Després de
l’escapada del Secretari durant el descens del barranc de l’Aubaga Negra,
esgarrapant amb els peus sobre la terra i els matolls per trobar una sortida
(inexistent?) del mateix i evitar el contacte amb l’aigua gelada, l’Atlètic
Santa Fe torna a fer acte de presència en una cursa de muntanya.
Funciona? Es llegeix bé? Un, dos, tres! Un, dos, tres...
Provant! Sí... Hola! És que ara fa tants dies que no hi ha crònica que provo si
funciona tot correctament. Veig que va bé, comencem...
Vall aïllada que ha
garantit la conservació del medi natural, la vall de La Vansa i Tuixent es
converteix anualment en l’escenari de la Vertical Arp, un quilòmetre vertical
que condueix a tots els participants des de la població de Sorribes fins al refugi
de l’Arp, situat a gairebé 2.000 metres d’alçada. Un entorn espectacular.
Verge vall que ha
estat poc alterada per la intervenció de l’home. I de la dona. Aquí, els
animals, encara gaudeixen de certa llibertat... Fins que un dia els abatrà
algun caçador que riurà divertit. Sigui un animal gran o petit, lleig o bonic.
I destruirà l’ecosistema
i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna vida i ho anunciarà presumit,
igual que el monarca desposseït.
Verge vall que
manté una estreta relació amb l’artesania. Nombrosos artesans produeixen
diversos productes, principalment alimentaris, en aquest indret. Formatges,
melmelades o herbes remeieres. És un territori artesà.
Aquest diumenge 29
de juny de 2014 però, la tranquil·litat desapareix amb l’arribada de la IV
edició de la coneguda cursa vertical, que congrega una vuitantena de corredors, alguns Atlètics entre ells.
Lo Lluís Roig, lo
Joan Vilana, l’Estevet, lo Secretari, lo President i l’Arnau Soldevila; enumerats
seguint un escrupolós ordre d’arribada invers. O sigui, enumerats de l'últim al primer a l'arribada, per aquells que no ho heu agafat a la primera...
Corredors amunt i
corredors avall abans de la sortida i després de la recollida dels dorsals,
escalfant. Explicació de la cursa i obertura del torn de dubtes i suggeriments
abans de la sortida. L’arròs serà amb conill, res de gambes que no estem a la
costa. No hi ha més dubtes? Pam!!!
I aquesta vegada sortosament no ha estat un caçador, ni un petard oblidat de la revetlla de
Sant Joan. Aquest espetec ha estat l’indicador de la sortida de la carrera.
Entre la flora i la
fauna, i després de deixar enrere l’asfalt, els participants inicien la dura
ascensió. El corriol exigeix una pujada en fila índia. Un darrere l’altre fins
a dalt. Els corredors van completant l’espectacular i cada vegada més exigent recorregut. És el final.
L’entrega de premis
es demora. El sorteig de regals, també. Els participants fan petar la xerrada.
S’acaben les paraules i fa fred. I l’arròs es passarà...
I marxarem, i
destruirà l’ecosistema i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna
vida i ho anunciarà presumit, igual que el monarca desposseït.
Força Atlètic!
S'ha baixat el rendiment de les croniques igual que les classificacions... força atlètic!!
ResponEliminaPer cert, molt bon paper del fill de l'estevet! Salut i... mes kms, seny, pit i COLLONS!!
Gran crònica Secretari ;)
ResponEliminai la cursa com va anar?
ResponElimina