Travessa Transfronterera. Andorra la Nova.

Atxís! Atxííís! Moc-moc! Època de refredats. I d’una última cursa de muntanya, la Tranfronterera, que uneix la població de La Seu d’Urgell amb la de Sant Julià de Lòria, i que compta amb més de 200 corredors i un parell d’Atlètics en la seva primera edició.

A les vuit en punt del matí del dissabte 9 de novembre de 2013, entre badalls i esternuts, s’inicia la travessa, de 26 quilòmetres de recorregut. Atxís! Jesús... Xif! (Aquest és el so d’un esternut d’un de més fi). Moc-moc.

Sense arc de sortida i sense banderoles. Temps de crisi. A veure si no serà legal això de passar per la muntanya fins a Andorra...

L’únic estat que té la llengua catalana com a única llengua oficial. L’actual realitat lingüística, però, és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha viscut el país durant la segona meitat del segle passat. Menys d’un 60% de la població andorrana utilitza el català de manera habitual...

Segurament, aquesta situació, no esdevé en cap altre país del món. El País dels Pirineus. País d’una bellesa paisatgística extraordinària. El país amb el major nombre de monuments romànics per metre quadrat, rebrà la visita d’una serp de colors procedent de l’Alt Urgell. Procedent dels antics camins.

Després de l’ascens llarg i continuat entre camins i corriols, deixant enrere els nuclis de Llirt, Estamariu i Bescaran, els corredors van posant els peus al país veí de mica en mica.

La màxima autoritat del Club ha dit que plega. Lo nostre president, lo president de tots, ha dit que prou, que no vol pondre cap més ou, a fer punyetes aquest sou que fa tants anys que l’esclavitza... Ai! Ara m’he deixat emportar per la cançó del Lluís Llach. Per la coneguda “La Gallineta”... 

Això ja es veia a venir de bon principi. Un corredor que disputa la cursa amb el cap embenat difícilment podrà acabar la mateixa...

De lluny sembla un barrufet... 

Segueix l’Estevet, un dels pocs atletes que han vist portada la seva vida al cinema, sota el títol “El curiós cas de Benjamin Button (The curious case of Benjamin Button)”. La cara i la creu.

Un llarg descens final guia els corredors fins a Sant Julià de Lòria, per a posar el punt i final a la primera edició d’aquesta bonica carrera. I per molts anys.

Finalment, us deixem la reflexió de l’Estevet sobre aquesta cursa: “Cursa molt dura, trencacames i molt psicològica. Orgullós de portar la samarreta del club i de representar el nostre poble. Donar-li molts ànims al Jordi Vilana, que va haver d’abandonar, moment difícil. Forta abraçada. I al seu germà moltes gràcies pel seu suport... Visca l’Atlètic i Visca Organyà!".

Força Atlètic!

Classificació