Vertical Quiri 2013. Aparicions i desaparicions.

Desprès de l’expedició de tres Atlètics a les gèlides terres de l’Alta Ribagorça per a la disputa de la Cara Amón, l’Atlètic Santa Fe retorna a casa per a disputar la cursa del formatget, la Vertical Quiri. La prèvia per excel·lència de l’Arruix de Santa Fe.

I amb l'inici del Circuit Fer 2013, quatre exemplars de l’Atlètic Santa Fe (Jordi Vilana, David Buchaca, Joan Vilana i Josep Suàrez “Sete”) surten d’Organyà en direcció a Noves de Segre. Molt poques coses en aquesta vida seran sempre noves de trinca. I Noves de Segre és una d'aquestes coses.

Temperatures baixes, novament. Temperatures gèlides en ple mes de maig. Samarreta tèrmica o Night Club Tutries i samarreta de màniga curta? (Evidentment, i amb la discreció que ens caracteritza, no desvetllarem aquesta informació. Existeixen fotografies de la cursa).

Aquest any, el temps d’espera per a la recollida de dorsals ha estat mínim. L’any passat, hauria estat més breu el temps d'espera a la sala de parts. Les males llengües diuen que van contractar funcionaris per a la realització de l'entrega dels dorsals.

Tots els dorsals a punt. Bé, tots no. Hi ha inscrits que no corren. Un que no ha dormit, un altre que està cansat, un altre que només té l'Arruix al cap, i un últim que té totes aquestes coses i lo cap ple de pardals.

Cap a la línia de sortida. Han sortit les dones? No hi ha cap dona de l’Atlètic Santa Fe a la línia de sortida. Llàstima! A veure si comencen a sortir amb l'Arruix de Santa Fe, igual que els caragols surten amb la pluja. I mentrestant, apareix per sorpresa un altre Atlètic! Un Atlètic de la Reula (Toni Majoral). 

Pam! Surten les dones. Pam! I més tard surten els homes. Baixada curta. Baixada massa curta. Més d'un s'ha embalat massa i ha baixat a girar al Tutries i tot. I cap amunt. Cap amunt. Fins a 1.485 metres d’alçada. Després de 850 metres de desnivell positiu. Fins a l’ermita de Sant Quiri. Sant dels formatgets.

En una gran part del recorregut hi ha un públic nombrós, animant els corredors, i per tant, també hi ha la millor afició del món, l’afició de l’Atlètic Santa Fe. A l’inici del recorregut apareixen la Lurdes, la Maite i la Nuri, gravant l’esdeveniment. Al Prat hi ha lo Ramon, molt esverat i esvalotant lo galliner. Crida i anima. I obliga a cridar i a animar.

Entre esbufecs, van arribant els corredors a la línia de meta. Un últim esforç. Els últims 300 metres són comparables a l'arribada dels grans ports de muntanya de Le Tour de France. Amb públic a banda i banda del corriol, animant i escridassant els corredors. I en aquest punt apareix l’home valent, lo Xavier Alet, inscrit prèviament a la cursa i reconvertit en fotògraf després. 

Tots els corredors, i entre ells els cinc Atlètics, ja han arribat a la línia de meta i han tocat l'esquella. Cadascú amb el mínim temps possible. Lo primer, lo segon, lo tercer...

Per cert, lo Toni de La Reula ha patit una crisi important. Les primeres hipòtesis apunten a una sobredosi de iogurts.

I després d'un avituallament complet a la zona d'arribada, els Atlètics retornen a Organyà, sota el resguard de l'ombra de Santa Fe.

Gràcies a tots i totes! Us esperem a tots a l'Arruix de Santa Fe, que té lloc el proper dissabte 1 de juny. No hi falteu!

Per una altra banda, cal comentar que ja han començat a aparèixer paperets als parabrises dels cotxes estacionats en carrers d'Organyà durant la nit. Amenaces anònimes a diversos corredors. Us deixem l'exemple del paper que va trobar el President en el parabrises del seu vehicle...

Finalment, l'Atlètic Santa Fe vol donar el condol a la família i amics de l'alpinista Juanjo Garra. Descansi en pau.

Força Atlètic!

PD: I finalitzem una altra crònica amb una felicitació dirigida al Jordi Garcia i a la Mari, que han estat pares per primera vegada. Un altre Genís. Aquest nom està de moda. Enhorabona!

Classificació, Vídeo sortida, Galeria fotogràfica