Km Vertical Vall de Lord. Pany i forrellat.

Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys, com un castell de focs silenciós que inicia la gresca. Sense soroll i sense fum, però de tots els colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La calor serà la jutgessa de la primera edició del (agafo aire) Quilòmetre Vertical 30 anys Bombers Voluntaris Vall de Lord. Més o menys. És una llarga cursa que gairebé té més lletres que corredors. Llarga de nom, ja que el recorregut consta de 4,5 km i 600 metres de desnivell positiu. És similar a la nostra. És semblant a l’Arruix de Santa Fe.

Corba a la dreta, corba a l’esquerra, túnel curt. Corba a l’esquerra, corba a la dreta, túnel llarg, llebre. I uns minuts abans de l’inici de la cursa, que se celebrarà la tarda del dissabte 3 d'agost de 2013, quatre Atlètics (tres adults i un nen) posen els peus a Sant Llorenç de Morunys, població plenament decorada amb senyeres i estelades. Un poble salvatge. Avui fa goig.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyats de luxe, els dos socis fundadors més actius, lo Joan Vilana (la mà dreta del President) i lo Xavier Alet (lo manc del Secretari).

I una vegada a Sant Llorenç, s’uneix a la cúpula un nou Atlètic, una incorporació recent, lo Maurici Tarrés, veí d’aquesta preciosa població del Solsonès i nou membre del Club. Avui, però, i a causa d’una intervenció quirúrgica, no podrà debutar amb l’elàstica negra i vermella. Continua essent un meló per obrir que es dedica a assessorar, a assistir i a guiar els membres de la cúpula.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant i saltant. I algun, com lo Secretari, reptant. Desnivells que desemboquen en una última zona més còmoda que guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final de la primera edició d'aquesta magnífica cursa.

I amb cares de cansament extrem, accentuat per la intensa calor, van arribant els corredors a la línia d’arribada entre els crits i els aplaudiments del públic present. Els tres Atlètics adults han aconseguit finalitzar la prova amb uns temps dignes. Lo Secretari, lo nen petit, ha tocat fons.

Amb la cursa completada i després d’una bona dutxa i del sorteig de premis, la cúpula de l'Atlètic Santa Fe és convidada a prendre una copa en un peculiar bar de Sant Llorenç. Un bar antic. Un bar vell. Una encertada retrocessió en el temps. Un dit de pols sobre les decoratives ampolles de la barra i una esvàstica de cartró amagada sota el clàssic cercle vermell de la prohibició, penjada en una de les parets de la fosca taverna, donen la benvinguda a tots els visitants. Lo Maurici, bateria del grup musical "Arç Blanc", els tres adults i el nen petit recuperen les forces en aquest establiment. Un cop de puny a sobre la barra. Quatre cerveses i un Nestea. Un mal de ventre i...

Merda! I mai millor dit! Cap a Cambrils! Petit i disgregat llogarret, garantia d'un servei sense limitacions i d'un bon sopar. Tres adults i un nen petit. Truita, carn a la brasa i pa amb tomàquet. Un flam, dues cremes catalanes i uns “Fantasmikos” i algunes llaminadures per l'infant. Corba a la dreta, corba a l'esquerra, túnel curt, cop de volant, llebre.

I per acabar, us comuniquem que aquest Bloc romandrà tancat amb pany i forrellat durant les vacances d’estiu, des del dia 4 d’agost i fins el proper 1 de setembre. O fins que em donarà la gana a mi. No em molesteu amb l’enviament de cròniques. I l’últim en marxar... que tanco la porta!

Properament tornarem a començar amb la mateixa força. La força que ens dóna el poble, la força que ens dóna el Club. La força que mou el poble, la força que mou el Club.

Bones vacances d’estiu i bona Festa Major a tothom! 

Força Atlètic! 

Classificació