L’home dels nassos arriba primer
a Oliana. Potser viu a Oliana. Personatge mitològic català que té tants nassos
com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Però només és
visible l’últim dia, ja que té un sol nas i pot ser qualsevol persona. La
innocència de la mainada, que corre per veure’l passar.
A Oliana també corre la mainada.
A Oliana corre tothom. A Oliana apareix el dia que els hi dóna la gana. Amb cinc
nassos aquesta vegada. A Oliana corre tothom. Espantats. Cinc nassos. Segurament
el cotxe que hi havia al mig d’un carrer estret proper a la sortida era seu. És
un malparit, com l’home del sac. Jo no el vaig veure.
L’home del sac vaga pels carrers a
la recerca de nens perduts. És un personatge de la cultura popular que fa por a
les criatures. Segresta els nens i els fica dins del sac. Espanta. La imatge
d’un drapaire amb el sac a la ment. Present en diversos països del món. Països
llunyans i distàncies molt llargues que recorre a peu, com l’home valent. Jo no
el vaig veure.
L’home valent, com l’home del sac
però sense el sac. Com l’home dels nassos però sense els nassos. L’home més
fort del món però sense el món. A la muntanya i a peu. Sempre a peu. Tothom el
veu. Tothom el mira. No surt mai i el món el veu. Jo no el vaig veure.
Invisible amb el món sota els peus.
L’home invisible que ben vestit es
pot veure. Aquell home que entra a les cases del poble i que no pot ser vist.
Aquell home que fuig als turons i pot trobar el llop. Aquell home que jo no
vaig veure.
I el sol que sempre surt i el món
no el veu. A Oliana sempre surt i ningú el mira. Darrere la boira roman amagat,
com l’home del sac. Sense boira per la cursa. Esplèndid dia per a rebre a tots
els homes. A totes les dones també. Encoberta primavera a les portes de fi
d’any. Femenina primavera nadalenca que ha trencat el gebre de la matinada.
Serps de colors que onegen sobre
l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a
l’inici del camí. Homes i dones. L’home dels nassos, l’home del sac o l’home
valent.
L’home llop que es transforma en
una nit de lluna plena. Un criatura llegendària universal. Un home amb la
força, l’astúcia o la rapidesa d’una bèstia. La desgràcia de les persones que
es creuen en el seu camí. Molt gran. El nas, la boca o les orelles. Jo no el
vaig veure.
L’home de les orelles que té
tantes orelles com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Menys
popular que l’home dels nassos. O que l’home del sac, l’home valent o l’home
llop. L’home que apareix un parell de dies abans d’acabar l’any i que pot ser
qualsevol persona. Jo no el vaig veure. Tampoc el vaig veure però potser hi
eren tots, i no només l’home dels nassos que tenia el cotxe en el carrer estret.
L’home valent que reuneix les
característiques de tots aquests homes. Totes. L’home que pot ser qualsevol
d’aquests homes. L’home que va arribar darrere de cinc homes. Com els cinc
nassos de l’home dels nassos. El d’Oliana. Té nassos. Jo no el vaig veure.
Xocolata desfeta sense coca. Com
un dia de fi d’any sense l’home dels nassos o una nit de lluna plena sense
l’home llop. Com una trapelleria sense l’home del sac o com el trenta de
desembre sense l’home de les orelles. Com un dia sencer sense veure a l’home
valent corrent, l’home que reuneix els atributs de tots aquests homes. L’home
que hauria de ser el més fort del món. I les dones?
Força Atlètic!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada