’obsequis i un avituallament complet a l’arribada, que posa el punt i final a la cursa. Lo ruc jove coixeja. Lo ruc vell es posa les botes menjant síndria, meló i coca de pa. Anul·leu el dinar.

I després de comprovar que no existeix cap perill per cap ruc i si en la propera edició de la Cursa Corriol encara no és obligatòria la sotana, l'any que ve, l’Atlètic Santa Fe, hi tornarà a ser.

Força Atlètic!

PD: L'Atlètic Santa Fe vol acabar amb una felicitació dirigida al Xesco i a la Laura, que han estat pares per segona vegada. Estem segurs que lo Genís també serà un gran atleta. Enhorabona!

Classificació