dilluns, 8 de juliol de 2013

II Bescaran Monturull Trail Runnig. Regust de victòria.

Un recorregut de 20 quilòmetres d’una duresa infernal, coronant el Turó del Punçó (2.492 metres d’alçada), el Pic del Coll de la Barra (2.632 metres d’alçada) i el Monturull o Torre dels Soldats (2.761 metres d’alçada), després de 1.700 metres de desnivell positiu acumulat i sota un sol abrasador. D’aquesta manera podem definir la II Bescaran Monturull Trail Runing.

El poble de Bescaran, pintoresc cul de món situat a 1.380 metres d’alçada, serà el lloc de sortida i el lloc d’arribada de la cursa més dura del Circuit Fer 2013. Poble que el diumenge 7 de juliol de 2013 duplicarà la seva població habitual amb l'arribada d'un centenar de corredors. 

El 10% del total de participants de la cursa són membres de l’Atlètic Santa Fe, Club que torna a prendre força en el Circuit Fer. Set atletes del Club prendran part de la cursa, encapçalats pel principal favorit a obtenir la victòria, lo Xavi Alet, més conegut com “L’home valent” o “Lo Rambo”. Completen l’equip lo Jordi Vilana, lo Joan Vilana, lo Jordi Alet, lo David Buchaca, lo Frank Silla, que ha arribat directament de Festa Major d’Adrall, i lo Jordi Garcia.

A tres quarts de nou del matí es dóna la sortida i els atletes inicien l’ascens. Des del primer instant el camí s’enfila cap amunt i s’endinsa en el bosc, buscant el cim del Monturull. La vegetació protegeix els corredors de la intensa calor i del sol ardent durant els primers compassos de la cruel carrera. Una carrera violenta des del primer moment a causa del fort ritme imposat pel Xavi Alet. Des del principi fins al final. I sense treva. Sense interrupció.

En un obrir i tancar d’ulls, l’home fort de l’Atlètic Santa Fe s’ha quedat sol al capdavant, trencant en bocins molt petits la carrera. Esprement els seus perseguidors, com les taronges que han estat xuclades per l’espremedora i han lliurat tot el suc sense poder oposar resistència.

La vegetació desapareix completament a les zones més altes del recorregut, segurament a causa de la falta d’oxigen (o potser ha estat lo "Rambo", que ha passat com un cicló i s'ha endut tota la vegetació). El sol imposa la seva llei, carrega tota la seva ràbia sobre els fatigats atletes que van coronant el Turó del Punçó, el Pic del Coll de la Barra i finalment el Monturull. Si la cursa, en lloc de dirigir els corredors cap al cel, hagués dirigit els corredors cap a la terra, hauria semblat l'arribada a l’infern. 

Des d’aquest infern particular, el recorregut mostra unes privilegiades vistes de l’entorn, amb els llacs de la Pera retornant el seu alegre color blau al cel descobert. El recorregut és, senzillament, meravellós.

Lo Xavi corona en solitari el Monturull. Ha esclafat, literalment, a tots els rivals i inicia el descens amb un avantatge immens respecte els atletes perseguidors. Un descens llarg i tècnic. Un descens massa llarg i massa tècnic.


A poc a poc, tots els corredors van coronant la Torre dels Soldats, parant uns segons a l’avituallament per recuperar les forces perdudes durant l’ascens i poder iniciar el retorn a Bescaran amb garanties.

La distància que el líder de l’Atlètic Santa Fe ha extret a tots els seus rivals durant la pujada, ha estat eixugada pel Dani León, el segon participant que ha coronat el Monturull. Aquest últim, ha realitzat una baixada espectacular i ha guanyat la II Bescaran Monturull Trail Running, deixant la segona posició pel Xavi Alet, que després d'haver comandat la carrera durant més de dues hores, s’ha vist superat en la part final del descens. Una llàstima.

I un a un, tots els corredors van finalitzant el recorregut, exhausts i amb cares d’esgotament profund, buscant el bé més preuat, l’aigua. Aigua per beure. Aigua per viure. 

Lo Jordi Alet arriba amb el cap ballant degut a l’esforç, la calor i el sol. Sense poder parlar i senes forces per mantenir-se en peu. Desconcertat i trastocat. Desorientat a la petita Plaça Major de Bescaran, converteix el terra de formigó calent en el seu millor amic. En el seu aliat. Però l’aigua el retorna a la vida. L'aigua el retorna a la realitat.


I una altra vegada, tots els corredors han estat víctimes d’un cronometratge precís. Han competit sota la precisió d’un rellotge suís.

Estarrufat com un pollastre que va de gallina però amb un sabor agredolç, lo Xavi Alet s’alça amb la segona posició de la cursa. Puja al podi per rebre el premi, més content que un nen amb un Petit Suís, mentre el públic assistent l’aplaudeix.



Després d’un avituallament abundant a la zona d’arribada i del sorteig de premis, tots els Atlètics retornen a Organyà, sota el resguard de la roca de Santa Fe. Excepte el Frank Silla i el Jordi Garcia, que retornen a La Seu d’Urgell, sota el resguard de la serralada del Cadí.

Força Atlètic!


10 comentaris :

  1. Es veu que quan el segon, que anava sense samarreta, el va avançar, lo Rambo també es va treure la seva samarreta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.youtube.com/watch?v=Ww_gbcoIIzk

      Elimina
  2. XAvi aquesta crònica l'has esccrit tu, no?

    ResponElimina
  3. Com va acabar lo duel entre lo Jordi alet i lo Joan?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo duel va acabar amb victòria pel de la perilla...

      Elimina
    2. De moment els atacs del Jordi Alet han acabat en no res, proxim duel a Ossera

      Elimina
    3. http://www.youtube.com/watch?v=Ww_gbcoIIzk

      Elimina
  4. Segons la llegenda del Drac Sheron, Jordi Alet el nava cridant com a cada cursa: joan ja et tinc... el duel es massa! fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://www.youtube.com/watch?v=TeaixRv53eg

      Elimina