diumenge, 29 de maig de 2016

VIII Arruix de Santa Fe. Aquella mateixa data.

Un cercle vermell en el calendari, encara de paper per aquelles persones més tradicionals. Aquelles persones clàssiques i melancòliques que encara fan el camí a peu. Aquelles persones que donen un pas enrere per fer-ne dos endavant. Aquelles persones que tornen a fer els camins dels nostres padrins. Els camins de les bèsties.

Aquelles persones altruistes i treballadores. Aquelles persones que fan la feina sense esperar res a canvi. Aquelles persones que converteixen la idea en una realitat. Aquelles persones que desafien el temps i no tenen por de res. Aquelles persones extingides. Aquelles bones persones.

Aquelles bones persones que, un dia indeterminat de fa molts anys, van marcar una data en el calendari. Aquelles persones que van aconseguir que cada vegada més individus marquin aquella data en el calendari, de paper reciclat. Aquella mateixa data dins un cercle vermell.

Una gran festa. Una fila de colors infinits desfilant fins a l’ermita de Santa Fe. Un retrocés en el temps. El camí que va marcar Jacint Verdaguer un dia de juliol de 1883, aquell camí de la llibertat. I aquella mateixa data.

Pedres trepitjades per infinitat de persones que ressegueixen el camí que acaba a l’ermita. El camí que acaba a la creu. Mai abans havia vist tantes persones durant el recorregut. Aquelles persones encarregades d’impulsar els corredors fins a dalt. Fins al temple, fins a Santa Fe, fins al final. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

La pluja no gosa espatllar la jornada. La pluja només remulla els corredors quan necessiten una mica d’aigua per refer les forces i arribar fins a la balconada que desemboca en un entorn sumptuós. Aquella vista espectacular. Una única pluja de sensacions. La Santa que ens protegeix i aquella seguretat. Els pèls de punta i la pell de gallina. I aquella mateixa data.

Una parada en el temps. Tancar els ulls i seguir veient. Escoltar, olorar, tocar... respirar. I el vent del cim. És l’aire de la llibertat. És l’aire que acompanya els corredors. És aquell aire tan nostrat. És aquell aire tan preuat. El vent del cim que para el temps i observa la vida, en aquella mateixa data.

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.


Gràcies a tots els qui heu convertit aquest somni en una realitat. Gràcies a tots els participants i a totes aquelles persones que ho heu fet possible.

Gràcies a totes aquelles persones que van aconseguir fer la pujada una mica més suau només amb la seva presència i els seus crits. Els pèls de punta i la pell de gallina. Un milió de gràcies i el meu més sincer agraïment, també us el mereixeu.

Ah! I gairebé se’m passa per alt! En aquella mateixa data em vaig sentir més orgullós que mai d’aquest CLUB! El nostre CLUB. En aquesta mateixa data. Avui més fort que mai...

Força Atlètic!!!

I en aquella mateixa data Santa Fe tornava a estar preciosa. Preciosa com sempre, preciosa com mai.

Classificacions i galeria multimèdia

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada