La Carrerada del Tosserol. Bordonera de Nargó.

Moltes felicitats, nargonins i nargonines. Massa aigua, però la meva més sincera enhorabona. Aquesta vegada ens heu passat la mà per la cara. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul.

Ens heu donat una lliçó brillant. Una lliçó de responsabilitat i de dignitat. Una lliçó de generositat. Una lliçó de vida. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó.

Les coses es poden fer de dues maneres. Totes les coses es poden fer dues maneres. Només de dues. Ni més ni menys. Es poden fer bé i es poden fer com nosaltres. Vosaltres ho heu fet bé i nosaltres... Com ho hem fet nosaltres?

Les mateixes vacants a l’escola i dos processos diferents per a cobrir aquestes vacants. Igualtat d’oportunitats, concurs públic, publicació de les bases. Procediment exemplar (http://collnargo.ddl.net/novetats.php?id=19774&id_seccio=). Coll de Nargó. Segle XXI. Any 2015. 

Sense igualtat d’oportunitats, sense concurs públic, sense publicació de les bases. Organyà. Segle XXI. Any 2015. Organyà 2.0. Segle XXI. Any 2015. Organyà no és català.

Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

I La Carrerada del Tosserol? No té mesura. La població de Les Masies de Nargó es va convertir en la turística capital del Vèneto durant unes hores. Aigua per tot arreu. En garrafes i gots, en lloc de canals. Aigua aquí, aigua allà. “Maquíllate, maquíllate. Un espejo de cristal y mírate, y mírate”... Ai!

Però el mèrit és compartit. Jo penso que el mèrit també és nostre, que després de tres anys denunciant el dèficit d’aigua de boca pels corredors hem aconseguit una proesa. Un miracle. Un aplaudiment pel nostre cronista. A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Estem d’acord o no estem d’acord?

I Bordonera és de Nargó. Tenen raó. I quan tenen raó ho reconec. Bordonera és de Nargó. I si no ho veieu clar, mireu el mapa. Els “ganxos” de Déu. O del Cèsar. O de Déu...

Ah! I una última cosa, amics de Coll de Nargó. Res, que sou molt bona gent, molt ben parits... i que quan pugueu hauríeu de netejar els lavabos de la vostra font, que estan força deteriorats i bruts. També hauríeu de substituir les taules i els bancs, que estan malmesos. I tallar l’herba un parell de dits i desbrossar els vorals del camí. Un manteniment mensual seria suficient, penso. Que una mica “deixadots” si que sou...

La meva més sincera enhorabona. Em trec el barret. Em trec els pantalons. Em trec els calçotets i em giro de cul. Només ens queda la modèstia i un aplaudiment ben fort. Molt fort. S’hauria de sentir des de Coll de Nargó. Gràcies per la comparació. Gràcies per tot, companys.

O potser tot ha estat un miratge?

Força Atlètic!

Signat,

Anònim.

PD: Odio la gent que no dóna la cara.

Classificació absoluta La Carrerada del Tosserol