A les set del
matí, els excursionistes ja estaven al peu del canó, a punt d’agafar els cotxes en direcció a la Cerdanya, amb la mateixa il·lusió d'un nen que fa la primera
comunió. L’expedició va tirant sense pausa en direcció a Meranges i segueix pujant fins a arribar al refugi de Malniu. Allà, un home molt abrigat baixa corrent per cobrar-los els
tres euros que costa l'aparcament de cada un dels quatre cotxes.
La cosa pinta malament,
però en posar els peus a terra, el vent i el fred fa que la desesperació
s’apoderi dels "alpinistes". Després d'un petit esmorzar en el mateix refugi, decideixen abandonar l'excursió. Adéu Puigpedrós! Fins aviat!
A grans problemes... grans solucions. Una altra excursió per no tornar-se’n a casa
amb la cua entre cames. Tres euros pels cotxes que han estat aparcats durant deu minuts. Avall (perquè fa baixada).
Fins a Riu de
Cerdanya i després cap al Refugi del Serrat de les Esposes. Són les 11 del
matí. Comença la caminada. Una volteta apta per a tothom, des de padrins de noranta anys fins a coixos de tota mena. Abans de la una ja estaven de tornada.
Els cuiners ja tenien el foc fet. Al cap d’una estona van fer un bon dinar. Amanida, carn a la brasa i meló. Què més es pot demanar?
Podem considerar
l’excursió al Puigpedrós com un fracàs? Rotundament no! Ningú es va fer mal, la
canalla s’ho va passar bé i la carnada va ser un èxit. No va sobrar res.
Us deixem l'enllaç a la galeria fotogràfica...
Força Atlètic!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada