IV Km Vertical Vall de Lord. Quatre gats i són molts.

Gairebé clandestina. Molts. Massa participants en una cursa desconeguda. Difícil de detectar. Difícil d’esbrinar el dia de la seva celebració. Difícil d’endevinar l’horari de sortida. Té mèrit només el fet de ser-hi present. Intel·ligents i ben informats. Fanàtics, els participants. En cas contrari, seria impossible la seva presència.

Sant Llorenç de Morunys, nucli de població situat sobre la presa del pantà de la Llosa del Cavall, el més petit dels catorze municipis que formen part de la comarca del Solsonès. Un altre cul de món de gran bellesa i entorn salvatge.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa Major, com un castell de focs silenciós que inicia la gresa. Sense soroll i sense fum, però de tots colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns petards, també.

La cúpula de l’Atlètic Santa Fe es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del Club i per dos acompanyants de luxe, els dos socis fundadors més actius, la mà dreta del President i el manc del Secretari.

Foto d'arxiu. Perdent facultats.

I l’estratègia de cada any. Un cotxe a dalt i un cotxe a baix. Un vehicle al pàrquing del mirador de la Creu del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid i més còmode. O no. Aquesta vegada però, s’anul·la el sopar de rigor a Cambrils per indisponibilitat de la majoria dels membres.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. La intensa calor serà la jutgessa d’aquesta quarta edició de la competició. Apreta fort. Ben molls abans de començar. Enganxa.

El recorregut, escrupolosament marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Esgarrapant i tot. Una última zona més còmoda guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.

Meravellosa vista. Recuperació de les forces sota un sol intens. Merda! Les claus del cotxe! Només portem les claus del cotxe de baix? Idea brillant. La culpa és del Secretari. El President és un visionari, ha intuït el desastre en plena pujada. Algunes discussions i alguns insults. Alguns de forts. Haurem de baixar a peu? Algú trobarem per baixar. Lloc per un, per tornar a pujar de nou i recollir a la resta de l’expedició.

Pareu! Pareu! Teniu lloc? Un BMW nou de trinca amb només dues persones a dins que es dirigeix cap a Sant Llorenç de Morunys. Cinc corredors bruts i molls. Una bona fortor. Un xofer i un acompanyant molt fins, amb cara de circumstàncies. Quin compromís...

Posem cara de pena. Sí... Un moment! Un moment, que posarem una tovallola (per acomodar el President a la part posterior del vehicle). Quina falta de respecte. Però si té el títol de President...

Avall. I amunt novament a buscar els altres. L’entrega de les claus i avall una altra vegada amb els dos cotxes.

Quatre gats i són molts. La llei del mínim esforç. Un parell de llesques de pa amb tomàquet i botifarra per tothom. Un formatge pels guanyadors. I aquella nostàlgia en passar per Cambrils sense parar.

Força Atlètic!

Classificacions

PD: Arribar a trobar la classificació és de matrícula d'honor. El BMW ha rebut una neteja intensa. Em comenten que es troba estacionat en algun punt de Cardona amb les portes obertes de bat a bat.