C.F. Organyà - La Seu. Diumenge, la petita Bombonera.

Ara imitaré al cronista de l’Organyà, que no sé qui és...

Diumenge 1 de juny a partir de les 6 de la tarda (sempre és "a partir de...") al municipal Les Lloredes, partit corresponent a la jornada 34 (última jornada) de la Segona Catalana, grup 6, entre:

C.F. ORGANYÀ i LA SEU

(Majúscules, centrat, negreta i una “i” llatina entre els dos equips)

M’ha quedat collonut! O no? Però ara ens posarem seriosos. Aquest diumenge s’ha de convertir Les Lloredes en una petita Bombonera, és molt important la presència massiva d’espectadors... Ai, d’animadors! L’Organyà es juga el manteniment de la categoria en l’últim partit de la temporada! És imprescindible la victòria! No hi ha més oportunitats...

Les premisses són les següents: camp ple a vessar, pancartes diverses, banderes (no intenteu colar-ne alguna de l'Espanyol, que es notarà i quedareu malament), càntics, crits d’ànim i algun insult. Només algun i que sigui graciós, que ens coneixem. Que després us excusareu dient que ho ha dit el cronista de l'Atlètic Santa Fe... i serà veritat.

Diuen que val més una imatge que mil paraules. A veure, més o menys la imatge de Les Lloredes aquest diumenge, salvant les distàncies, hauria de ser similar a aquesta...

TOTHOM A LES LLOREDES! NO HI POT FALTAR NINGÚ! 

Nyà, nyà, nyà! Són tres, no? I un de regal... Nyà!

PD: Tampoc cal que ningú salti despullat al camp, que aquí ens coneixem tots i queda lleig...

Continua llegint...

Vertical Quiri 2014. A veure-les passar.

Massa aviat. Pocs i lents. I dolents. La Vertical Quiri ha obert el teló del VI Circuit Fer amb la presència de més de 200 participants malcarats (durant l’ascens). Noves de Segre s’ha tornat a engalanar per convertir-se en l’escenari d’aquesta tradicional cursa de muntanya, que any rere any es va consolidant com una de les més grans.

Sis membres del Club apareixen, per separat, a Noves. Després de molts anys, encara són Noves. Un poble penjat. Costerut. I mira que n’hi ha de terreny, més avall...

I els participants, desorientats, van buscant un espai. El seu espai. Dins i fora. És la primera. Salutacions curtes. Salutacions tímides. Algun gest amb el cap. Algun gest amb la mà. Retrobaments esperats.

La sortida d’elles, primer. La sortida d’ells, després. La igualtat, la desigualtat... I els barrancs. Ai! Somio amb barrancs dia i nit...

Elles corren, ells aplaudeixen. Elles pugen, ells baixen (a veure-les passar). Elles pateixen, ells animen. Elles esbufeguen, ells encara no.

La sortida, entre els carrers de la població, estira la cursa. L’entrada al corriol però, obliga a tots els corredors a buscar el seu lloc entre la multitud. Superar alguns companys i ésser superat per uns altres. Intentar trobar una òptima posició.

Molta xafogor durant la pujada, accentuant el patiment imposat d’entrada per la dura cursa. Trams molt exigents. Mans sobre les cames... I no parar. Serrar les dents... I no parar. Acotxar el cap... I no parar. Fixar la vista... I no parar.

Només un Àtlètic ha estat a l’alçada. El fill ha pintat la cara al seu pare. I a tots els altres. Enhorabona. El futur està en bones mans. El relleu generacional és un fet. O hi haurà venjança? L'Arruix és a prop.

Baixada ràpida fins a Noves. Alguns amb cotxe i altres a peu. La botifarrada és a baix. Cues per a la recollida de l’entrepà, però no hi ha botifarres cuites. Falten graelles o hi ha massa gana? L’any vinent, salsitxes. Menys temps de cocció. O més graelles, o més cuiners, o menys gana.

La cursa? Curta. Lo temps d’arribada d’alguns? Molt llarg. La botifarra? Llarga. Lo temps de cocció? Molt llarg. La crònica? Curta. La crònica? Justa. La crònica? Tard. La causa? Los barrancs.

Força Atlètic!

Classificació masculina, classificació femenina

Continua llegint...