dimarts, 29 de desembre de 2015

Cursa dels Nassos d’Oliana 2015. L’home.

L’home dels nassos arriba primer a Oliana. Potser viu a Oliana. Personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Però només és visible l’últim dia, ja que té un sol nas i pot ser qualsevol persona. La innocència de la mainada, que corre per veure’l passar.

A Oliana també corre la mainada. A Oliana corre tothom. A Oliana apareix el dia que els hi dóna la gana. Amb cinc nassos aquesta vegada. A Oliana corre tothom. Espantats. Cinc nassos. Segurament el cotxe que hi havia al mig d’un carrer estret proper a la sortida era seu. És un malparit, com l’home del sac. Jo no el vaig veure.

L’home del sac vaga pels carrers a la recerca de nens perduts. És un personatge de la cultura popular que fa por a les criatures. Segresta els nens i els fica dins del sac. Espanta. La imatge d’un drapaire amb el sac a la ment. Present en diversos països del món. Països llunyans i distàncies molt llargues que recorre a peu, com l’home valent. Jo no el vaig veure.

L’home valent, com l’home del sac però sense el sac. Com l’home dels nassos però sense els nassos. L’home més fort del món però sense el món. A la muntanya i a peu. Sempre a peu. Tothom el veu. Tothom el mira. No surt mai i el món el veu. Jo no el vaig veure. Invisible amb el món sota els peus.

L’home invisible que ben vestit es pot veure. Aquell home que entra a les cases del poble i que no pot ser vist. Aquell home que fuig als turons i pot trobar el llop. Aquell home que jo no vaig veure.

I el sol que sempre surt i el món no el veu. A Oliana sempre surt i ningú el mira. Darrere la boira roman amagat, com l’home del sac. Sense boira per la cursa. Esplèndid dia per a rebre a tots els homes. A totes les dones també. Encoberta primavera a les portes de fi d’any. Femenina primavera nadalenca que ha trencat el gebre de la matinada.

Serps de colors que onegen sobre l’entorn per tancar el cercle. Companys de viatge per tornar. Per acabar a l’inici del camí. Homes i dones. L’home dels nassos, l’home del sac o l’home valent.

L’home llop que es transforma en una nit de lluna plena. Un criatura llegendària universal. Un home amb la força, l’astúcia o la rapidesa d’una bèstia. La desgràcia de les persones que es creuen en el seu camí. Molt gran. El nas, la boca o les orelles. Jo no el vaig veure.

L’home de les orelles que té tantes orelles com dies té l’any. O com dies li queden a l’any, diria jo. Menys popular que l’home dels nassos. O que l’home del sac, l’home valent o l’home llop. L’home que apareix un parell de dies abans d’acabar l’any i que pot ser qualsevol persona. Jo no el vaig veure. Tampoc el vaig veure però potser hi eren tots, i no només l’home dels nassos que tenia el cotxe en el carrer estret.

 

L’home valent que reuneix les característiques de tots aquests homes. Totes. L’home que pot ser qualsevol d’aquests homes. L’home que va arribar darrere de cinc homes. Com els cinc nassos de l’home dels nassos. El d’Oliana. Té nassos. Jo no el vaig veure.

Xocolata desfeta sense coca. Com un dia de fi d’any sense l’home dels nassos o una nit de lluna plena sense l’home llop. Com una trapelleria sense l’home del sac o com el trenta de desembre sense l’home de les orelles. Com un dia sencer sense veure a l’home valent corrent, l’home que reuneix els atributs de tots aquests homes. L’home que hauria de ser el més fort del món. I les dones?

Força Atlètic!


Cap comentari :

Publica un comentari