dilluns, 30 de juny de 2014

IV Vertical Arp. Regne animal.

Després de l’escapada del Secretari durant el descens del barranc de l’Aubaga Negra, esgarrapant amb els peus sobre la terra i els matolls per trobar una sortida (inexistent?) del mateix i evitar el contacte amb l’aigua gelada, l’Atlètic Santa Fe torna a fer acte de presència en una cursa de muntanya.

Funciona? Es llegeix bé? Un, dos, tres! Un, dos, tres... Provant! Sí... Hola! És que ara fa tants dies que no hi ha crònica que provo si funciona tot correctament. Veig que va bé, comencem...

Vall aïllada que ha garantit la conservació del medi natural, la vall de La Vansa i Tuixent es converteix anualment en l’escenari de la Vertical Arp, un quilòmetre vertical que condueix a tots els participants des de la població de Sorribes fins al refugi de l’Arp, situat a gairebé 2.000 metres d’alçada. Un entorn espectacular.

Verge vall que ha estat poc alterada per la intervenció de l’home. I de la dona. Aquí, els animals, encara gaudeixen de certa llibertat... Fins que un dia els abatrà algun caçador que riurà divertit. Sigui un animal gran o petit, lleig o bonic.

I destruirà l’ecosistema i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna vida i ho anunciarà presumit, igual que el monarca desposseït.

Verge vall que manté una estreta relació amb l’artesania. Nombrosos artesans produeixen diversos productes, principalment alimentaris, en aquest indret. Formatges, melmelades o herbes remeieres. És un territori artesà.

Aquest diumenge 29 de juny de 2014 però, la tranquil·litat desapareix amb l’arribada de la IV edició de la coneguda cursa vertical, que congrega una vuitantena de corredors, alguns Atlètics entre ells.

Lo Lluís Roig, lo Joan Vilana, l’Estevet, lo Secretari, lo President i l’Arnau Soldevila; enumerats seguint un escrupolós ordre d’arribada invers. O sigui, enumerats de l'últim al primer a l'arribada, per aquells que no ho heu agafat a la primera... 

Corredors amunt i corredors avall abans de la sortida i després de la recollida dels dorsals, escalfant. Explicació de la cursa i obertura del torn de dubtes i suggeriments abans de la sortida. L’arròs serà amb conill, res de gambes que no estem a la costa. No hi ha més dubtes? Pam!!!

I aquesta vegada sortosament no ha estat un caçador, ni un petard oblidat de la revetlla de Sant Joan. Aquest espetec ha estat l’indicador de la sortida de la carrera.

Entre la flora i la fauna, i després de deixar enrere l’asfalt, els participants inicien la dura ascensió. El corriol exigeix una pujada en fila índia. Un darrere l’altre fins a dalt. Els corredors van completant l’espectacular i cada vegada més exigent recorregut. És el final.


L’entrega de premis es demora. El sorteig de regals, també. Els participants fan petar la xerrada. S’acaben les paraules i fa fred. I l’arròs es passarà...

I marxarem, i destruirà l’ecosistema i riurà enrogit, com un nen petit. I es cobrarà alguna vida i ho anunciarà presumit, igual que el monarca desposseït.

Força Atlètic!


3 comentaris :

  1. S'ha baixat el rendiment de les croniques igual que les classificacions... força atlètic!!

    Per cert, molt bon paper del fill de l'estevet! Salut i... mes kms, seny, pit i COLLONS!!

    ResponSuprimeix
  2. Gran crònica Secretari ;)

    ResponSuprimeix