dimecres, 21 de gener de 2015

Recull de les últimes excursions. Dues.

20 de desembre de 2014. Pedraforca.

El Xesco ens ha fet arribar una bona crònica. Li augurem un futur prometedor com a cronista de l'Atlètic Santa Fe. Aquí la teniu...

La nova secció d'Alta Muntanya de l'Atlètic Santa Fe s'ha estrenat aquesta setmana coordinada pel Secretari del Club (Això d'"Alta Muntanya" és un dir, ja que han aconseguit un cim dels Prepirineus de menys de 2.500 metres).

La setmana va començar amb força, amb sis valents preparats per assolir el cim del Canigó. El grup el formaven el Secretari, el President, el Lluís Roig, el Grapes, el Litos i el Xesco. De cop i volta el Secretari va tenir por de passar fred i es va retirar. Es veu que el fred li arruga la pell. Ja va demostrar ser un home de conviccions, va muntar la secció de Barranquisme... i a mig barranc es va escapar!

Degut a la mala previsió meteorològica es canvia el Canigó (on hi haurà mala visibilitat) pel Pedraforca. Què voleu que us digui... Anar al Canigó, fer dues hores de cotxe i una pujada amb neu de sis hores per arribar a dalt i no veure res... No val la pena! Avisen al Secretari del nou objectiu i ho torna a coordinar tot. Bé, tot? Canvia el nom del grup de WhatsApp... Tot i haver-hi anticicló previst, tampoc vol passar fred.

Dissabte a les sis del matí queden als Tres Ponts el President, el Grapes i el Xesco; fan un tallat i segueixen cap a La Seu per a recollir el Litos i el Lluís. Travessen el Túnel del Cadí, prenen un cafè a Saldes i arriben al mirador de Gresolet, on comença l'ascensió.

Que bé! El Xesco ens ha portat piolets, grampons, arnès i casc per a tots! Tot a punt! Bé, tot excepte les seves botes! Es veu que les seves botes s'han quedat fent un altre cafè als Tres Ponts. Haurà de pujar amb bambes. L'últim model de Decathlon de 15 euros.

Enfilem cap amunt, passem el refugi i cap a Coll del Verdet. El Grapes no acaba d'anar bé i el "Presi" li subministra una droga que porta. Es refà en un instant. Es veu que el "Presi" té influències en segons quins mercats.

Anem pujant i sembla que al Lluís li ha anat bé això de fer curses! Comencem la grimpada. Arribem a dalt del cim Nord. Un en màniga curta i un altre amb més capes que una ceba. Després d'una baixadeta tornem a pujar i amb els grampons a la motxilla arribem al cim del Pedraforca.


Quin luxe! Només nosaltres i dues persones més al cim del Pedraforca! Dura poc, ja que al cap de poca estona arriba una escola. 1, 2, 3, 4... 45, 46, 47... 87, 88, 89... Marxem! No s'hi cap!

Baixem per la tartera i el Xesco aprofita les seves bambes de contacte per baixar per la neu. Els altres baixen pels rocs. Arribem al cotxe, parem a prendre una cerveseta a Saldes i cap a casa que no ha estat res.

PD: La pròxima, i a petició del Litos, serà al Cadí. Encara que amb l'abrigat que anava avui, al Cadí semblarà el ninot de Michelin.


17 de gener de 2015. Les Bulloses.

Aquesta crònica la faré jo mateix en un moment, que el Xesco ja s'ha cansat. Ja va néixer cansat... No sóc pagat amb diners. Ho sents, "Presi"? Que dic que no sóc pagat amb diners! A veure si sona la flauta...

El passat 17 de gener, i substituint l'excursió prevista a Cambre d'Aze, quatre persones es preparen per anar a fer raquetes de neu a Les Bulloses. El Xesco, el Grapes, el President i el Secretari.

El mal temps i l'augment del risc d'allaus en la zona prevista inicialment obliga a un canvi a última hora. Ni grampons, ni raquetes... Ni temps per a poder informar a tots els socis del canvi efectuat.


Tot i haver-hi gruixos de neu importants en algunes zones, ningú utilitza les raquetes. Haurem de creuar per sobre d'aquest llac gelat? Tres es fan els valents. El Secretari, home de seny, no. Rialles i bromes dirigides cap a la figura del Secretari. Un petit soroll sota els peus les neutralitza en un segon. Campi qui pugui. Riu bé qui riu darrer.


Resseguint unes petjades matineres, l'expedició perd el nord. El nord, el sud, l'est i l'oest. I sense raquetes. Neu fins als genolls. Alguna caiguda. Alguna de graciosa i alguna de seriosa. Les del Secretari són les gracioses. Les de la resta de components són les serioses. 

Retorn per la carretera nevada. Alguna patinada. Quatre rialles. Parada i fonda a la capital de la Cerdanya. I cadascú cap a casa seva.

Força Atlètic!

PD: Vull agrair al Xesco la confecció de la seva primera crònica, que narra l'ascens al Pedraforca. Espero que en compleixis moltes més.

Cap comentari :

Publica un comentari