dimecres, 6 d’agost de 2014

Vertical Vall de Lord 2014. El primer dels sagraments.

Un no el vol. L’altre tampoc. Un no vol que pugi en el seu cotxe. L’altre tampoc el vol aguantar durant el camí. La possibilitat d’entregar-li unes claus i que pugi tot sol amb un vehicle i els demés amb l’altre sobrevola com una idea justa però malèvola per la ment dels presents. Ningú diu res.

Aquesta petita discussió entre el President i el Secretari per a acomodar a l’Home Valent en un dels vehicles dóna inici a un viatge llampec a Sant Llorenç de Morunys, població que acull la segona edició de la Vertical Vall de Lord. Finalment s’imposa el poderós, i pujarà amb el Secretari. Ningú diu res.

Carretera de muntanya, estreta i perillosa. El President, que va per davant, fa rugir el motor del seu automòbil en cada recta, en cada corba. Deixant enrere l’olor de la gasolina. Deixant enrere l’olor de la goma cremada. Deixant enrere al Secretari, que intenta seguir-lo sense fortuna. Ziga-zaga, ziga-zaga. Ningú diu res.

Un cotxe estacionat al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid.

Aquesta bonica població, engalanada amb senyeres i estelades durant els dies previs a la celebració de la seva Festa Major, obre les portes a tots els participants. Avui fa goig, vestida de gala. Torna a lluir les joies i mostra els seus complements. Els més bonics.

Però el temps no acompanya. Fred i pluja. Tretze graus. L’Home Valent veu neu en els vorals dels carrers. Veu neu on els altres veuen pedra. Una forta pedregada ha caigut sobre Sant Llorenç de Morunys, i continua fent fred. I ara plou, ara no plou. Ara plou, ara no plou.

L’Òscar segueix esblanqueït, a causa de la marejada que ha patit durant el viatge. Massa corbes. Massa velocitat. El seu rostre pàl·lid pren el color de la samarreta que l’organització ha entregat a tots els participants. El Xavi està en bones condicions. El Joan, totalment recuperat de la petita lesió. I la perilla, molla. Impregnada d’aigua. El Joan és l’únic que escalfa sota la pluja.

I un nou Atlètic, natural de Sant Llorenç de Morunys, s’uneix a l’equip. Serà la primera cursa del Maurici Tarrés amb l’Atlètic Santa Fe. Continua essent un meló per obrir. Avui és el dia del seu bateig, el primer dels sagraments del cristianisme. L’aigua cau del cel sobre el seu cap. Sobre tots els caps.


A les 18:00 hores i sota una espessa teranyina que en aquest moment no deixa filtrar ni una sola gota d’aigua, s’inicia la carrera. El so de la sirena del camió de bombers de Sant Llorenç de Morunys avisa de la sortida.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final de la segona edició d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

La pluja torna a aparèixer abans de la finalització de la competició, remullant els esgotats corredors. Des de la Creu del Codó existeix una vista privilegiada de la Vall de Lord, avui limitada per les adverses condicions meteorològiques. Pel cel enteranyinat i per la intensa pluja.


El descens amb cotxe garanteix una dutxa ràpida i el canvi de roba. La possibilitat de gaudir d’aquesta dutxa agafa per sorpresa a més d’un. Curts de tovalloles i tovalloles curtes. Mala previsió.

Una tovallola de bidet per eixugar un home adult. Una tovallola de la mida d’un mocador per assecar el cos de tot un president. I la samarreta lliurada a tots els participants per eixugar-ne un altre. Diferents necessitats, diferents usos. Sort que hi havia paper de vàter als banys...

Entrega de premis. Una pinya, un meló i una síndria. No me’n sé avenir. Una pinya pel tercer, un meló pel segon i una síndria pel primer. Una pinya per la tercera, un meló per la segona i una síndria per la primera. I botifarra per tothom. No me’n sé avenir. Ningú diu res.

I el sorteig de regals? No hi ha sorteig? L’any passat hi havia sorteig de regals i aquest any, els participants, només han rebut aigua. L’aigua de la pluja, l’aigua del baptisme. Esperava, almenys, el sorteig d'alguna cirera. Ningú diu res.

I cervesa. El retorn a l’antiga taverna prohibida ha estat lleugerament decebedor. No existeix l’esvàstica amagada sota el símbol de la prohibició. No existeix el cartell que prohibeix les deposicions. Però es mantenen les mateixes ampolles sobre la barra, i es mantenen els dos dits de pols sobre les mateixes.

Fugida endavant. El Maurici, després del bateig i del magnífic resultat aconseguit, es queda a la taverna. Els cinc participants “ganxos” segueixen fins a Cambrils. La petita discussió per a acomodar a l’Home Valent ha tornat ha ésser guanyada pel poderós. Tres i dos. Noves dificultats per seguir el cotxe del President. Ziga-zaga, ziga-zaga. Parada i fonda, ben tips i cap a casa.

Força Atlètic!


Cap comentari :

Publica un comentari