Un camí en mal estat que acaba a
l’infinit barra el pas a tots els caminants. Els deixa a les portes de la
immensa Serra de Boumort, un Espai d’Interès Natural Nacional d’una riquesa
faunística impressionant que forma part de la Reserva Nacional de Caça de
Boumort. Cérvols, isards, galls fers, cabirols, daines, voltors, trencalossos,
àguiles...
En aquest espai conviuen en
harmonia, allunyats del desig de sang dels toreros catalans (els caçadors de la zona), assassins (alguns)
de tots els éssers vius. De tots. Irrespectuosos (alguns) amb el medi ambient i
amb totes les legislacions vigents. Amb totes. Promotors (alguns) del
trencament de tots els ecosistemes. De tots.
I contrasten amb l’amor per la
fauna i amb el respecte per l’entorn. I amb la imatge del salvament d’un ocell
amb una ala trencada. Els pols oposats de la convivència. Els pols oposats de
la Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors. Tan iguals,
tan diferents.
El creuament involuntari de la
delimitació imaginària de la Reserva de Caça de Boumort pot acabar amb la vida
d’un animal innocent. De qualsevol ésser viu innocent. I ho tornaré a repetir
(per si no ha quedat prou clar). De qualsevol.
Amb la seguretat de conviure
exclusivament amb la flora i la fauna de la zona, la tranquil·litat s’apodera
de les úniques persones presents a la serra, creiem. Dotze persones
insignificants en un entorn extraordinari de prats i boscos de pins. Dotze
persones amb els mateixos drets que tota la resta d’éssers que habiten aquest
indret. Una escopinada en un oceà.
Atordides per tan gran espectacle
natural, van immortalitzant els moments més
especials. Els més grans paisatges i els més grans fets...
La boira es va estenent creant
una densa teranyina que no deixa filtrar els raigs de sol. La visibilitat és
menor. El flanqueig del pas comptador, utilitzat en el passat per esbrinar si
el ramat continuava mantenint la totalitat de les ovelles, dictarà sentència.
En fila índia. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze,
dotze.
El cap del Boumort nou i el cap
del Boumort vell. El cim més elevat de la serra. Sensació de llibertat, de
poder volar. Res és impossible. És a prop, el final.
L’aire fred allibera el pic de vida humana en poca estona. Dos galls en un galliner,
coneixedors absoluts de la Serra de Boumort. I la Bòfia, un forat immens i
amagat entre els boscos de pins, molt difícil de trobar. Amb indicis de joc
brut, un buit gegantí apareix per sorpresa mostrant tota la seva majestuositat.
Però la sorpresa final és la perillosa tartera que desemboca en el conegut pou de gel. El manteniment de l’equilibri
sobre la delicada corda de la vida, que ara és un fil molt prim, es complica. Dotze
trucades. Dotze assegurances de vida.
Plegant les mans i de genolls.
Algun Parenostre. Algunes queixes i alguns insults. Alguns de forts. Amb els
ulls tancats i sense pensar. Res és impossible. Cap avall i fins a la sortida. Fins al final. La fortuna permet continuar
mantenint l’equilibri sobre la corda, ara més gruixuda. Sobre la vida.
Sense veure un pou i sense veure el
gel. Moltes vides en joc per accedir a una petita cavitat en una roca, que
contrasta amb l’enorme Bòfia. Tan iguals, tan diferents. Els pols oposats de la
Serra de Boumort. Trencadors de vides i trencadors de cors.
Força Atlètic!
tant bona l'excursio com la cronica, a la mateixa alçada ....força atletic !!!
ResponElimina