Gairebé clandestina. Molts. Massa
participants en una cursa desconeguda. Difícil de detectar. Difícil d’esbrinar
el dia de la seva celebració. Difícil d’endevinar l’horari de sortida. Té
mèrit només el fet de ser-hi present. Intel·ligents i ben informats. Fanàtics,
els participants. En cas contrari, seria impossible la seva presència.
Sant Llorenç de Morunys, nucli de
població situat sobre la presa del pantà de la Llosa del Cavall, el més petit
dels catorze municipis que formen part de la comarca del Solsonès. Un altre cul
de món de gran bellesa i entorn salvatge.
Quatre gats i són molts. La llei
del mínim esforç. Un quilòmetre vertical escapçat a les portes de la Festa
Major, com un castell de focs silenciós que inicia la gresa. Sense soroll i
sense fum, però de tots colors igualment. Més formós i més pompós. I amb alguns
petards, també.
La cúpula de l’Atlètic Santa Fe
es presenta a la comarca veïna encapçalada pel President i pel Secretari del
Club i per dos acompanyants de luxe, els dos socis fundadors més actius, la mà
dreta del President i el manc del Secretari.
Foto d'arxiu. Perdent facultats.
I l’estratègia de cada any. Un
cotxe a dalt i un cotxe a baix. Un vehicle al pàrquing del mirador de la Creu
del Codó i l’altre a la mateixa població de Sant Llorenç de Morunys. Una vegada
finalitzada la cursa, el retorn serà més ràpid i més còmode. O no. Aquesta
vegada però, s’anul·la el sopar de rigor a Cambrils per indisponibilitat de la
majoria dels membres.
Quatre gats i són molts. La llei
del mínim esforç. La intensa calor serà la jutgessa d’aquesta quarta edició de
la competició. Apreta fort. Ben molls abans de començar. Enganxa.
El recorregut, escrupolosament
marcat, consta d’una primera zona relativament còmoda de camins que van deixant
pas a corriols de desnivells importants. Desnivells que s’han d’afrontar caminant, grimpant o reptant. Esgarrapant i tot. Una última zona més còmoda
guiarà els corredors fins al mirador de la Creu del Codó, el punt i final
d’aquesta magnífica cursa, de recorregut espectacular.
Meravellosa vista. Recuperació de
les forces sota un sol intens. Merda! Les claus del cotxe! Només portem les
claus del cotxe de baix? Idea brillant. La culpa és del Secretari. El President
és un visionari, ha intuït el desastre en plena pujada. Algunes discussions i alguns insults. Alguns de forts. Haurem de baixar a peu?
Algú trobarem per baixar. Lloc per un, per tornar a pujar de nou i recollir a la
resta de l’expedició.
Pareu! Pareu! Teniu lloc? Un BMW
nou de trinca amb només dues persones a dins que es dirigeix cap a Sant Llorenç
de Morunys. Cinc corredors bruts i molls. Una bona fortor. Un xofer i un
acompanyant molt fins, amb cara de circumstàncies. Quin compromís...
Posem cara de pena. Sí... Un moment! Un moment, que
posarem una tovallola (per acomodar el President a la part posterior del
vehicle). Quina falta de respecte. Però si té el títol de President...
Avall. I amunt novament a buscar
els altres. L’entrega de les claus i avall una altra vegada amb els dos cotxes.
Quatre gats i són molts. La llei
del mínim esforç. Un parell de llesques de pa amb tomàquet i botifarra per
tothom. Un formatge pels guanyadors. I aquella nostàlgia en passar per Cambrils
sense parar.
Força Atlètic!
PD: Arribar a trobar la classificació és de matrícula d'honor. El BMW ha rebut una neteja intensa. Em comenten que es troba estacionat en algun punt de Cardona amb les portes obertes de bat a bat.
