*L'Atlètic Santa Fe us comunica que ha contractat els serveis d'un nou cronista. El nou cronista ha rebutjat ofertes importants de grans clubs esportius per a poder ésser part activa de l'Atlètic Santa Fe. De moment no en desvetllarem la seva identitat, ja que aquest fet podria posar en perill la seva integritat física i moral. Molta sort, nou cronista!
Vertical Quiri 2015. Des de l'altre costat.
Els tres protagonistes eren a Noves de Segre a quarts de vuit del
matí, carregats com a rucs. Dos ordinadors, una impressora, una caixa plena de
números, un grup electrogen… Van començar a muntar la paradeta i a les vuit en
punt una colla de gent, gairebé fanàtica, ja demanava quin era el seu dorsal. Com
et dius? Peláez. Dorsal 16, el teu pare ha de signar l’autorització. I tu?
González. A veure, número de llicència... Dorsal 289. Jo em vinc a inscriure. Doncs
tu més car, per no haver-te inscrit abans.
Mentre això passava, dos dels nostres herois agafaven el
4x4 i enfilaven amunt. L’últim tros, caminant. Amb el grup electrogen a l’esquena, un. L’ordinador i una cadira, l’altre. En
arribar a dalt, vells coneguts. Hola Germán, com va? I l’Agustí amb la seva
càmera de fotos. Fem una prova per passar les dades amb l’Internet del
mòbil. Sí, ho provo. Sembla que va bé... Ara no sé què passa. Abans ho he
fet i ara no va. Ja està. Tot Ok.
La canalla ja surt! Introdueix l’hora a l’ordinador. Al cap
de poca estona, comencen a arribar nens, de 8 o 9 anys! Pobrets, tan petits. I entre nen i
nen, algun caminador. Tolon, tolon! Alerta! Que ja arriben
els primers! Lo 106, diu un. Ok, diu l’altre. Ok, diu l’àrbitre de la FEEC, que
també voltava per allà. Lo 290! Ep, els primers homes! Lo 44 i lo 57 arriben
agafats de la mà! Quin poso primer? L’àrbitre diu que només en pot guanyar un.
Lo 61! Ja tenim el podi femení. Lo 90!, lo 41!, lo 97!. Los d’Organyà no
arriben! Els nostres amics començaven a estar una mica amoïnats. Lo 94!, lo 79!, lo Xavi Alet! Lo Xavi Alet? Quin número té? Lo 207! Sembla cansat, quina
calor! Quin temps he fet? 47’43”. No em distreguis que en van arribant més. Lo segon "atlètic" en arribar va ser lo Jordi Vilana. Bé, Jordi, bé! I després tres de
patac; lo Joan Vilana, l’Òscar Albós i lo Frank Silla! Encara en falten dos, diu un. Espero
que no els hi hagi passat res. Lo Jordi Alet m’extranya, ja que està molt fort... Potser ha patit una "pàjara". Calla, que ja arriben! Amb lo Lluís Roig trepitjant-li els
talons. Molt bé, nois. Ja hi som tots!
Arriba el darrer i els nostres protagonistes agafen els
trinquets i cap avall. Mengen una mica de xocolata i formatge a l’avituallament
de baix i pugen al 4x4 amb l’àrbitre de la FEEC, un noi de les Terres de l’Ebre
prou trempat. Al local social de Noves es retroben amb l’altre company. Ha anat
tot bé? Aquí baix marxava la cobertura, però al final ho he pogut rebre. Bé
nois! Una altra vegada tot ha sortit segons el previst! Entrepà de botifarra i
cap a Organyà.
Molt bona aquesta crònica des del "costat fosc"
ResponEliminaA la afoto se us veu molt estressats...
ResponElimina