3a Cursa dels Nassos d'Oliana. Pell de gallina.

Una de les últimes curses de l’any. I propera. La tercera edició de la cursa dels Nassos d’Oliana canvia el recorregut i ofereix una ostensible millora respecte a les edicions anteriors d’aquesta mateixa carrera.

Sol radiant a Organyà. Boira espessa a Oliana, país gris. Amb el pas de les hores, però, aquesta boira espessa de primera hora del matí es va aixecant paulatinament. Els raigs del sol es van escolant entre les esquerdes de la cada vegada menys espessa teranyina i auguren un dia més càlid, més bonic, més suau.

Recorregut de 10 quilòmetres i recorregut de 5 quilòmetres. Dos atletes del Club a la cursa de 10 quilòmetres. Cap atleta del Club a la carrera de 5 quilòmetres. Són valents. Van molt tapats, però són molt valents. Tenen la pell de gallina, però són molt valents.

I avui tindran el suport. Tindran el suport del President i del Secretari del Club. Possiblement siguin els atletes amb un major nombre de seguidors. En els moments més durs de la prova rebran els crits d’ànim i les mostres de suport. Banderes, pancartes, algun insult...

A les 11 en punt del matí del diumenge 29 de desembre de 2013 es dóna la sortida de la cursa de 10 quilòmetres i els atletes surten desbocats pels estrets i pendents carrers d’Oliana, igual que surten els braus a Pamplona en ple mes de juliol i en direcció a la Plaça. Molts corredors. Un parell de torets amb la pell de gallina. Poca gent als carrers. Ambient fred.

Circuit de tobogans. Camins de terra. Camins humits. Camins i més camins. Paisatge acollidor. La boira és menys espessa. Corredors sols. Grups trencats. Degotejos constants. Oliana es mostra sota la boira. Oliana és la referència. La sortida i l’arribada.

President i Secretari realitzen un muntatge imponent per a rebre els corredors de la cursa llarga a poca distància de la línia de meta. La insígnia del Club, la bandera, una bona posició per a la gravació de la cursa i per a esperonar els corredors...

Ep! Que aquí a la vora hi ha un cartell indicador. Quilòmetre 4! Merda! Estem en el recorregut de la cursa curta! Gairebé tres quarts de dotze! Ràpid! Desmuntatge i retirada! Esprint per a recuperar una bona posició dins del recorregut correcte! Per a veure passar els nostres corredors! Per a poder-los donar una mica d’alè!

Uf! Just a temps per a poder observar l’arribada de tots els corredors. Per a poder-los entregar una mica de força, per a suavitzar lleugerament el camí a través de mots i paraules. Paraules més altes i paraules més baixes. I algun insult...

Un, dos, tres... Xavi Alet! Un, dos, tres... Ja! Pica paret, però amb el cap. Un aprenent de traïdor que ha utilitzat el Club per a la realització de publicitat del forn de pa (veure classificació). S'ha quedat a una espurna del podi. A només una minúscula noció de temps d’alçar-se amb la tercera posició de la classificació general. Gairebé...

I uns minuts després, l’arribada de la immensa silueta de la perilla del Joan capta l’atenció de grans i petits. Una ombra imponent sobre l’arribada. Una silueta propera. Bufits a prop. Bufits intensos. Una perilla que creua la línia d’arribada en una meritòria posició. Entre els més forts.

Punt i final. Paraules creuades. Pell de gallina. Salutacions i comiats. Desitjos de prosperitat i bons propòsits. Nous reptes i noves emocions per aquest proper 2014...

Bon any nou a tothom! I... no us perdeu el vídeo adjunt de la cursa.

Força Atlètic!

PD: Seguim esperant l'anunciada crònica de la Sant Silvestre de Sant Julià de Lòria. Una crònica promesa pel Marcel·lí Alet. Una crònica que havia de ser de traca i mocador. Una crònica que s'ha quedat com el 25 de desembre. S'ha quedat en fum. Fum, fum, fum...

Classificació 10 km, Classificació 5 km, Vídeo cursa