Una carta amenaçadora lligada a
un pedra tosca (“pumicita” per aquells més refinats) va trencar el vidre d’una
de les finestres de les dependències del quarter general de l’Atlètic Santa Fe, la passada mitjanit. En una hora imprecisa entre tres quarts de mig de... Ai!
En una hora imprecisa entre tres quarts i mig de quatre i un quart de mig de...
En una hora imprecisa. El
president es va aterrir i es va refugiar sota la taula del seu despatx buscant
protecció. El secretari no, que és més valent.
La pumicita tenia forma de
caragol i gust de tosca. De la Font Bordonera. Formada l’any 1299. La carta
anava acompanyada d’una petita nota de color blanc, escrita a mà. La nota
contenia el text: “Qui ha escrit aquesta
mentida?”. Amb lletra de metge i tinta blavosa. Un “Bic Naranja”, crec.
En obrir cuidadosament la carta
va aparèixer...
Bordonera és d’Organyà.
El comte de Sallent i la seva esposa tenien una filla que va tenir la
desgràcia de quedar-se cega. Després d'esgotar tots els mitjans que tenien al
seu abast per guarir la filla, van prometre que donarien la font Bordonera, de
la qual eren senyors, a Santa Maria d'Organyà si la seva filla hi tornava a
veure. La filla, Bruniselda, va recuperar-se en un tres i no res, però
l'alegria els va fer oblidar la promesa feta. La jove perdé de nou la visió i
els seus pares, penedits de tot cor, van renovar la promesa, i no solament
això, sinó que van conduir l'aigua fins als seus peus, amb la qual envoltaren
el cambril. Aleshores la filla dels comtes va sanar definitivament i no li va
tornar mai més la ceguesa que fins llavors tant els havia fet sofrir.
Malgrat tractar-se d’una llegenda, hi ha la còpia d’una escriptura
antiga que podia estar relacionada amb aquest fet. Segons el document esmentat,
amb data 15 de juny de l’any 1299, es formalitzà la donació de l’esmentada font
per part del senyor Arnau de Sallent i la seva muller, senyora Sància, a nostre
Senyor i a Santa Maria d’Organyà, així com als canonges presents llavors i als
que hi hauria en l’esdevenidor.
Es desconeix l’autoria de la
carta, que no anava firmada. Existeixen tres línies d’investigació. Una d’elles
apunta a una empresa de neteja de la mateixa població. La segona apunta a una cèl·lula
terrorista. I la tercera apunta a “La Veu d’Organyà”.
Línies d’investigació enumerades
seguint un estricte ordre. Un estricte grau de risc. De perillositat.
Alguns dels peregrins del
recentment estrenat camí vell de les Valls d’Aguilar també podrien estar
implicats en aquest afer. Tots sospitosos. Tots.
El camí vell de les Valls d’Aguilar.
Un camí que uneix tots els pobles de les Valls d’Aguilar. Tots. Argestues,
Bellpui, Berén, Biscarbó, Els Castells, Castellàs, Espaén, La Guàrdia d’Ares,
Junyent, Miravall, Noves de Segre, Taús i Trejuvell. Línies esborrades dels
mapes. Un pas enrere. Un pas endavant.
Força Atlètic!
Jo crec que va ser La Veu. Casi segur vamos......
ResponElimina