dimarts, 4 de juny de 2013

V Arruix de Santa Fe. El camí de la llibertat.

La vila d’Organyà obre la veda. Obre la veda a piròmans, lladres i delinqüents. Amb els Bombers d’Organyà plenament ocupats amb l’organització de l’Arruix de Santa Fe i la major part de la població inundant de colors i de flaixos la muntanya, els malfactors poden campar lliurement per la vila. Per una vila convertida, durant unes hores, en un parc temàtic pel diable.

Però la silueta de Santa Fe és cada dia més extensa, més alta, més gran. L’ombra que protegeix la vila d’Organyà és cada vegada més allargada. El dia 1 de juny de 2013, el dia de la celebració de l’Arruix, la muntanya és immensa. La muntanya de Santa Fe arriba a tocar el cel amb la creu.

I tornarà a ser rica i plena. Plena de persones, plena de senyeres, plena d’estelades. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Amb els nervis a flor de pell i després de deixar enrere molts dies d’esforç, de lluita i de patiment, una vintena d’Atlètics ja estan situats sobre la mateixa línia de sortida. A les 17:35 hores i amb el so del silenci únicament trencat pel xiuxiueig del vent, dos-cents cinquanta corredors parteixen d’Organyà per anar a acariciar el cel amb les mans nues. Per anar a tocar les campanes de la capella de la Santa, patrona del Club. Per anar a acariciar la llibertat.

Gran expectació a la sortida. Propis i estranys es troben en aquest punt per donar el seu suport a tots els corredors. A tots els valents. Tothom coneix el Club del poble. Tots coneixen l’Atlètic Santa Fe. Tots, menys un, l’alcalde.

La llarga cua de colors va enfilant el corriol. En fila índia, resseguint el mateix camí que mossèn Jacint Verdaguer va realitzar el 27 de juliol de 1883 i que narra en els seus quaderns. Un camí difícil. Un camí rigorosament marcat. El camí de la llibertat.


El camí és llarg, el camí és dur i ple d’obstacles. El rostre dels atletes és el reflex del cansament. Les cares són un poema, el poema que porta la felicitat escrita amb lletres d’or.

El públic present durant el recorregut és nombrós, és sorollós. El públic empeny els corredors. Els crits són els encarregats d’aplanar el camí, de deixar enrere sang, suor i llàgrimes. Entre tots és possible. Entre tots és més fàcil, més senzill. Només falta un petit pas per arribar. Per acabar.

Les banderes onegen amb el vent, que bufa contínuament, intensament. És l’aire de la llibertat. És l’aire que acompanya els corredors. És l’aire que els impulsa fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe... fins al final.

Preciosa com sempre. Preciosa com mai.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible. A tots els corredors. I especialment, als Bombers d’Organyà.


13 comentaris :

  1. Visca la terraaa!

    ResponElimina
  2. Molt beeeee nois! Força Atlètic!

    ResponElimina
  3. Bona bona! L'any que ve mes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'any que ve, més i millor!!!

      Elimina
    2. Aixo de millor ja costara mes...

      Elimina
  4. Molt bona crònica, m'he emocionat i tot

    ResponElimina
  5. Cada dia aneu a millor, molt grans! Quins resultats! Felicitats!

    ResponElimina
  6. Una crònica de traca i mocador!!! Per treure's el barret!

    ResponElimina
  7. Toni Soldevila Travesset5 de juny de 2013 a les 0:05

    Felicitats per la teva crònica. Ets el poeta del nostre club i la nostra vila. Abraçada més sincera

    ResponElimina
  8. http://www.youtube.com/watch?v=DLMxroIkGvI

    ResponElimina
  9. alcalde -i vosaltres qui sou?
    atletic- el club de atletisme d'Organyà
    alcalde - aurieu de fer una presentacio del club.


    jejejejeje. Gran alcalde.

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.youtube.com/watch?v=_rUn49mTaiw

      Elimina