Atenció a totes les unitats! Recepció de crònica! Recepció de crònica! Gentilesa del Pere Roy...
Hem fet el cim del Canigó. I no ho hem fet com ho fa la majoria, l'hem fet nocturna. Hem sortit de Coll de Jou a les 23:55 i hem fet el cim a les 6:02, amb uns 1700 metres de desnivell per un recorregut de 12,5 km. Per tant, un recorregut de 25 km en un temps d'onze hores.
L'experiència ha estat extraordinària, en el transcurs de la nit hem pogut veure la fauna salvatge, sobtada en el seu terreny quan menys s'ho esperava. Hem gaudit de poder veure cabirols, llebres, isards, marmotes i salamandres d'un tamany considerable, que ens han sorprès a tots. A més, amb els frontals hem vist com després de la puja que caigué durant el vespre les tonalitats blanques de les fulles de la vegetació, i en enfocar a les considerables pedres amb el nostre frontal, brillaven com si fossin d'or, ja que el material que predominava era el quars. Ens ha deixat meravellats.
Una vegada arribats al cim, fosc encara, havíem d'esperar una mitja horeta per a la sortida del sol. Des del cim es podia distingir l'horitzó del mar. En un inici es veia molt tapat pels núvols i ens hem emportat una petita desil·lusió. Mentrestant, però, ens hem pres un cafè amb el fogonet que portava el Xesco, sense sucre i remenant-lo amb un ganivet mig rovellat que portava en Boix i que ha deixat quelcom que el feia més consistent.
Aleshores ha arribat el moment clau, les 6:38 hores. Tot de sobte, a l'horitzó del mar, hem vist com despuntava l'astre rei, un sol com poques vegades hem pogut veure, els núvols ja no el tapaven i per a que us en feu una idea ens hem quedat bocabadats! Ha anat sortint com si fos un rovell d'ou amb un vermell intens. Tots hem coincidit en que les càmeres no feien justícia amb el que podien veure els nostres ulls. Possiblement ha estat la millor sortida del sol que hem pogut veure mai.
Poc després de les set hem començat el descens. Els primers 100 metres impressionaven molt, era molt dret. Particularment, jo he agafat por, però amb l'ajuda dels companys hem baixat tots sans i estalvis. Després hem pogut veure de dia el que havíem pogut veure de nit, uns paisatges impressionants amb unes valls verdes i amb una vegetació digne de qualsevol paradís de muntanya.
El cansament ja es notava. Sense dormir en tota la nit hem arribat al cotxe molt cansats i amb la felicitació entre tots per haver viscut una experiència que no oblidarem en molts anys.
Hem deixo que érem cinc. Cinc nois. El Xesco, l'Uri Besora, el Litos, el Josep Maria Boix i el Pere Roy. Potser ha estat una explicació extensa, però no tenim cap dubte de que l'hem viscuda molt intensament.
Gràcies a tots per regalar-nos aquest dia tan especial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada