dissabte, 13 de setembre de 2014

Sortida nocturna a la Serra de Boumort. Llumetes.

La lluna plena, amagada rere els núvols, intenta fer arribar algun raig de llum. Intenta travessar els núvols i oferir la seva claror, per a poder resseguir el sender. Per a poder retornar a l’inici del camí, un camí que hem deixat enrere lentament.

L'anada fins aquí, sota la llum del sol, és fàcil i assequible. El sol ens hi ha portat a poc a poc, sense pressa i sense pausa. La tornada, enmig de la foscor i sota la poca claror de lluna impedida per les denses nuvolades, és més difícil i més compromesa.

L’encesa del conjunt de llumetes, però, ens ha de permetre desfer el sender. Una llumeta il·lumina minsament, però la unió de les petites llums ofereix la claror. El conjunt de les llumetes ofereix la visió, la visió suficient per a resseguir l'itinerari. La claror suficient per a no perdre mai la calma, i per esquivar les pedres que apareixen en el camí.


Enceses per evitar possibles pèrdues i per mantenir la unió. Enceses per arribar. Enceses per acabar. Enceses per retornar.

La Diada Nacional de Catalunya arriba amb les llumetes enceses en plena Serra de Boumort, les llumetes que ens acompanyaran fins al final. Les llumetes que ens portaran, totes juntes, cap al lloc d'on vam partir.


Força Atlètic!

1 comentari :

  1. Quins versos més bonics, ets un poeta, gairebé em cau una llàgrima i tot!

    ResponElimina