dimecres, 30 d’abril de 2014

Trans-Olianenca 2014. Sirenes.

Que porta el guió o no? La Trans-Olianenca, vull dir. Jo li poso, val més que en sobri. A veure, com anava això de les cròniques? Barrancs per aquí, barrancs per allà i les cròniques per fer. A fe de Déu, que a mi, no em tornaran pas a entabanar...

El passat cap de setmana es va celebrar la Trans-Olianenca, cursa de muntanya de més de setze quilòmetres celebrada a Oliana. I l’Atlètic Santa Fe hi va ésser present. I amb més públic que corredors es dóna la sortida puntualment, després d’unes paraules de l’Isidre Esteve. El tic-tac del despertador i una sirena final... Què ha passat? Ja s’ha lesionat, l’Home valent? Ah no! Encara no, la sirena indica la sortida.


Un, dos, tres, quatre, dinou. Quatre Atlètics que han pagat 19 euros (26,35 dòlars, 344,72 pesos mexicans o 521,93 corones txeques) per a poder participar a la cursa comencen a córrer amb el so de la sirena, perseguint els primers.

On aneu tant ràpid? Covards! Un circuit de senders que ressegueixen l’entorn d’Oliana de manera circular, van rebent el pas de tots els corredors. Lo President, lo Secretari, lo Sete i l’Home valent. I tots els altres.

Pujades i baixades, camins i corriols s'enllacen per formar un recorregut força entretingut. Els participants van avançant, alguns més ràpidament i uns altres més lentament, però tots amb l'objectiu d'anar escurçant el camí.

Ni-no, ni-no, ni-no! Una altra sirena? Deuen haver donat la sortida de la caminada... No! No és una nova sortida! És l’Home valent! Retirat amb l’ambulància després d’haver-se perdut per enèsima vegada. Una petita lesió al turmell. Més comèdia que lesió. 

I no poden posar sirenes, en el lloc de cintes, en la realització del marcatge del recorregut? És que l’Home valent, les cintes, no les veu...

Lo President arriba a Oliana amb un somriure a la cara després d’una bona carrera. I a pocs minuts arriba lo Secretari, provant un “Sprint Wilson” a la recta d’arribada per mesurar el seu estat de forma. A última hora arriba lo Sete, després d’haver pagat un excés de relaxació durant el llarg hivern. I el camió de KH-7 continua entravessat a l'arribada. Encara hi és de l'any passat o ha estat novament entravessat aquest any? Més que res, perquè molesta...

Les llàgrimes del lesionat, en sortir de la consulta mèdica, contrasten amb la satisfacció dels corredors que han aconseguit els seus objectius.

Un lesionat orgullós, publicant fotografies i comentaris sobre la cursa a les xarxes socials. Agraint els comentaris dels uns i censurant els dels altres, per tal de no ferir la sensibilitat de les seves fans.

Mentrestant, els participants de la caminada, amb altres membres de l'Atlètic Santa Fe, van finalitzant el seu recorregut, entre els crits i les paraules d'un grup d'animació entestat en fer ballar sevillanes al públic present. L'any vinent seria convenient la promoció de la sardana, que és més nostrada.

Per finalitzar, només ens queda desitjar-li una prompta recuperació i un entrenament menys intensiu al damnificat. Ni-no, ni-no, ni-no...

Força Atlètic!

PD: Novament volem agrair a la Fundació Isidre Esteve la tasca que està duent a terme en la millora de la qualitat de vida de les persones amb lesions medul·lars.

Classificació general, Classificacions categories

3 comentaris :

  1. El cronista es el mateix de sempre? Amb un porro de vi del tiol a sobre suposo....

    ResponSuprimeix
  2. Fot pinta de ser lo mateix...

    ResponSuprimeix
  3. Deu ser lo mateix, però sembla una mica oxidat

    ResponSuprimeix