VII Arruix de Santa Fe. El món sota els peus.

Com una secta del judaisme, el cristianisme es va originar durant el segle I, fa més de 2.000 anys, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret.

Després del Concili de Jerusalem, els primers seguidors de Jesús, originalment jueus segons la tradició cristiana, per revelació de l’Esperit Sant, van acceptar a totes aquelles persones que no eren jueves a la fe cristiana. Alguns apòstols van ésser els encarregats d’estendre l’evangeli en diverses regions de l’Imperi Romà i en menys de tres segles van aconseguir una gran penetració a Europa.

La fe, l'assentiment ferm de la voluntat a una veritat basada exclusivament en la revelació divina és la base del cristianisme. La fe en les creences, la fe en la mort i en la resurrecció de Jesús de Natzaret, la fe en la seva obra. Santa Fe, personificada juntament amb l’esperança i la caritat. Tres germanes convertides en màrtirs.

Santa Fe va ésser perseguida pels infidels i el poble descregut va llençar pedres a la Santa de la muntanya d’Organyà. Santa Fe les aturava amb les mans i les deixava caure a terra, deixant la marca dels seus dits en totes elles. Pedres gravades amb les seves precioses mans, belles estampes que encara avui reposen escampades entre la vegetació de la coneguda muntanya que protegeix la vila d’Organyà.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita, el camí que acaba a la creu. El camí que s’amaga entre les plantes i els arbres, vorejant la roca que s’alça imponent sobre la densa vegetació i que apareix per sorpresa. És la roca que alberga l’ermita. És la roca que alberga la creu.

I a cada pas és més a prop, un instant és l’infinit. Santa Fe espera allà dalt. Santa Fe sempre és a dalt. Santa Fe és a l’ermita, sobre la roca, vora la creu.

La pell de gallina i el cap serè en arribar fins a l’ermita, en arribar fins a la creu. Com arribar a tocar el cel i tornar a baixar. Una pluja de sensacions envaeix els cossos de totes les vides, i els cinc sentits. Des de la balconada, amb la mirada perduda i el món sota els peus.

Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... i respirar. Una parada en el temps sabent que la vida continua allà baix, al fons de la vall. A la resta de l’univers.

L’ombra de la muntanya va cobrint la vila d’Organyà amb el pas de les hores, com una gran nuvolada, com un immens rellotge de sol. L’ombra de la muntanya sobre la vila mou el temps, és el rellotge que marca les hores.

La muntanya amaga el sol lentament. Les sensacions segueixen a dins i la Santa sobre els caps. Santa Fe encara és a dalt. Santa Fe sempre és a dalt, sobre la roca, dins de l'ermita. En el mateix lloc on el temps s'ha parat, amb el món sota els peus.

Força Atlètic!

bombersorganya.cat/arruix