No me'n recordo de l'última crònica que va escriure un invitat. I això que sempre hem deixat les portes obertes a rebre les cròniques de tots els corredors. Per fi, avui, arriba una nova crònica d'un enviat especial de l'Atlètic Santa Fe al XXXVI Cross de Primavera de La Seu. I us tornem a recordar que ens podeu enviar les vostres cròniques de les curses que realitzeu i les publicarem. El cronista oficial comença a estar esgotat...
Aquest diumenge 8 de maig a la comarca de l’Urgellet no
només hi va haver la Vertical Quiri. També es va celebrar lo XXXVI Cross de
Primavera de La Seu, que no són pocs.
Ja és mala sort (on sort no té perquè ser
organització/previsió) que pocs esdeveniments esportius que hi ha a la comarca, diferents de lo bàsquet o
lo futbol (bé... de futbol només més avall de la Reula), els facin coincidir lo
mateix cap de setmana. Com diuen a la Meseta, "lo bueno si junto y al mismo
tiempo, dos veces bueno".
Bé, doncs a lo Cross de Primavera, màxima expressió actual
de l’atletisme de base a la comarca (per sort ja no l’única, ja que l’Arruix
pels xics està agafant embranzida), també hi van haver les noves generacions de
l’Atlètic. Que constin al nostre corresponsal hi havia lo Sadu xic (que es diu
Sadu) i lo Joui xic (que es diu Genís). Diuen que també hi havia lo Roger, lo
fill de lo Jordi i la Rosa... però és que lo corresponsal és una mica free-lance
i només es fixa en el que li interessa (o això, o que no li agrada fer extres).
radioseu.cat
Sota un cel amenaçador de patac d’aigua, a la cursa de P-5, lo Sadu va fer una sortida de menys a més. De seguida va avançar posicions per
mantenir-se gairebé durant tot lo passeig en quarta posició, per rematar la feina a
l’Andria i entrar tercer a la meta. Cal destacar que en aquesta cursa vam
descobrir un talent ocult, o millor dit, oculta. La Laura, la mare de lo Sadu, que
va fer uns sprints que ni la Marion Jones. A més, va fer doblet en participar
en la cursa sènior acompanyant a lo Sadu gran, que hi va participar per acabar
de perfilar l’estat de forma per afrontar la pujada definitiva a veure la Santa. Davant de tal exhibició, creiem que és lo moment perquè s’apunto a lo club i tasti ja les
mels de l’alta competició.
L'enviat especial al Cross de Primavera. Foto d'arxiu.
Al cap de 10 minuts sortien los xics de P-2, on lo Genís amb
la samarreta de la Llar d’infants (abans
es deia Guarde) enfundada, emulant a lo seu cosinet valencià, va fer també una
cursa de menys a més... En efecte. La por escènica el va captivar en lo moment
del "pistoletasso", quedant-se una mica “ressagat” (li’n diríem endarrerit), més
aviat paradet... ah, que no era això... que va ser la llebre que li va fallar
(era la mateixa que feia de reporter, que vol fer "pluriempleo" i ja sabem que no hi posa massa empenyo en lo que li manen). Per sort, es va
resoldre lo malentès i també va efectuar una remuntada gens menyspreable.
I fins aquí és tot lo que lo reporter mandrós va poder
captar amb la seva mirada objectiva abans de mullar-se. La resta seria ciència
ficció.
Esperem explicar-ho de nou l’any vinent. Llàstima, això si,
que de cròniques de trobades atlètiques de xics només les puguem fer a la primavera.
Salut i quilòmetres.
Autor: Jordi Garcia "lo Joui"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada