Mitja Marató i 10 km de Balaguer. La millor afició del món.

Diumenge 24 de febrer de 2013. Dos Atlètics (Xavi Alet i Jordi Alet) disputaran la cursa de 10 km. I un Atlètic (Joan Vilana) disputarà la Mitja Marató.

Un company de la Seu de més edat serà l’encarregat de la logística. Així doncs, entre una cosa i una altra, a les nou del matí surten tots tres d’Organyà amb el nou conductor. I a dos quarts de deu fan acte de presència a Balaguer.

Dia assolellat i temperatures baixes. Aire fred. Lo Xavi Alet amb samarreta de tirants i pantalons curts, deixa a la vista els tatuatges. L’escut del Barça un dia va ser blau i grana. Actualment és blau cel i rosa. La teranyina del colze un dia va tenir una aranya. Va perdre la vida perquè no hi havia mosques.

Els altres integrants del Club, amb roba d’abric a causa de les baixes temperatures i de la intensa sensació de fred, inicien l’escalfament a la zona de sortida per començar a entrar en calor.

La sortida de les curses té lloc a dos quarts d’onze del matí. Una mateixa sortida. Una mateixa arribada. Les dues curses conjuntament. Gairebé 400 corredors a la primera. Gairebé 400 corredors a la segona.

Lo Xavi, que ha dormit més hores que una marmota, ja que darrerament està explotant el seu company de feina, té pressa. L’home més presumit de l’Atlètic Santa Fe, situat entre els primers, encara té temps d’observar el seu reflex en els aparadors de la capital de la Noguera durant la cursa. I tot i això, entra amb un temps de 36:56. Pot volar. Ha entrat en la tretzena posició de la cursa de 10 km.

Es passeja, una vegada més, estarrufat com un gall d’indi pel camp de futbol de Balaguer, picotejant els rivals més dèbils. És el primer gall d’indi que pot volar. I gairebé pon un ou i tot...

Per una altra banda, lo Jordi no pot volar. Amb prou feines pot córrer. Acaba la cursa amb un temps de 47:32. I es retroba amb els companys a l’arribada, situada dins del camp de futbol de Balaguer.

I ara què? Lo Joan encara deurà estar una bona estona...

I la millor afició del món, l’afició de l’Atlètic Santa Fe, prepara la rebuda del Joan. Mai abans, un corredor, havia rebut unes mostres de suport d’aquesta magnitud. Crits d'ànim, corredisses i aplaudiments a la seva entrada a l'estadi. Una rebuda espectacular impulsa els seus últims metres i el converteix en el centre de l'univers.

Per últim, cal comentar que lo Joan va acabar la Mitja Marató amb 1:29:11. Un gran temps abans d'afrontar la Marató de Barcelona. També es passeja estarrufat i no és un gall d’indi. També pot volar i no és un gall d’indi. També crida l’atenció i no és un gall d’indi.

Força Atlètic!

Classificacions Mitja Marató - Classificacions 10 km

Continua llegint...

Mitja Marató de Barcelona 2013. Una casa de putes.

Aquest diumenge 17 de febrer, l’Atlètic Santa Fe, davant la impossibilitat de comptar amb l’assistència del president i del secretari a la Mitja Marató de Barcelona, i per a poder realitzar el seguiment dels Atlètics presents, va contractar els serveis d’una empresa d’espies, concretament de la millor empresa d’espies. Les Xafarderes, S.L.

Per tal d’evitar possibles filtracions i que aquesta informació vegi la llum en els mitjans de comunicació, ja us ho comuniquem directament i evitem problemes posteriors...

Tres espies i tres Atlètics participants. Lo Joan Vilana i l’espia del Joan Vilana. Lo Jordi Garcia i l’espia del Jordi Garcia. L’Arnau Montraveta i l’espia de l’Arnau Montraveta, que és jovenet i molt dolent. L’espia.

El dissabte, amb els telèfons “punxats”, s’enregistra la primera conversació entre els Atlètics, que pacten una trobada a la línia de sortida que no té més importància, ja que entre milers de corredors tampoc es trobaran...

I durant la nit, i mentre els Atlètics descansen, l’equip d’espies instal·la les càmeres per a poder obtenir tota la informació possible. Una càmera camuflada a la perilla del Joan. Instal·lada amb èxit. Una càmera camuflada a la cinta del pulsòmetre del Jordi. Instal·lada amb èxit. I una càmera enregistrant una festa a “Luz de Gas”. L’espia de l’Arnau no estava amb condicions d’instal·lar una càmera durant la nit...

Sense coincidir a la sortida, i havent arribat amb diferents mitjans de transport, els Atlètics iniciaran la Mitja Marató de Barcelona per separat. Lo Joan ha llençat mirades intimidadores a algun kenyà durant l’escalfament. Qui avisa no és traïdor.

I a tres quarts de nou comença la cursa! Comença l’emoció! I les càmeres són la millor font d’informació!

Hòstia! Hòstia! La velocitat del Joan és immesurable! La càmera de la perilla sembla que va adherida a un meteorit! Caurà a Rússia? Sobrepassa la línia de meta amb la perilla encesa en flames! És el mateix efecte que explica el sobreescalfament dels meteorits en la seva entrada a l’atmosfera terrestre! Para el cronòmetre amb un temps espectacular! 1:28:25!

Per una altra banda, la càmera del Jordi mostra una velocitat progressiva. A la meitat de la cursa troba unes animadores particulars. De la família. Pancartes, aplaudiments i crits de suport en aquest punt. Passa entre la multitud gairebé a l’esprint i amb els ulls entelats de llàgrimes. Finalment completa la seva primera mitja marató amb 1:40:17.

I per últim, l’Arnau, debutant també en aquesta distància, va a pèl. Sense la samarreta del Club i sense la càmera. Creua la línia de meta amb un temps de 1:43:24. Sense les imatges de la càmera i amb l’espia dormint la mona, només disposem de les imatges de l’arribada. És una calamitat aquest espia.

Finalitzada la cursa, lo Jordi i lo Joan, acompanyats per familiars i amics i després de realitzar diverses trucades a una pobra senyora que no tenia cap restaurant, aconsegueixen una reserva a un prestigiós restaurant de La Barceloneta. Els problemes amb les trucades són responsabilitat de l’espia de l’Arnau, que encara té els mòbils “punxats” i generen interferències.

Lo Joan està més content que un gínjol amb el resultat aconseguit. Passejant per La Barceloneta, la perilla li toca a terra de tant content que està. I no exagerem.

I fins aquí, la crònica. Ara deixeu-me enviar un correu urgent al president que ja n’està fent un gra massa...

Escolta “Presi”! Aquest mes encara no he rebut lo sobre! Ja no hi pensava... Sort que m’acabo de creuar amb lo fill del Pujol, que anava cap a Andorra. I si no hi ha diners no és problema meu. A més, ara podem traspassar lo Joan a un altre Club i sanejar l’economia de l’Atlètic. Està en un bon moment de forma i en podríem treure uns calerons...

Força Atlètic!

Classificacions, vídeo

Continua llegint...

La millor crònica de l'any. Resultat final.

Després del tancament de l’enquesta per a l’elecció de la millor crònica de l’any 2012 i després d’haver obtingut una gran participació, s’ha procedit a iniciar l’escrutini, sota la supervisió del notari del Club.

I amb el 100% dels vots escrutats, la millor crònica de l’Atlètic Santa Fe de l’any 2012 ha estat...

II Vertical Arp. Una victòria entre “tuixinos” i porcs “arpins”.

La crònica de la II Vertical Arp, publicada el 24 de juny de 2012, ha estat la guanyadora. La cursa va comptar amb la presència d’un bon grapat d’Atlètics i va ser una de les primeres cròniques publicades.

Gràcies a tots per la vostra participació i...

Força Atlètic!

Continua llegint...

Excursió amb raquetes a Les Bulloses. Sibèria.

Quin temps farà? Què diu lo Molina? Què diu lo Meteocat? Què diu l’AEMET? Què diu lo “Météo-France”? Lo “Météo-France” que digui el què vulgui que tampoc l’entenem.

Tota la setmana que diuen que nevarà! Igual cau un metre i mig de neu! Igual hem de prendre les mides de tots els participants, com a les atraccions de Port Aventura. Almenys que tots puguin treure el cap per sobre de la neu. Per respirar. Tot i que som Atlètics i hi anirem igualment!

I a dos quarts de vuit del dissabte 2 de febrer surten els quatre cotxes en direcció a “Les Bouillouses”. Canvi d’horari. La sortida s’ha avançat mitja horeta. On són els quins no es poden llevar? No voleu sopa? Una marmita plena! Gentilesa del President!

Parada a Puigcerdà. Un cafè, una mirada al cel i la recollida de raquetes. Els Atlètics deixen Puigcerdà, creuen “Bourg-Madame”, passen... Ep! La carretera està plena de neu! Parada i reunió. Què fem? Finalment decideixen continuar amunt. Més neu! Aquí hi ha un camí. Segueixen el camí i fora problemes.

Amb les raquetes ben subjectades, les polaines, els guants, les ulleres, els anoracs i equipats com lo Calleja ascendint l’Everest, s’inicia la ruta, convertida, finalment, en una magnífica excursió per la zona del bosc.

Us deixem l’enllaç a la galeria d’imatges:

Fotos excursió

Queda pendent la sortida a la zona dels llacs. Si algun dia deixa de nevar...

Força Atlètic!

Continua llegint...