Força Atlètic!
Ai! Això va al final... Tanta puntualitat, tanta puntualitat que jo ja m’avanço...
Ai! Això va al final... Tanta puntualitat, tanta puntualitat que jo ja m’avanço...
El passat diumenge
17 de novembre tres Atlètics van anar
a Ivars d’Urgell, població on s’hi disputava la 5a Volta a l’estany d’Ivars i
Vila-sana. Cursa de 10 quilòmetres que, com el seu propi nom indica, voreja l’estany
d’Ivars i Vila-sana. Estany recuperat l’any 2009 després de la dessecació del
mateix durant la dictadura.
A dos quarts de
vuit del matí, els tres Atlètics
(Xavi Alet, Joan Vilana i Jordi Vilana) surten amb puntualitat en direcció a
Ivars. Un viatge una mica ensopit, ja que l’Home valent està disgustat per les
mesures disciplinàries imposades pel Club. L’Home valent ha estat castigat
sense Facebook per mal comportament. Disgustat, abatut, enfonsat i deprimit. I
lo Joan, també, amb la perilla decaiguda i sense lluminositat.
Pocs minuts abans de
les nou del matí, i amb molta puntualitat, procedeixen a la recollida de
dorsals i comencen a escalfar, que amb aquest temps, falta farà...
Sense saber el
motiu, lo Xavi ha desaparegut... Com? Com pot ser? Que ha pujat a un autocar?
Que disputa la cursa de cinc quilòmetres? Que l’autocar transporta els
corredors fins a la meitat del recorregut? Que només farà mitja volta a
l’estany? Que hi haurà un gall entre centenars de pollets?
I mentrestant, a
la línia de sortida de la cursa llarga, un altre ganxo fa acte de presència a la cursa. Lo Miquel Colom apareix per
sorpresa en aquesta bonica població de l’Urgell per a disputar la seva primera
cursa.
Amb el tret de
sortida, els prop de mil corredors inicien la volta. Altres corredors inicien
la mitja volta. Un ànec collverd aixecant el vol, un ganxo “perillanegra” corrent com un boig, algun bernat pescaire
enorme, infinitat de polles d’aigua i fredelugues, esplugabous perseguint els
corredors...
I bocabadats
observant la fauna i la flora de l’estany d’Ivars i Vila-sana, en un obrir i
tancar d’ulls, els atletes van entrant novament a Ivars d’Urgell. El moviment
de la petita població lleidatana trenca la tranquil·litat i la pau del moment.
La pau que oferia l’estany. I en despertar dels seus pensaments i de forma
progressiva, els corredors van creuant la línia d’arribada. El Joan amb 40:06 i
el seu germà amb 42:28.
A l’arribada es
retroben amb el Xavi Alet, que ha sortit molt puntual i amb molta pressa i ha
agafat el control de la cursa curta. Des de la primera posició de la carrera ha posat en fila d’un a tots els corredors. En l’últim sospir, però, ha estat
superat per dos rivals. Finalment ha acabat en la tercera posició amb un temps
de 18:31 i a només quinze segons de la primera posició.
Una dutxa, el canvi
de roba... Ràpid, ràpid!
Si l’entrega de
trofeus no es demora, tots tres podran tornar cap a casa puntualment. Un
entrepà de botifarra a la plaça i l’entrega de premis a dins de la sala. A més,
quatre gotes acceleren l’entrada dels corredors. L’Home valent, tot estarrufat,
entra a dins disposat a pujar al podi per a rebre el merescut... Merda! Massa
tard!
Sense podi, sense
premi i sense pressa... S’aixeca el càstig i s’abaixa el teló.
Força Atlètic!
Sempre fan tard...
ResponEliminaSempre, sempre...
ResponEliminaVolem mes serietat al club!! No potser fer podis i passar de tot
ResponEliminaAl Joan aixo no li passa, sino mireu al circuit fer quina estarrufada
ResponEliminal'any que be lo Xavi correra l'Arruix petit
ResponEliminaJa el va correr aquest any d'acompanyant
EliminaJa hauria volgut veure a l'home valent pujant a l'autocar per anar fins a mitja cursa. Havie de fotre la mar de goig. Quin finolis...
ResponEliminaQuan tornarem a veure al secretari? Enfonsat, cansat, destrossat, al limit de la mort com a bescaran?
ResponElimina