dimarts, 3 de setembre de 2013

VII Trobada atlètica de muntanya d’Aristot. Sant tornem-hi.

Com han anat les vacances? Ja s’han acabat o encara no? Alguns no en fan mai per això, no paren mai de córrer... Ah no! Que aquí no entrena ni Déu, és veritat...

I iniciem el setembre. La tornada a l’escola, la tornada a la feina i la tornada de les cròniques de l’Atlètic Santa Fe.

I anem al gra, que la tornada és molt dura i no estem per gaires tonteries. El passat dissabte 31 d’Agost alguns Atlètics van retornar a la competició amb la VII Trobada atlètica d’Aristot. Aquelles quatres cases situades al cap d’un roc que domina la vall del riu Segre i que es poden visualitzar perfectament des d’un cotxe que es dirigeix a la Cerdanya.

L’expedició surt d’Organyà amb los dos nens de Cal Planes. Parada a La Seu. S’hi afegeixen el Jordi Garcia (de La Seu de naixement) i el Xavi Alet (de la Seu d’adopció). Arribada a Aristot i dos Atlètics més continuen augmentant la llista de presents. Estevet i fill, puntuals com un clau.


Després de la recollida de dorsals (reutilitzats cinquanta vegades) i ben mudats amb l’equipament del Club (que per cert, encara manquen les gorres de l’Atlètic Santa Fe, per a completar l’equipament dels més exigents) es col·loquen sobre la línia de sortida.

A les cinc en punt... He dit en punt? O no tant en punt... es dóna el tret de sortida de la setena edició d’aquesta cursa. I la primera pujada es llarga, molt llarga, massa llarga i tot per a la majoria. Lo Xavi, avui, apunta bones maneres i ja s’ha situat en els primers llocs. Per ell la pujada no és massa llarga ni massa dura.

Puja com un boig i baixa amb la cua entre les cames (faltaria més). Únicament té l’arribada al cap, els punts, la classificació general del Circuit Fer... Tercer! És un toret xarolès. Un altre podi. Una altra estarrufada.

I els altres Atlètics van arribant amb mala cara i força esgotats a la línia de meta, situada altrament a la població d’Aristot. Lo Joan s’ha imposat al seu germà a la pujada (sembla que al “Presi” se li ha fet massa llarga la pujada. I la baixada. I lo pla...). I arriba el Jordi Vilana, perseguit de molt a prop per l’Estevet, per la gorra de l’Estevet i pel fill de l’Estevet (l'Arnau). Finalment apareix a la línia d’arribada el Jordi Garcia, amb les galtes (de la cara) vermelles com un pebrot. 


L’enhorabona a tots. I especialment al Xavi!

Per una altra banda, també aprofitem l’avinentesa per a felicitar a l’Àngel Torà, que el mateix dissabte va representar el nostre Club a la mítica Ultra Trail del Montblanc. Cursa que va aconseguir finalitzar després de més de 33 hores, 168 quilòmetres i 9.000 metres de desnivell positiu. Felicitats!

I per cert, us recordem a tots que podeu seguir enviant les cròniques de les curses que aneu disputant, que les vacances ja s’han acabat. O sigui, aneu-vos traient la son de les "aurelles" i envieu les cròniques de les curses que aneu realitzant...

Força Atlètic!

3 comentaris :

  1. Ja les trobavem a faltar les cròniques!

    ResponSuprimeix
  2. Quines vacances que s'ha fotut lo cronista!
    Lo menos ha estat al Caribe!

    Deu cobrar massa bé, tú!

    ResponSuprimeix
  3. Les millors croniques, teniu molts admiradors!!

    ResponSuprimeix