Lastrema de Súria 2014. L’home que va perdre la valentia.

La descoberta dels jaciments de sals potàssiques que va tenir lloc l’any 1912 va prendre el protagonisme econòmic i social a la indústria tèxtil, la principal activitat econòmica de la vila de Súria des de mitjans del segle XIX. I hi ha un refrany que diu que de la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal. Bah! Refranys...

El riu Cardener, que divideix Súria en dues meitats desiguals, condueix les aigües pures procedents de les principals serres prepirinenques i les lliura al Llobregat. Les contamina el Llobregat.

Les aigües transparents i cristal·lines del seu naixement es converteixen en el mitjà de transport de la merda procedent del conjunt de la població. I és que de gent n’hi ha molta, però de persones poques.

I dues persones de l’Atlètic Santa Fe, acompanyades per un company solsoní, van ser testimonis de la situació actual d’aquesta petita població bagenca, que aquest passat diumenge 26 de gener va celebrar la seva cursa de muntanya (Lastrema de Súria és una cursa inclosa dins del Circuit Arcs, un circuit de curses de muntanya que té lloc a diferents poblacions de la Catalunya Central).

Concentració prèvia en un pis de Solsona la nit abans, després d’uns dies previs complicats a causa d’accidents i malalties. Primera concentració de l’Atlètic Santa Fe abans d’una cursa. Abans de les dotze tots a dormir, com a la Masia del Barça.

I amb una mica de retard, però de bon matí, i després d’equivocar-se de camí, el Xavi Alet i el Jordi Alet (acompanyats pel company solsoní) abandonen el cotxe en un descampat de Súria per acudir a l’espai d’inscripcions d’última hora de la carrera.

Durant l’escalfament dels corredors, un trabucaire dispara cada quart d’hora fins a l’inici de la cursa. Que no tenen rellotges o què, a Súria? Si no en tenen, poden fabricar un rellotge de sal. Ai! Un rellotge de sol. I no caldria armar aquest escàndol a primera hora del matí...

I ja sabeu què passa en aquests pobles petits. El què a quarts de deu del matí són els trets que auguren la proximitat d’una cursa, a la una del migdia són els trets d’un assassí en sèrie.

Patapam!!! L’últim! La sortida! Uns inicien la cursa conscients de l’inici de la mateixa i uns altres comencen a córrer ràpidament... per si de cas!

L’Home valent per davant i tots els altres per darrere. Ascensos i descensos. I retencions importants en els punts conflictius de la carrera. I l’home que era valent és superat contínuament pels altres corredors. Una vegada i una altra. Per corredors, per corredores i per algun caragol.

Fins a setanta corredors i corredores van anar avançant a l’home que havia perdut la valentia. Va perdre les forces. De manera immediata. De la mateixa manera que les perd el conegut protagonista de Bola de Drac, el Son Goku, quan li estiren la cua.

Però el Secretari, amb la tranquil·litat que el caracteritza i acompanyant el solsoní durant els primers compassos de la carrera, no es va donar compte de la situació de l’home fort (?) de l’Atlètic Santa Fe en aquesta dura prova.

Finalitza la prova. Ha estat com una llepada de sal. Com una bona llepada. I amb la mateixa mala cara. Carretera i manta.

Un home abatut és transportat en silenci per carretera. És retornat a la seva població natal. És un viatge salat. Sense una paraula. Sense un mot. Envoltats de silenci. I alguna excusa. En el dia que l'home va perdre la valentia.

Força (?) Atlètic!

Classificació general homes, Classificació general dones

PD: Podeu aprofitar aquest espai per a deixar missatges de suport a l'home que va perdre la valentia, però que encara no ha perdut la mala cara. La de la llepada de sal...