I Cursa de la Vaca. Animalades.

Després de participar a la II Cursa Perseguint la perdiu de Vilanova de Meià, els dos mateixos Atlètics fan cap a la Cursa de la Vaca de Vallfogona de Balaguer. Són uns animals.

Ja pot anar amb compte. La vaca, vull dir. Perquè amb aquests dos torets...

Esperem que en les properes edicions hagin posat un nom a aquesta vaca, ja que el nom de la cursa és molt genèric. Des d’aquí proposarem tres noms per a facilitar la feina a l’organització: Rosquilla, Cirera i Conxita.

I deixem les animalades per a una altra estona i anem de cara a la feina, ja que en arribar a Vallfogona de Balaguer, lo Joan comença a saludar a tort i a dret. I la perilla més famosa del país es va obrint pas entre els coneguts i les conegudes, entre els desconeguts i les desconegudes, per arribar, finalment, a la taula de recollida de dorsals.

Per la seva banda, lo Xavi Alet és obsequiat amb uns triangles de presenyalització de perill en el mateix moment de la recollida del dorsal. L’home valent també és un home afortunat. Però... podria ésser un presagi del què passarà durant la cursa?

A les 10 del matí del diumenge 22 de setembre es dóna la sortida i els corredors surten com una manada de vaques... Ai! Com una manada de braus en busca de la línia de meta. Els dos ganxos surten amb la intenció de millorar les seves marques en la distància de 10.000 metres, en un recorregut favorable, i lluitant contra més de 150 corredors que participaran en la primera edició d'aquesta cursa.

Lo Xavi comença amb el ritme previst per a millorar la seva marca personal, en canvi lo Joan no sap què ha passat amb el seu cronòmetre i desconeix el ritme que duu, però porta la perilla estarrufada, símbol inequívoc de gran velocitat. Un pèl mirant al sud, un pèl mirant al nord, un altre mirant a Santa Fe...

I un espès fum negre s’escampa entre els corredors. D’on surt? Què ha passat? És l’Home valent! Ha sortit eixelebrat i massa de pressa. O potser ha arribat mal munyit. Els triangles! L’obsequi serà de gran utilitat...

La col·locació dels triangles sobre la calçada alerten a la resta d’atletes de l’avaria del Xavi, que completa el recorregut a pas de vaca, i no de toro.

Finalment, lo Joan arriba eufòric en menys de 40 minuts, després d’haver perseguit intensament el globus de la llebre que marcava aquest mateix temps. I es troba amb l’Home valent, que camina amb el cap cot, lamentant-se per haver trigat gairebé 38 minuts en finalitzar la cursa. Els valents també s’enfonsen.

Esperem que hagueu gaudit d’aquesta faula*. Jo em prendré un got de llet i me n'aniré a dormir...

I per acabar, puc saludar? No? No puc saludar? És igual, saludaré igualment. Vull saludar als tres porquets, a l’aneguet lleig i al President (que si no li faig una mica la “pilota” em quedaré sense sobre). Ah! I també vull saludar a una persona que un dia em va dir: “Aquestes cròniques... us portaran problemes!”.

Força Atlètic!

* Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic, normalment ètic, que es mostra al final.

Classificació