III Radikal Estana. Les quatre barres de sang.

La Radikal d’Estana, celebrada lo diumenge 9 de setembre a les 10 del matí, ha posat el punt i final al Circuit Fer 2012 i ha comptat amb la representació de quatre Atlètics, simbolitzant les quatre barres en unes dates assenyalades i en solidarització amb la Diada Nacional de Catalunya.

L’Estevet, l’incombustible Joan, lo Jordi Alet i lo Josete han participat a la cursa. Bé, lo Josete ara és lo Sete. S’ha canviat lo nom per un de més modern. No confondre tampoc amb lo Sete Gibernau. O sigui, lo Sete a seques és lo quin corre i lo Sete Gibernau és lo quin corre amb moto. Ha quedat clar no? Va seguim!

Quatre Atlètics. Quatre barres. Quatre cotxes. Setze rodes per moure 300 quilos. Ja té collons la cosa! Un que vol arribar amb molt temps, l’altre que ha de marxar abans...

I prou han arribat amb temps! Lo Sete i l’Estevet han presenciat els últims balls de la Festa Major. Encara tocaven! Han començat l’escalfament entre la tonada del “Paquito el Chocolatero” i la cridòria popular. Un al davant, l’altre al darrere, agafats per la cintura i... Hey! Hey! No n’hi ha prou! No n’hi ha prou!

Corba a la dreta, corba a l’esquerra, corba a la dreta, corba a l’esquerra... I finalment arriba a Estana l’home més famós de la cursa, lo Joan. És a totes! Coneix a tothom i tothom el coneix! Salutacions, reverències...

Ah! I lo Jordi Alet arriba amb lo Joan, que ja me’n oblidava. Un personatge tan famós com aquest acapara tota l’atenció...

I a les 10:00 es dóna la sortida. Ascens inicial a Collet dels Pous passant per Prat de Cadí, acumulant un desnivell positiu de 600 metres. I seguidament inici del descens per finalitzar novament, i resseguint un recorregut circular d’una dotzena de quilòmetres, a Estana.

Per davant ja s’han situat lo Joan i l’Estevet, que ascendeixen a una velocitat endimoniada. I per darrere s’han situat lo Sete i lo Jordi, que ascendeixen a una velocitat... a una velocitat. 

Lo Joan corona amb força, l’Estevet pocs minuts després i lo Jordi va penjant d’un fil, intentant no perdre contacte amb lo Sete. Noi! Més fil! Dóna més fil! 

L’Estevet i lo Joan inicien lo descens. Perillós, tècnic i moll en la seva part inicial i més suau i còmode després. Lo Joan baixa com sempre, xafant raïm, i els corredors que el van avançant, entre ells l’Estevet, es preocupen. T’has fet mal? Tens problemes als genolls? No! No! Es que jo baixo així!

Lo Sete i lo Jordi també inicien lo... Patam! Tot just començar a baixar es produeix la caiguda del dia. Patacada del Jordi causada per una relliscada sobre terreny fangós. On ets? On ets? Mira a terra home! Faltava la sang? Doncs ja la tenim! Ja tenim les quatre barres i ja tenim la sang! I per moltes vegades que caiguem, ens aixecarem!

Els corredors van finalitzant el recorregut...

Arribada de l’Estevet a cap descobert a Estana! Qui ha estat? Qui li ha fet caure la gorra? Ah! Ja no en portava avui? Deuen ser els efectes secundaris de les cròniques doncs...

Lo Joan, per la seva banda, arriba pocs minuts després amb la verema ja finalitzada i lo Jordi, amb lo Sete a poca distància, també completa la cursa havent sorprès a aquest últim durant el descens.

Lo campió absolut, però, ha estat lo Gerard Españó, que no es pot treure lo Joan de sobre una vegada finalitzada la cursa. Segurament serà lo més fort, però no lo més famós!

Força Atlètic!

Classificacions, Fotos

Continua llegint...

Sierre-Zinal 2012. Sense fronteres.

Avui us recomanem la crònica que el Frank Silla ha escrit al seu bloc sobre la clàssica cursa de muntanya suïssa Sierre-Zinal.

A Suïssa s’ha trobat amb els millors corredors del món, catalans i estrangers. I l’Atlètic Santa Fe també hi ha estat present. 

Us deixem l’enllaç a la crònica:

Crònica Frank

Fins la propera!

Continua llegint...

Trobada Atlètica d’Aristot. Sete, on està la canalla?

I el primer cap de setmana de setembre s’ha produït una important fractura dins del Club. Dues curses! Dues cròniques! Atlètics a les dues! M’ha superat! Trobada Atlètica d’Aristot es diu aquesta... Aristot... Aristot... Sembla un insult... Estevet! Fot-li’n tu que per alguna cosa hi vas anar!

Cinquena cursa del Circuit Fer després d’una llarga aturada d’estiu. Aquest any hi ha canvis en el recorregut, més llarg, amb més corriols, baixades tècniques i menys pista, això sí, la darrera pujada abans d’arribar al poble no l’han tret del recorregut. Tot plegat, més bonic i més divertit, en total 11,5 km. I amb la representació de només dos Atlètics, els més veterans, el Sete i un servidor. 

Bé, i el Frank, que per motius de salut no pot córrer però que ha fet alguna foto i ens ha donat suport.

A les quatre ja estic a Aristot, tranquil•lament vaig a buscar el pitrall i em començo a preparar, temperatura bona per córrer. Vaig mirant si veig la tropa dels Atlètics però no veig a ningú i decideixo anar a la plaça a fer estiraments. Mentre estiro, apareix el meu amic veterà: -Sete company, on està tota la canalla? -Crec que uns quants a una altra cursa i als altres, la Festa Major de Fígols, els ha passat factura. Em contesta, també estranyat. Vaja amb aquest jovent, a l’Arruix més de 20 i avui... 

Bé, no passa res, els veterans deixarem el Club on es mereix, i ja arribarà el moment de renyar a la canalla!

Amb 10 minuts de retard comença la cursa, 3,5 km de pujada seguida, amb nous corriols molt bonics i després baixada, per pista i corriols, més pista fins a arribar a un baixador molt tècnic i perillós pels turmells, i al final, quan estàs fos, la famosa pujada de més d’1 km fins a arribar al poble. Recorregut molt ràpid, amb les pulsacions sempre al màxim i amb tots els sentits alerta.

Tan el Sete com jo teníem dubtes abans de començar, ell no ha pogut entrenar gaire, i jo no sabia com respondria després de la mitja marató de muntanya de la setmana passada.

Finalment tots dos satisfets, jo faig un temps d´1 hora i 10 minuts arribant amb els més forts de la meva categoria. El Sete atura el cronòmetre amb 1 hora i 24 minuts, retallant distàncies a corredors que abans li treien més temps.

Bé, Atlètics i seguidors en general, ja només queda la darrera cursa del Circuit, el proper diumenge a Estana. Ens veiem tots plegats, veterans i joves, per tancar el Circuit Fer. 

A nivell personal, per mi serà la darrera cursa de muntanya, a partir de l’Octubre començaré la temporada d’asfalt, on l’objectiu és la Marató de Barcelona, que tindrà lloc al març. Per començar, el dia 14 d’octubre, faré la Mitja Marató de Puigcerdà. Us animo a participar-hi!

Una abraçada i fins diumenge a Estana.

PD: Es diu que a Aristot,  s’han vist dues llebres per la muntanya. Qui pot rondar per aquest poblet? Està clar, EL SETE I L’ESTEVET!

Toni Soldevila Travesset

Classificació, Fotos

Continua llegint...

III Km Vertical Roquetes. País de braus.

Després d’un mes d’agost de descans absolut marcat per la forta onada de calor i per l’extravagant Festa Major, l’Atlètic Santa Fe ha tornat a la càrrega. Esperem no haver-la de tornar a patir. I l’onada de calor tampoc.

I tornem amb dues notícies, una de bona i una de dolenta. La bona és que lo president va marxar del poble. La dolenta és que ha tornat. Només ha estat uns pocs dies de vacances.

I tot just arribar, on ha anat? A les terres de l’Ebre! On hi té lloc lo III Km Vertical de Roquetes, l’última prova del tercer Campionat de Catalunya de Curses Verticals, celebrada lo primer de setembre de 2012. I qui l’ha acompanyat? Lo seu germà, lo Joan! Sense ell una cursa perd la gràcia i la raó.

Arribada dels Atlètics a Roquetes de bon matí, recullen els dorsals i esperen amb candeletes l’esdeveniment més important del dia, lo dinar! Pasta, postres i cafè pels corredors. I la copa i lo puro? I la migdiada? És una mica pobre això! És igual, deixem-ho córrer...

Les samarretes de l’Atlètic ja veuen la llum a les terres de l’Ebre! Quin goig! Si volen, aquest parell, tornen amb lo cotxe ple de dones. I això que no són lo George Clooney i lo Brad Pitt... 

A les 15:30 surt l’autocar, amb els corredors ja preparats, cap a la sortida. Tot i això encara han de recórrer un parell de quilòmetres fins a la línia de sortida, és un bon escalfament.

I a les 16:30 comença l’ascens al cim de Caro, de 1.442 metres d’alçada, i com és habitual, lo Jordi per davant i lo Joan per darrera.

           

Arribada al primer avituallament. Ep! L’eco dels bufits del Joan s’estén per tota la vall! Quina pujada! Quin toro! Vigila! Que això és perillós a les terres de l’Ebre! Aquesta gent intueix un toro, encén dues boles de foc i amb cosa de minuts s’inicia un Correbous.

I atenció! Perquè lo Joan atropella, literalment, al “Presi”, que, tot i intentar seguir-lo, acaba fent figa. Los bufits més forts ja no són los del Joan...

Patiment! Patiment! Més patiment! Arribada al cim de Caro i lo Joan es corona com l’home més fort... de Cal Planes!

I acabem amb una petita reflexió, ja que ha quedat demostrat que sense braus i sense foc, també és possible la unió de la festa, la cursa i lo patiment, en un mateix acte, a les terres de l’Ebre.

Força Atlètic!

Classificació, Fotos

Continua llegint...