Un home. Una bèstia de les curses. Un animal salvatge. Una bèstia indomable. Un animal incansable. Un explotador de cronistes. El coneixeu? És lo Joan.
Poc personal a la redacció. Poca retribució. Poc temps lliure. Explotació sense límits.
Poc personal a la redacció. Poca retribució. Poc temps lliure. Explotació sense límits.
Moltes hores i molta feina. Moltes nits sense dormir. Moltes cròniques publicades. Moltes cròniques per publicar.
Això no es pot suportar... O deixa de córrer una temporada o plego! Aquí teniu l'oferta de treball!
Es busca cronista o auxiliar de cronista a jornada completa i amb experiència demostrable (mínim 5 anys), per a la redacció de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe.
Però entre milers d'aturats i milers de persones desesperades buscant feina, sol·licitarem més requisits. Demanarem la lluna també, com les granes empreses, ja que es tracta d'una feina d'alt risc. A menys que algú sigui amic del President. Està clar que, si és el cas, no cal que compleixi cap altre requisit.
Llicenciat/da en Cronicologia Catalana i Postgrau en Cròniques Esportives. Imprescindible un alt nivell de català, d’anglès, de francès i de xinès, per si un cas. Amb capacitat per mantenir-se en peu davant de les possibles crítiques, amenaces i agressions derivades del lloc de treball. Persona jove, entusiasta, sense perilla, amb do de gents, bon físic i bona presència.
No s’ha de mostrar en públic, però posats a demanar...
Tots els interessats podeu enviar el vostre currículum vitae a l’adreça electrònica del Club Atlètic Santa Fe.
Aquí us deixem la crònica, gentilesa del Joan. I ja podeu anar enviant els currículums...
Aquest dimecres, aprofitant que era festiu, he participat a la II Cursa Popular de Torrefarrera. Després d'haver corregut el diumenge la Cursa de Balàfia amb dos Atlètics més, aquest cop torno a ser l'únic representant del Club.
M'aixeco força carregat de cames, després de la cursa de diumenge i de l'intent fracassat de descarregar-les corrent una estona suau dimarts, què hi farem. Com a mínim sembla que no plourà i farà un bon dia per córrer.
Després de recollir el dorsal i escalfar una mica, veig que el carregament de les cames va desapareixent. Torno a escalfar una altra estona i cap a la sortida. A les 10 en punt es dóna la sortida als 500 participants. Els primers quilòmetres es fan per l'interior del poble, així es fan més distrets. Després segueix per camins rodejats de camps, fruiters i alguna granja.
He començat força ràpid, arribant a la meitat de la cursa en menys de 20 minuts, a molt bon ritme per mi. Però encara faltaven 5 km i a partir del km 6 he hagut d'afluixar una mica. En arribar a l'últim quilòmetre, he vist que podia superar la millor marca en 10 Km (41:34) i he tornat a intensificar el ritme per millorar-la i intentar baixar dels 41 minuts. Finalment he pogut baixar dels 41 minuts per només 1 segon, i de cames no me'n he sentit en cap moment.
Després de la cursa, un entrepà de botifarra, una dutxa i cap a casa, que diumenge toca mitja marató a Tàrrega.
Tens raó, no es pot fer tot. Fer cròniques, treballar, pujar cada dia a veure la santa...
ResponElimina