La lluna plena,
amagada rere els núvols, intenta fer arribar algun raig de llum. Intenta
travessar els núvols i oferir la seva claror, per a poder resseguir el sender.
Per a poder retornar a l’inici del camí, un camí que hem deixat enrere
lentament.
L'anada fins aquí, sota la llum del sol, és fàcil i assequible. El sol ens hi ha portat a poc a poc, sense pressa i sense pausa. La tornada, enmig de la foscor i sota la poca claror de lluna impedida per les denses nuvolades, és més difícil i més compromesa.
L'anada fins aquí, sota la llum del sol, és fàcil i assequible. El sol ens hi ha portat a poc a poc, sense pressa i sense pausa. La tornada, enmig de la foscor i sota la poca claror de lluna impedida per les denses nuvolades, és més difícil i més compromesa.
L’encesa del conjunt de llumetes, però, ens ha de permetre desfer el sender. Una llumeta il·lumina minsament, però la unió de
les petites llums ofereix la claror. El conjunt de les llumetes ofereix la visió, la visió suficient per a resseguir l'itinerari. La claror
suficient per a no perdre mai la calma, i per esquivar les pedres que apareixen en el camí.
Enceses per evitar possibles
pèrdues i per mantenir la unió. Enceses per arribar. Enceses per acabar.
Enceses per retornar.
La Diada Nacional de
Catalunya arriba amb les llumetes enceses en plena Serra de Boumort, les
llumetes que ens acompanyaran fins al final. Les llumetes que ens portaran, totes juntes, cap al lloc d'on vam partir.
Força Atlètic!
Quins versos més bonics, ets un poeta, gairebé em cau una llàgrima i tot!
ResponElimina