XIII Cursa de muntanya d’Ossera. Amb pèls i senyals.

Dissabte 20 de juliol de 2013. Tres hores abans de la cursa.

Adéu! Adéu! Que tingueu sort. I sobretot penseu a fer algunes fotos per publicar al Bloc i per a "vestir" una mica la crònica! Avui fareu goig!

Diumenge 21 de juliol de 2013. Migdia.

Sobretot penseu a enviar quatre ratlles per a poder publicar la crònica al Bloc! D’acord “Presi”?

Dilluns 22 de juliol de 2013. Vespre.

La crònica! “Presi”, la crònica!!! Encara no tenim la crònica? Quatre ratlles només, ja que desconeixem les principals gestes dels participants i els detalls de la cursa.

Dimarts 23 de juliol de 2013. Mitjanit.

Cagum lo jaure de Déu, estem a dimecres i no hi ha la crònica de la cursa d’Ossera? President!!! Menys entrenar i més redactar!

Dimecres 24 de juliol de 2013. Tarda.

A la tretzena va la vençuda?

Dijous 25 de juliol de 2013. A bones hores.

El passat dissabte 20 de juliol, un grup d’Atlètics surt d’Organyà en direcció a Ossera on se celebra la XIII edició de la cursa de muntanya d’Ossera, cinquena prova del Circuit Fer. Ossera és un nucli del municipi de La Vansa i Fórnols, un poble de hippies i artesans digne de ser visitat. Lo Jordi Vilana, lo Joan Vilana, lo Josep Suàrez “Sete” i lo Joel Boix, que fa la seva reaparició després de molt de temps, en poden donar fe.

Diuen les males llengües que lo Joel va ser ensarronat per un parell d’Atlètics que a Ossera hi eren, però no hi van anar a córrer. I lo Joel va acudir a la cursa acompanyat pel també ensarronat Ignasi (que després del gran engany difícilment es farà soci...).

Amb l’arribada a Ossera es recullen els dorsals i els obsequis. Aquesta vegada obsequien els corredors amb una manta. Allò que atura el fred, atura la calor.

I una vegada els nostres corredors han recollit els dorsals s’afegeix al grup l’home valent del Club, lo Xavi Alet, que arriba directament des de La Seu d’Urgell i sembla que té pressa. Està impacient. Vol córrer i està furiós. Es presenta a Ossera essent el segon classificat del Circuit Fer 2013. Amb la calculadora a les mans fa números i més números. Sumes, restes, multiplicacions i divisions. I alguna arrel quadrada i tot. L'última la va fer sense calculadora amb lo "Sinyó" Comes i estava malament de dalt a baix...

A les sis en punt de la tarda es dóna la sortida i pocs minuts després comença a ploure. Cau una pluja freda, una pluja agraïda, una pluja dolça. Les boques s’assequen i alguns treuen la llengua per arreplegar alguna gota d'aigua. Si algun dia arriba a caure cervesa del cel, cap d'ells arribarà a la línia de meta abans de la finalització de la tempesta.

Després d'una hora de cursa i després de ploure durant tot el recorregut comencen a arribar els primers classificats a la línia de meta. I per bon poc lo Xavi Alet no puja al podi, ja que arriba en la quarta posició de la carrera, i ja lidera el Circuit Fer. Acaba de comprovar que les arrels quadrades realitzades amb la calculadora són més fàcils, més ràpides i surten bé.

Però l’home valent té pressa. Ja ha marxat? Amb les presses i la feina acabada s’ha despistat. Durant l’entrega de premis criden el seu nom per fer-li entrega del trofeu al primer classificat de la categoria sènior. Tanta pressa, tanta pressa. Per sort, lo President del Club està alerta i recull el premi en el seu nom.

En fi, moltes felicitats a tots els Atlètics. Corredors i animadors se’n tornen cap a casa amb la feina feta i la roba molla.

Finalment, les mantes entregades per l’organització en concepte d’obsequi han estat de gran utilitat. Difícilment en una cursa celebrada en ple mes de juliol es veuen tants corredors abrigats amb mantes. Aquesta és una bona previsió del temps i no la del Tomàs Molina...

Força Atlètic!

PD: Moltes gràcies per les fotos. Han quedat molt bé i sortiu molt macos a totes, però finalment l'equip de redacció... Ai! L'individu de redacció ha publicat aquesta foto del cartell d'Ossera, que us va quedar molt i molt bé i capta el gran ambient de la cursa...

Dijous 25 de juliol de 2013. Una mica més tard.

Ei! Falta lo Jordi Garcia! Us heu deixat al Jordi Garcia! També va venir a la cursa, no? A les classificacions hi apareix!

És un error gravíssim, però com que no tenim ganes de refer la crònica, ho deixarem així mateix. I és que això és l'Atlètic Santa Fe. Benvinguts al Club!

Classificació, Fotos

Continua llegint...

II Bescaran Monturull Trail Runnig. Regust de victòria.

Un recorregut de 20 quilòmetres d’una duresa infernal, coronant el Turó del Punçó (2.492 metres d’alçada), el Pic del Coll de la Barra (2.632 metres d’alçada) i el Monturull o Torre dels Soldats (2.761 metres d’alçada), després de 1.700 metres de desnivell positiu acumulat i sota un sol abrasador. D’aquesta manera podem definir la II Bescaran Monturull Trail Runing.

El poble de Bescaran, pintoresc cul de món situat a 1.380 metres d’alçada, serà el lloc de sortida i el lloc d’arribada de la cursa més dura del Circuit Fer 2013. Poble que el diumenge 7 de juliol de 2013 duplicarà la seva població habitual amb l'arribada d'un centenar de corredors. 

El 10% del total de participants de la cursa són membres de l’Atlètic Santa Fe, Club que torna a prendre força en el Circuit Fer. Set atletes del Club prendran part de la cursa, encapçalats pel principal favorit a obtenir la victòria, lo Xavi Alet, més conegut com “L’home valent” o “Lo Rambo”. Completen l’equip lo Jordi Vilana, lo Joan Vilana, lo Jordi Alet, lo David Buchaca, lo Frank Silla, que ha arribat directament de Festa Major d’Adrall, i lo Jordi Garcia.

A tres quarts de nou del matí es dóna la sortida i els atletes inicien l’ascens. Des del primer instant el camí s’enfila cap amunt i s’endinsa en el bosc, buscant el cim del Monturull. La vegetació protegeix els corredors de la intensa calor i del sol ardent durant els primers compassos de la cruel carrera. Una carrera violenta des del primer moment a causa del fort ritme imposat pel Xavi Alet. Des del principi fins al final. I sense treva. Sense interrupció.

En un obrir i tancar d’ulls, l’home fort de l’Atlètic Santa Fe s’ha quedat sol al capdavant, trencant en bocins molt petits la carrera. Esprement els seus perseguidors, com les taronges que han estat xuclades per l’espremedora i han lliurat tot el suc sense poder oposar resistència.

La vegetació desapareix completament a les zones més altes del recorregut, segurament a causa de la falta d’oxigen (o potser ha estat lo "Rambo", que ha passat com un cicló i s'ha endut tota la vegetació). El sol imposa la seva llei, carrega tota la seva ràbia sobre els fatigats atletes que van coronant el Turó del Punçó, el Pic del Coll de la Barra i finalment el Monturull. Si la cursa, en lloc de dirigir els corredors cap al cel, hagués dirigit els corredors cap a la terra, hauria semblat l'arribada a l’infern. 

Des d’aquest infern particular, el recorregut mostra unes privilegiades vistes de l’entorn, amb els llacs de la Pera retornant el seu alegre color blau al cel descobert. El recorregut és, senzillament, meravellós.

Lo Xavi corona en solitari el Monturull. Ha esclafat, literalment, a tots els rivals i inicia el descens amb un avantatge immens respecte els atletes perseguidors. Un descens llarg i tècnic. Un descens massa llarg i massa tècnic.

A poc a poc, tots els corredors van coronant la Torre dels Soldats, parant uns segons a l’avituallament per recuperar les forces perdudes durant l’ascens i poder iniciar el retorn a Bescaran amb garanties.

La distància que el líder de l’Atlètic Santa Fe ha extret a tots els seus rivals durant la pujada, ha estat eixugada pel Dani León, el segon participant que ha coronat el Monturull. Aquest últim, ha realitzat una baixada espectacular i ha guanyat la II Bescaran Monturull Trail Running, deixant la segona posició pel Xavi Alet, que després d'haver comandat la carrera durant més de dues hores, s’ha vist superat en la part final del descens. Una llàstima.

I un a un, tots els corredors van finalitzant el recorregut, exhausts i amb cares d’esgotament profund, buscant el bé més preuat, l’aigua. Aigua per beure. Aigua per viure. 

Lo Jordi Alet arriba amb el cap ballant degut a l’esforç, la calor i el sol. Sense poder parlar i senes forces per mantenir-se en peu. Desconcertat i trastocat. Desorientat a la petita Plaça Major de Bescaran, converteix el terra de formigó calent en el seu millor amic. En el seu aliat. Però l’aigua el retorna a la vida. L'aigua el retorna a la realitat.

I una altra vegada, tots els corredors han estat víctimes d’un cronometratge precís. Han competit sota la precisió d’un rellotge suís.

Estarrufat com un pollastre que va de gallina però amb un sabor agredolç, lo Xavi Alet s’alça amb la segona posició de la cursa. Puja al podi per rebre el premi, més content que un nen amb un Petit Suís, mentre el públic assistent l’aplaudeix.

Després d’un avituallament abundant a la zona d’arribada i del sorteig de premis, tots els Atlètics retornen a Organyà, sota el resguard de la roca de Santa Fe. Excepte el Frank Silla i el Jordi Garcia, que retornen a La Seu d’Urgell, sota el resguard de la serralada del Cadí.

Força Atlètic!

Classificació, Fotos

Continua llegint...

Excursió a la zona de llacs del Carlit. Amb la sortida del primer porró.

Aprofitant una pausa en el calendari de curses d’alguns (en el calendari del Joan, principalment) el passat dissabte 29 de juny una representació del Club va realitzar una excursió a la zona de llacs del Carlit.

Aquesta vegada si que s'han llevat ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora; ja que a les sis del matí surten els Atlètics en direcció a Les Bulloses, coincidint amb la sortida al carrer del primer porró de Cal Sastret i amb l'entrada a casa del forner (Per a tenir una idea de les rutines del poble en aquella hora i poder identificar si van sortir massa aviat o massa tard...).

I alguns encara s’han llevat més d'hora, més d'hora, més d'hora; per tal d'evitar l’hora de tall de la carretera d’accés a aquesta zona i haver d’agafar l'autobús. S'han llevat a les dues de la matinada concretament, oi Xesco? (A les dues de la matinada no hi ha cap rutina destacable a Organyà, i si n'hi ha alguna, la desconeixem...).

En fi, que per tal d’evitar la calor extrema, a les vuit en punt del matí ja arriben al punt d'inici de l'excursió. Encara que no fa massa calor, sinó que més aviat fa fred i vent. I tots amb pantalons curts i roba estiuenca. No n'aprendaran mai...

Finalment l'excursió ha estat un èxit, amb un bon sol, poca calor i molt bona companyia. Molt bona companyia dels cavalls, que n'hi havia uns quants. I macos. Per cert, xafardegeu les fotos que valen la pena. Us deixem l'enllaç directe a la galeria d'imatges:

Fotos excursió

Fins la propera! 

Continua llegint...