Cursa de la Guineu. Sense res.

Alguns comediants busquen el límit. Lo Joan no té límit, no té son, no té mandra, no té seny, no té res...

Després de participar el dissabte a la cursa de casa (V Arruix de Santa Fe. El camí de la llibertat), el diumenge 2 de juny vaig anar a la Cursa de la Guineu, a Vilanova de Bellpuig.

A les 7.00 sona el despertador i fa molta mandra aixecar-se, ja que ahir entre la cursa, una cosa i una altra vam anar a dormir tard. Segurament és el dia que m'ha costat més d'aixecar-me per anar a una cursa. M'aixeco amb el temps just per vestir-me, esmorzar i consultar on és Vilanova de Bellpuig i com s'hi va.

Arribo a Vilanova de Bellpuig més tard del que seria habitual, però amb el temps suficient per anar a recollir el dorsal, l'obsequi de la cursa (en aquest cas un lot de productes) i escalfar una mica.

A les 9.30 es dóna la sortida. El circuit és molt pla, i tenint en compte que les tres darreres curses han estat verticals, encara m'ho sembla més. Surto força bé, però a mesura que van passant els quilòmetres vaig baixant el ritme. I això que el circuit és igual de pla. Acabo amb un temps de 42:31. Força content i força cansat.

Un cop acabada la cursa toca recuperar forces a base d'un entrepà, xocolata desfeta i coca. I cap a casa a dinar i a fer la migdiada.

Classificació